Les dones, les grans absents del debat dels candidats

Quan tant es parla de les dones, a l'hora de la veritat, després de 40 anys de democràcia, els caps de llista que aspiren a governar Espanya són tots homes, cap partit aposta per una dona com a candidata. És clar que, si tenim en compte que els que dirigeixen els partits són tots homes, els dubtes queden clars. Les dones segueixen tenint vetada la seva arribada a la Moncloa com apresidentes. Les dones encara no tenen l'autorització masculina per accedir al càrrec, com deia el famós anunci de conyac, "Moncloa és coses d'homes".

El poder dels homes segueix sent evident. Ahir es va poder apreciar en el debat dels quatre aspirants a presidir el govern d'Espanya, quatre homes i un cinquè, el presentador. Ni tan sols van posar una dona a presentar el debat. Menteixo, sí que hi havia dones al plató minuts abans de l'inici: les maquilladores i dues dones de la neteja que maldaven, amb la mopa en mà, en donar-li lluentor al plató. Per què no van posar un home a netejar, que n'hi ha? El poder polític, econòmic i social, és a dir, el PODER, segueix sent cosa d'homes.

En el debat de TVE, els candidats van jugar el paper que s'esperava d'ells, uns amb més encert que altres. Pedro Sánchez, en el seu paper de president de govern, va exposar els èxits en aquests deu mesos que porta en la presidència del govern i amb tan sols 85 diputats. Tota una gran aventura de la qual se sent orgullós. Pablo Casado, amb una actitud més moderada per tranquil·litzar bona part dels seus votants i companys de partit que estan una mica alarmats per les seves intervencions en els diversos mítings, va ser passat per la dreta per un Albert Rivera que estrenava cotxe de més de 100.000 euros -el paga el partit en sistema lísing- qui va agafar la directa per donar a dreta i esquerra. Rivera, que en els últims temps ha perdut credibilitat pel pacte a Andalusia i la foto de Colom amb Vox inclosa, havia de aprofitar l'ocasió per marcar perfil propi, fins i tot ficant-se amb Pablo Casado i el seu partit de la corrupció. Pedro Sánchez, l'enemic a batre, va ser l'objectiu marcat, utilitzant Catalunya com a punt flac del president: pacte amb els independentistes i indults, però Sánchez, que no va tenir el seu millor dia, no li va seguir el joc.

Pablo Iglesias, el que més havia de guanyar, atesos els resultats gens bons que li donen les enquestes, apareixia amb un to menys agressiu, més bolivarià, amb la Constitució a la mà, igual que Maduro, fent de la Carta Magna- és curiós - el seu llibre de capçalera i la seva guia política. No va desaprofitar l'ocasió de ficar-se amb Pedro Sánchez, ha de marcar perfil de cara als seus votants. Amb temes populistes que li són propis: bancs, elèctriques, grans empreses i baixada d'impostos dels productes genuïnament femenins. Compreses?

Mentre Pedro Sánchez adoptava postura institucional, Pablo Casado també, com a aspirant a president amb opció. Albert Rivera i Pablo Iglesias es llançaven al mar per pescar els vots dels milers i milers d'indecisos. Vots que seran molt importants per inclinar la balança en un sentit o altre i que contribuiran, o no, als pactes posteriors.

Un debat bastant constret, ajustant-se els participants als temps assignats. Aquesta nit, la segona part, en la qual les actituds de Pedro Sánchez i Pablo Casado no seran les mateixes. Es juguen molt en aquesta ocasió, són uns quants milions de persones les que van a estar atentes a les propostes de país que van a presentar. Així que, com deia Mafalda, els quatre haurien de dir: "Per on cal empènyer aquest país per tirar-lo endavant?"