El discurs fora de lloc de Gemma Domènech a Mauthausen

En política, com en qualsevol altre camp de la vida, cal saber quan és oportú o no fer o dir una cosa. L'oportunitat a les persones és una virtut de gent intel·ligent. L'estar callat en determinats situacions, d'aquelles persones que ocupen càrrecs públics és un signe de prudència i saber estar. Fer el contrari reflecteix la irresponsabilitat i el partidisme que ha d'estar exclòs de qualsevol càrrec institucional. Deia Maurice Barrès, escriptor i polític francès que "La política no és assumpte propi ni de filòsofs ni de moralistes, la política és l'art de treure d'una situació determinada el millor partit possible". Diàriament aquesta afirmació es pot apreciar en el món de les institucions que, en principi, hauria de servir a la ciutadania i no a altres interessos.

Aquest cap de setmana, la prudència de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, no l'ha acompanyat en l'acte d'homenatge que la Generalitat realitzava a Mauthausen als republicans deportats durant el nazisme, quan aprofitant l'ocasió , el va utilitzar per recordar "els presos polítics" en presó preventiva. Paraules inoportunes i fora de lloc que van provocar que la ministra de Justícia, Dolores Delgado, abandonés el lloc, al qual després va tornar per dipositar un ram de flors.

La veritat és que l'actitud de Gemma Domènech és realment d'una irresponsabilitat supina. No hi ha altres espais per parlar d'ells, que ho estan fent en tots els llocs, i a totes hores. En aquesta ocasió, el càrrec institucional ha aprofitat un acte que hauria de ser d'homenatge a unes persones que van patir la crueltat fins a la mort d'un règim criminal i assassí. Demostra la catadura moral d'aquesta historiadora ficada a política per obra i gràcia d'una designació a dit del seu partit polític i que ha de fer mèrits per seguir mantenint la butaca. Si és capaç de realitzar semblant actuació en un acte d'aquestes característiques, Déu lliuri els alumnes que hagi tingut i pugui tenir, en aquests temps on es canvia la història de Catalunya a gust del nou règim.

La ministra Delgado, amb bon criteri, va fer el que havia de fer, no tolerar semblant discurs, on deixava a Espanya com un país que no respecta els drets de les persones i, gràcies a la manca de democràcia, ells estan campant al seu aire.

No es pot permetre, és abominable que persones públiques s'aprofitin dels seus càrrecs, sense importar-los l'oportunitat del moment, de fer una política sectària i partidista que desprestigia la institució que representa.

"No et sembla significatiu, per exemple, que el concepte del que és just coincidís sempre sospitosament amb els nostres interessos?", deia Miguel Delibes.