El joc d'escacs de Puigdemont li pot portar a perdre la gran partida

"Quan el diable no té què fer, amb la cua mata mosques", això és el que diu un refrany popular. Una persona ociosa disposa de temps suficient per planificar les maldats que els pot fer a aquelles persones que no se sotmeten a la seva roda de molí.

Amb aquesta percepció, Carles Puigdemont, que gaudeix de tot el temps del món allunyat de Catalunya, no té la capacitat de manejar al seu "adversari", precisament a ERC, el partit que comparteix Govern amb el seu. No es resigna, ni té prou amb moure els fils del "President" de la Generalitat i en JxCat, sinó que ha posat en la seva diana a ERC, que fa ja un temps que no comparteix ni projecte ni mètodes d'actuació i ha posat terra pel mig amb ell.

Sempre s'ha dit que jugar a escacs millora les habilitats cognitives i les seves estratègies aplicades també a la política i l'economia. En els escacs, el principal objectiu és enderrocar al rei o posar-lo en situació d'escac mat. La destresa ho és tot, per això cada moviment ha d'estar pensat i analitzant al detall la ubicació de les peces. S'entén que aquest joc de "taula" és lent de processos i els jugadors han de tenir més paciència que el Sant Job.

L'expresident Puigdemont té muntada una partida d'escacs per carregar-se als republicans, amb Junqueras al capdavant. Les enquestes els segueixen atorgant als republicans una pujada de vots, tant en les eleccions generals com a unes possibles eleccions autonòmiques avançades, que podrien també guanyar. Això no ho pot suportar el fugit. D'aquí les jugades que ha realitzat fins ara: pactes a la Diputació de Barcelona -on cal conservar, sobretot, la feina de la seva dona- ha posat a Torra com a peó en la jugada d'assetjament, ha propiciat que la CUP presenti llistes a les eleccions del 10-N, quan sempre havien estat reticents a concórrer i la penúltima gran jugada és la que instrumentalitzant de Torra, que ha traslladat al Parlament la resposta que s'ha de donar després de conèixer--previsiblement el dilluns vinent- la sentència judicial dels polítics presos. En la mateixa apel·len als grans consensos del 80% del que ell anomena democràcia i llibertat, drets humans i dret a l'autodeterminació. Ho ha deixat anar així de memòria i s'ha quedat tan tranquil. La jugada de ficar al Parlament ve completada perquè en aquest fregat implica també als Comuns, que cauran de quatre potes al bassal, en plena precampanya electoral. Una jugada que Puigdemont vol que sigui rodona. ¿Picaran els diputats de Colau? És més que probable.

La partida d'escacs que ha muntat Puigdemont amb un primer objectiu de carregar-se a ERC només acaba de començar, perquè la política competitiva és percepció, coneixement de l'adversari i capacitat d'anticipar-se a la jugada de l'adversari, agilitat per al posicionament i habilitat en el desplaçament . És clar que, en el joc, una de les qualitats és la paciència, cosa de la qual no té Puigdemont i les coses les vol per ahir. També els peons tenen un paper molt important en el joc, alguns d'ells estan ja massa cansats dels moviments als quals són sotmesos, el que pot induir a que la gran partida la perdi Puigdemont, perquè el què juga amb foc, al final acaba cremant-se.