L'autora argentina Ariana Harwicz presenta a Barcelona la seva novel·la 'Degenerado'

En uns temps en què la pederàstia aflora a la superfície com una realitat que ha estat oculta durant segles, l'escriptora de Buenos Aires establerta a França Ariana Harwicz pren el tema com a eix central de la seva novel·la 'Degenerado' (Anagrama). És, explica la seva editora, Silvia Sesé, una novel·la potent, difícil d'adjectivar sense caure en els tòpics i, alhora, valenta, que tracta de la història d'un pedòfil que és acusat de l'homicidi de la seva víctima comès en una nit de Nadal. La peripècia del presumpte delinqüent es barreja amb els records de la seva infància en el si d'una família jueva i de les seves laberíntiques relacions amb els seus propis pares. L'autora traça un itinerari narratiu pletòric de figures literàries, de sobreentesos, d'al·lusions a determinades situacions històriques i de crítiques al compromís d'alguns intel·lectuals amb l'estalinisme.

"En aquest degenerat -va explicar Silvia Sesé- ens reconeixem, no en el crim del qual és autor, és clar, però sí en la naturalesa del desig, en què hi ha pulsions que s'allunyen del que ens defineix. Però precisament per això està la literatura, per descobrir-nos no només el món que ens envolta, sinó sobretot a nosaltres mateixos i per a això la llengua és un instrument letal".

Harwicz, per la seva banda, va explicar que el seu ja llarga residència a França i els deu anys de contacte amb un altre idioma ha acabat mestisant la seva llengua originària. "Escric un espanyol segurament incorrecte, el que fa que la novel·la sigui tan difícil de traduir com un poema" (afegiríem que també de llegir) Ressalta que és el seu primer text que escriu utilitzant la veu d'un home i creu que el personatge de la seva obra pot ser representatiu de l'home contemporani que oscil·la entre el grapejador, l'assetjador i el inhibit. "Veig -diu- als homes com a éssers fràgils, sense causa pròpia, enfront de les dones actuals, conscient de les causes que han de defensar". I reconeix que Degenerat és una novel·la incòmoda perquè pot atacar el sentit de pudor del lector. És, en tot cas, un text que requereix una lectura pausada per captar les anfractuositats d'una trama aparentment senzilla, però generosa en incisos, sobreentesos i episodis tangencials.