diumenge, 21 de juliol de 2019

Vist per a sentència

Manuel Fernando González Iglesias

Jordi Cuixart, ex President d'Òmnium: "No hi ha cap tipus de penediment. Tot el que vaig fer ho tornaria a fer. Estic d'acord amb els meus actes i també les conseqüències".


Avui toca parlar de l'última sessió del Judici del Suprem, el Tribunal del qual ha presidit el Magistrat Manuel Marchena. Tots els diaris ho han fet i nosaltres no anàvem a ser els ximples de la classe. Però no esperin molt de la nostra línia editorial, que durant les llargues jornades del procés ha mantingut un perfil baix, molt allunyat de l'opinió partidista o militant, com si el que es busqués és una sortida d'emergència per la qual puguem sortir tots a respirar aire pur i recuperar-nos d'una etapa mal viscuda, que de vegades fins i tot ens ha semblat un malson.


Col·loco al començament d'aquesta breu reflexió la frase del Senyor Cuixart -amb qui no comparteixo la seva visió de Catalunya- que en el seu discurs final no només no es penedeix de res, sinó que ens deixa a tots als peus dels cavalls d'un enfrontament entre catalans, com si pujar a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil fos una heroïcitat que tingués com a recompensa final la llibertat sense càrrecs o la immortalitat històrica. A Don Jordi li reconec la seva honradesa personal, però li recrimino al mateix temps la seva falta d'empatia amb el bé comú i la pau social de tots els seus conciutadans i conciutadanes, que no es mereixen tanta intransigència ideològica ni que els incitin a repetir els fets.


Jordi Cuixart en el judici del Procés


Si els seus desitjos es compleixen, el que ens espera en els pròxims anys és un enfrontament civil de conseqüències nefastes que només condueix a tragèdies personals i familiars inacceptables.


Sobre la Sentència espero que el Tribunal faci la mateixa feina d'exigència que s'ha autoimposat durant el Judici, i que s'oblidi de les emoticones d'uns i d'altres, aplicant la llei amb flexibilitat, estirant al màxim la comprensió i el benefici de la dubte amb tots els acusats. Sé també que el magistrat Marchena és un jurista del TOP 10 i d'ell i dels seus companys de Sala només espero una sentència justa i ben argumentada, lluny dels dos extrems que representen la Fiscalia i les defenses i, sobretot, del Molt fanàtic President Torra.


No excloc ni de bon tros l'absolució, ni per descomptat tampoc una condemna. Totes dues coses formen part del que hem vist i escoltat en aquests mesos en les diferents sessions del Judici. Com que sóc creient, resaré tot el que pugui perquè Déu ajudi el Tribunal a trobar la idea del relat real del que va passar aquests nefastos dies, per així poder decidir amb saviesa i imparcialitat, de tal manera que la Resolució, es llegeixi on es llegeixi, ho consideri ajustat a dret.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH