dijous, 21 de novembre de 2019

La història no menteix

Manuel Fernando González Iglesias

Segueixen els uns i els altres cobrint trams fins a arribar a la meta final somiada, que no és la normalització que tots volem sinó més aviat, la ulsterizació que, com bé sabem, les seves conseqüències duren més anys que la pesta negra i produeix uns resultats terribles. Avui li ha tocat el torn de esbroncada a Oriol Junqueras qui, des del molt subvencionat diari independentista 'El Nacional', li diu la seva, a Miquel Iceta, perquè el pati català s'animi encara més i els sociates perdin credibilitat electoral a Catalunya, lloc on, segons diu algun digital de dretes de Madrid, pacten per sota el nas un acord de Govern ERC i PSC, si és veritat que Torra es queda sense la Presidència de la Generalitat al desembre per la seva desobediència a la Junta Electoral Central, que el mateix sàtrapa va reconèixer al jutge del TSJC quan el va interrogar.


I si això és veritat, que jo no m'ho crec, a què juguen els dos bàndols davant de les mateixes nassos del seu electorat i amb els carrers tirant fum, no només dels contenidors incendiats, sinó, sobretot, per la indignació de la gent normal d'un costat i l'altre que cada dia veu com tots caminem cap a l'enfonsament de la nostra convivència?


No sé si vostès. S'han fixat, però la història de les colònies espanyoles a Amèrica, esdevinguda feliçment en independència i després en estats lliures, entre els que avui poden ser per exemple Xile o l'Argentina, nacions de puixant actualitat per les seves molt semblants crisis, podria ensenyar-nos alguna cosa molt semblant a l'etapa en la qual ara estem a Espanya i aprendre dels seus fulls de ruta. Així que, si us plau, llegeixin vostès. Aquesta part de la història en la qual la cort espanyola perd les seves colònies, i quines similituds troben amb la burgesia nativa que busca i troba la manera de rebellar-se contra la pàtria de la qual ja ha extret els seus privilegis, i no conforme amb els mateixos ho vol tot i no té empatx a aconseguir-ho per les armes, i després, acabat el conflicte, governa igual o pitjor que amb els virreis que els han imposat des de Madrid, deixant com a herència la situació econòmica que fa molts anys que pateixen els que despectivament hem anomenat "sudacas", exhaurits per les elits multimilionàries o les multinacionals de l'hemisferi nord que, sense cap escrúpol, segueixen fent que les majories de desheretats de la terra segueixin encara avui havent de sortir al carrer, perquè no els pugin el metro o perquè no poden pagar la llum.


Qui ens garanteix a Catalunya que si hi ha una independència, aquestes cent famílies catalanes emparentades entre si, riques i amb els fills i familiars ocupant càrrecs públics o prebendes de 6.000 euros mensuals com la Senyora Puigdemont, no ens deixaran el país pitjor del que ja el tenim o millorar el seu status a compte del nostre? I una altra pregunta més, què fa la Republicana Esquerra o la CUP o dels Comuns ballant-li l'aigua a una gent a la qual només li interessa la seva cartera?


Pensin-ho. Potser, com a mi em va passar quan vaig marxar un temps a l'Argentina, se li obren els ulls i descobreixen un dels secrets més ben guardats pel capitalisme llatinoamericà amb seu a l'FMI, les sigles en anglès són IFM i té la seva seu a Washigton. Per entendre'ns, l'organisme que regula els endeutaments dels països, especialment a Llatinoamèrica. Ja veuran el que ens assemblem. La història no menteix.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH