Perú: 'vizcarrazo' a 27 anys del 'fujimorazo'

El 5 d'abril de 1992, el llavors president Alberto Fujimori, l'"apoteòsic" 'chinito', va dissoldre el desprestigiat Congrés de la República del Perú de llavors, sota l'argument de democratitzar el Perú i lluitar contra la corrupció.

El 29 de setembre d'enguany, 27 anys després del 'fujimorazo', el President Martín Vizcarra dissol el desprestigiat Congrés de la República peruana, amb igual o major suport popular, sota la mateixa promesa: democratitzar el Perú.

Què va canviar al Perú a 27 anys del 'fujimorazo'?

Alberto Fujimori, aprofitant el sentiment providencialista dels sectors peruans que veien en Ell el seu messies esperat, després de dissoldre el Congrés, va manar redactar i promulgar l'actual Constitució Política de l'Estat (1993) que va servir i serveix com un estatut per a la implantació del sistema neoliberal al país andí, sense major resistència popular.

A gairebé tres dècades de la vigència d'aquesta Constitució, es va privatitzar pràcticament tot el Perú, i la corrupció es va convertir en la norma central per a l'administració pública. Al grau que tots els expresidents del Perú neoliberal, comptant des de Fujimori, o es troben empresonats i/o processats judicialment per delictes de corrupció. García va preferir el suïcidi abans que la presó.

27 anys després, la promesa de la democràcia (com a sinònim de drets) mai va arribar per a les grans majories demogràfiques del Perú. En diverses regions del país, hi ha igual o major quantitat de llars en situació de pobresa i de desnutrició que fa 27 anys enrere. Gairebé tot el territori del Perú va ser concessionat a les empreses transnacionals per a la seva explotació/saqueig.

El Perú càrrega i carregarà amb nens de plom, rius, llacs i terres morts.

En 27 anys de neoliberalisme l'Estat peruà pràcticament va ser convertit en una gendarmeria privada que escorta als agents de les empreses transnacionals en les seves incursions inconsultes per saquejar els territoris indígenes i camperols del país.

El Producte Interior Brut (PIB) va créixer al Perú en aquestes tres dècades, però l'Estat tot just participa d'aquest PIB potser en el 7% del total. La riquesa és de les empreses, la pobresa dels peruans. Una dolorosa realitat.

Gairebé tres dècades després, la "peruanitat", novament eufòrica aplaudeix i s'acontenta amb un altre circ polític de mal gust: el 'vizcarrazo'. Sense qüestionar el sistema neoliberal, molt menys atrevir-se a plantejar col·lectivament una proposta post neoliberal, i post Estat crioll corrupte i fracassat.

I així, el Perú, novament, com en el mite de Sísif, dècades després d'haver celebrat amb gresca el 'vizcarrazo' haurà de licitar costa amunt carregant amb si les nefastes conseqüències del sistema neoliberal i del fallit bicentenari Estat crioll.

Els pobles i sectors del Perú, novament estan en una històrica oportunitat per fer una inflexió determinant, i atrevir-se a pensar i construir el Perú de totes les nacionalitats mitjançant un procés d'Assemblea Constituent Plurinacional per dissenyar i construir l'Estat Plurinacional de totes les sangs ( com diria Arguedas).

La gangrena que pateix el corrupte Estat crioll peruà és massa avançada com per intentar posar remei amb tradicionals processos electorals, o reformes institucionals superficials. El país necessita un sistema polític ampliat i plurinacional materialitzat en una Constitució Política Plurinacional.