Festes

Passar-ho bé -en grup o si més no dos-és potser l'objectiu primordial de qualsevol festa. Depenent de factors com: el desenvolupament del grup, la capacitat emotiva i / o econòmica del mateix, hi ha festes sociofamiliars -Aniversaris, pijamadas- celebracions religioses gairebé sempre unides a un ritual -bautizo, primera comunió 15 anys, casament, aniversari- també celebracions socials, que van prenent espai en diverses societats, com seria el Halloween, el dia de morts, l'inici de la primavera i per descomptat festivitats cíviques.

Sigui quin sigui l'objectiu de l'esdeveniment social organitzat de manera pública, [1] denominat festa, aquest té si més no dos elements inamovibles: la repetició i el temps que s'assigna per celebrar-ho [2]; i encara que no es tracti de festivitats estrictament religioses gairebé sempre contenen en si mateixes, certa mena de ritus, com el bufar les espelmes a l'aniversari i tenir pastís en el temps de menjar del mateix o vestir-se de determinada manera al Halloween o les diverses celebracions de setmana santa, com el cas de moros i cristians. Tot i que el ritu no sigui sacramental dels actes associats tenen per als que es reuneixen a celebrar cert significat simbòlic pi es complirà un secret que es demani mentalment abans de bufar les espelmes, que per a res és una conducta sagrada sinó més aviat alguna cosa formal i rutinari , ja que la celebració a si mateixa és la ruptura d'una rutina més àmplia de la vida quotidiana.

En algun temps l'agricultura era una activitat prioritària i en entorn d'aquesta es celebraven festes. Coneix l'essència de la reunió de la Pentecosta entre els jueus i pobles d'abans de Crist? Per què algunes festes per demanar pluja o bona collita es mantenen vigents?

En els temps cristians, sobretot a l'església catòlica- la litúrgia s'omple de dates festives, que se superposen a lògiques com la lunar i es vinculen amb sants i verges socialment acceptades per algun grup específic, d'acord amb una lògica solar més estable i com a herència de rituals menys específics com van ser els àpats multitudinaris de l'edat mitjana que els poderosos oferien en forma de caritat als pobres.

L'àmbit polític ha estat sempre un espai procliu a les celebracions, que sense contenir una devoció religiosa suposen tal veneració tot i que al final del dia col·loquin als participants, bàsicament poble, en una mena d'esdeveniment similar al món espiritual. La festes més recordades per la gent en algun temps van ser la coronació d'un nou rei, l'entrada victoriosa d'algun noble o militar a una ciutat -conquistada o recuperada- o el triomf en alguna justa o torneig de les famoses en el feudalisme de les festes cavalleresques. En què s'assemblen aquests esdeveniments festius amb els diversos concursos promoguts per la màrqueting dels mitjans de masses electrònics? Quines festes polítiques omplen més els moments d'oci popular sense rituals estrictament religiosos?

La Roma antiga, amb la seva tradició jurídica vigent i tot en el segle XXI com a referent obligat, tenia en les seves festes una forma de promoció per al vot. Sense importar que es tractés d'bacanals, lupercales [3] saturnals [4], Floralia, Cerealia [5] i moltes altres que a final de comptes satisfeien la vanitat del governant -de diferents nivells no només l'Emperador- de ser aplaudit pel poble beneficiat pels regals convertits en banquets, amb vi dolços i el que s'aconseguís. Serà això l'antecedent dels regals de tinacos, envans, ciment i altres que es reparteixen abans dels processos electorals en les democràcies modernes? Les disputes entre cavallers de llavors es poden considerar l'origen de les justes partidistes?

Les diverses festivitats que se celebraven al voltant del déu Apol·lo, són dignes d'estudi, per la dualitat del seu caràcter i accions. Suposadament era un déu, benvolent, amb grans qualitats, -com la de cacera i el atletisme- que servia per donar suport als humans, protegir als joves ia les donzelles; però alguns dels que no es rendien al culte d'adoració que l'envoltaven, sabien de la seva essència cruel, venjativa i irresponsable fins i tot amb aquells que li havien estimat com la princesa Seura. Per això és que magistrats, pro-cònsols i edils entre d'altres, només ho usaven com aura per les seves accions interessades de subministrament de grans -gratuitos oa preus ínfimos- participació en torns i festes que paguen amb el seu propi peculi a canvi de les simpatia que els assegurés la seva elecció o continuïtat en el lloc. El circ, el teatre i l'amfiteatre, van ser les instal·lacions destinades a divertir al poble "panem et circenses", que canvi l'anhel d'aquests dos elements pel dret de naixement a involucrés de manera activa en política.

El vessament de sang als carrers de la majoria de les ciutats del món d'avui, té el mateix sentit profètic que s'imbuïa a les festes romanes? Serà que aquest déu està present en el segle XXI? Els que avui s'apartin seu lloc una jornada anterior a l'inici del joc de futbol. Són descendents dels qui tenien cura el seu lloc des de la matinada prèvia als jocs del passat? És de veritat un honor estar en la mateixa línia de submissió a l'exercici del poder d'aquell que ens convida a una festa, en la qual es comporta gairebé com un histèric?

________________________________________

[1] D'festum paraula llatina adoptada després per les llengües romàniques i que significa dia festiu.

[2] Des de 1810, va partir la festa de l'inici de la independència de Mèxic, la qual es formalitza quan Porfirio Díaz la converteix en alguna cosa ritual i repetitiu en una data definida, tot i que l'antecedent de tal celebració, sigui la voluntat expressada en tal sentit per li expresident Santa Anna.

[3] Festes bestials d'excessos sexuals i maltractament a l'altre sobretot a les dones que se celebrava a Roma el que avui seria en 15 de febrer.

[4] Eren importants i es celebrava amb un sacrifici en el temple de Saturn, al Fòrum Romà i amb un banquet públic, seguit per l'intercanvi de regals: el festeig era contínua amb un ambient de carnaval en el qual es produïa una relaxació de les normes socials.

[5] En honor a la deessa Ceres, de la fertilitat, en l'inici de la primavera, com en les altres els governants, donaven suport amb menjar, als festejantes, que poc s'interessaven en saber quina era la condició dels que en llocs llunyans havien sembrat o produït el que se'ls proporcionava.