Els ànims van calents, com l'estiu, en el si de l'independentisme català després dels últims pactes entre JxCat i el PSC que tant han molestat als republicans. No obstant això, les diferències entre ERC i JxCat vénen ja de lluny, tot i els esforços dels dos partits per escenificar la unitat que no és tal. L'expresident Puigdemont és l'element discordant en el govern bipartit català, encara que no és l'únic. Està l'actitud del president Torra, que li ha agafat el gust al càrrec -sol passar, la història està plena de exemples- i que abans amenaçava de convocar eleccions i ara diu que 'no'.

Declaracions que han molestat als republicans perquè interpreten que el president pren decisions sense comptar amb ells. Això sí, l'activitat de Torra, més pròpia d'un membre d'un partit que d'un governant, esquitxa negativament el seu soci, que suporta cada marró perquè públicament no es coneguin els gripaus que s'empassen gairebé diàriament, les discrepàncies en aquests moments són moltes. Sense que la situació vagi a millor, més aviat tot el contrari.

A aquest panorama de dos socis que ja no es suporten cal afegir l'actitud de l'ANC, que s'ha sentit "traïda" i crida a la "rebel·lió contra ERC i JxCat per considerar-los" traïdors "a la causa pels seus pactes amb el PSC, que ha descol·locat tant a aquesta com a Òmnium Cultural.

Elisena Paluzie

La destral de guerra de les dues "associacions / partits" ha sortit del bagul dels records. Estan tan ofesos que fins l'ANC està disposada a emprendre una aventura política. La seva presidenta, persona temperamental, està pujada a la parra. Mai ha arribat a percebre que han estat utilitzats com a conillets d'índies. Ara, la política catalana ha entrat en una nova etapa, nous mètodes, més política de pactes i menys protagonisme per l'ANC & Òmnium. El dolent de l'assumpte és que no es deixaran governar, no acceptaran les ordres dels dos partits, es creuen amb la força suficient com per desobeir-los. Ells creuen que tenen el poder de convocatòria, que manegen a la massa addicta. S'equivoquen i poden perdre el pols que els estan fent als que ahir eren els seus "caps" i calia seguir a ulls clucs i que ara consideren traïdors. L'ANC ha iniciat una croada contra els infidels.

La vida segueix, les enquestes a Catalunya llancen el triomf dels republicans, la pujada dels socialistes a la segona posició, i la baixada del partit de Carles Puigdemont. Amb aquests resultats de l'enquesta, el canvi de soci per al partit de Junqueras podria ser possible.

Deia el clergue francès Jacques Benine, allà pel segle XVIII, que "La política és un acte d'equilibri entre la gent que vol entrar i aquells que no volen sortir". Hi ha coses que no canvien per molts segles que passin.