Amb respostes hi ha entesa Vota!

És l'hora de noves polítiques i en conseqüència es necessita actuar en diferents ordres, però essencialment hi ha tres que són prioritaris: el mercat de treball, el nostre sistema fiscal en general i la regulació dels mercats (habitatge, energia, aigua i medi ambient com els més urgents). Per abordar aquests reptes es necessiten polítiques decisives, així almenys ens ho diu ben clar el recent manifest d'Economistes Enfront de la Crisi (EFC). I és el moment d'arribar a assenyats acords que no es deixin adulterar per la demagògia neoliberal, perquè és molt trist seguir sentint missatges del segle passat de l'Escola de Chicago, que ja van tenir els seus fruits negatius en altres societats. El futur no camina en aquesta direcció, ni el benestar social es garanteix amb semblants principis, que ens porten a l'exclusió.

Cada ciutadà i ciutadana ha d'assumir la seva responsabilitat i pensar uns minuts desconnectat dels missatges neoliberals que arriben des dels Mitjans i que pretenen imposar (com descriu Marta Peirano en L'enemic coneix el sistema) el seu concepte de llibertat, manipulant les idees i a les persones, i influint en l'Economia per convertir-nos en un producte a controlar, fent dogma la idea que s'és més lliure si es té els diners a la butxaca de cada contribuent i no en els fons públics del pressupost ... així que a baixar impostos!

També volen reduir l'Estat amb l'argument que és un Leviatan que ens devora. I que, si s'apugen els impostos a la banca ia les grans empreses, ho pagarem els consumidors o se n'aniran a altres territoris. I donant un altre pas més en aquest liberalisme, ens diuen que la solidaritat és millor la que tu decideixes personalment, que els fons públics de solidaritat només serveixen per finançar els xiringuitos. I així podríem seguir amb la Sanitat pública / privada, l'Educació pública / concertada, la dependència / la solidaritat familiar tradicional, el feminisme / patriarcat, i tants conceptes manipulats que partint de mitges veritats (few news) construeixen falses teories que enverinen la ciutadania.

Estem revivint una nova batalla neoliberal, amb un llenguatge combatiu per enderrocar l'Estat benestar, i cal respondre i no romandre silenciosos davant el seu tsunami. Un exemple ha estat la força amb la qual Diaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va carregar contra la fiscalitat actual. Per això, si no sabem explicar ben clar per a què serveixen els impostos i obrim la despesa pública practicant una eficient rendició de comptes, ho tenim cru. Així ho vaig defensant en articles, Congressos, i declaracions: no és moment de parlar en veu baixa, cal sortir a tots els mitjans a defensar que hi ha dos tipus de moral, la progressista i la conservadora com assenyala Lakoff. És la concepció de la moral del Pare Estricte des del pensament flueix tota una concepció de principis: menys govern, més mercat lliure, menys control i més autoregulació, menys impostos, més defensa i enfortir els valors de la família tradicional amb reforçament de l'autoritat paterna (pare estricte).

La visió del món és la que la moral progressista ha d'explicar en profunditat, perquè de res ens servirà comprometre'ns pels Objectius de Desenvolupament Sostenible, si no som capaços que la ciutadania se senti orgullosa de complir-los i fer-los complir, amb un compromís de racionalitat assumit. Aquesta visió del món per viure en societat és la que ens ha de portar a lluitar perquè les dades no es manipulin, ni s'ignorin, ni siguin rebutjats perquè no ens agradin, o el que és pitjor, ridiculitzats, perquè el que subjau en el fons és atacar la visió del món de progrés.

En Una societat amb respostes, un manifest per la transparència i la participació, m'identifico amb el compromís de la participació, la transparència i la innovació. Es que no és fàcil, però unint les propostes dels que comparteixen aquest esforç integrador de les nostres institucions per a més qualitat i si els polítics se situen amb propostes que avalin un futur integrador, és possible. És hora de jugar tots i totes en aquest tauler múltiple i no veure com a convidats silenciosos. Ningú té més dret que un altre per eliminar una peça d'aquest joc perquè ho paguem entre tots. Els que actuen com a representants han de pensar les conseqüències abans de "moure fitxa", perquè les jugades continuen i cada partida té la seva puntuació.

Per exemple, si movem fitxa per reduir la precarietat en l'ocupació, hem de tenir previst que s'ha de relacionar amb l'alfil de la productivitat, i restablir la vinculació dels salaris a la productivitat per a una millora en la distribució de la renda, així enfortim en aquesta jugada a tots els peons del tauler. Si obrim la despesa pública i rendim comptes, impedim que el rei s'enroqui, facilitem que la progressivitat es pugui projectar en el futur i la reina pugui moure en el tauler amb eficiència. I si controlem els mercats i reformem les institucions de control, vam jugar amb força amb els cavalls en el tauler, perquè ningú que hagi de ser controlat controli als seus controladors.

Avui la resposta de totes les jugades és dels ciutadans i ciutadanes perquè el sistema ens condueixi a una societat menys desigual i no al contrari. Rosanvallon ens anima a una nova cultura política, a una nova era de la cosa social, a una democràcia de confiança, perquè el seu futur és indissociable de la formació d'un nou pensament del social. I en aquest escenari, o actuem o hi haurà altres que amb les seves xarangues i al·legats animaran la vida durant uns moments perquè mentre aplaudim confiscar del nostre futur i de tot el que ens envolta, deixant-nos sense valors ni equitat. Quan acabi aquesta macabra posada d'escena, els espectadors hauran corregut el risc de sortir per la porta d'un paternalisme arcaic.

Lluitem per tenir respostes, i evitem la lenta i tensa erosió a què estem sotmesos. Tenim idees, ens falta compromís i és un deure votar en conseqüència.