Els resultats electorals i els possibles pactes que no agraden i espanten, han vingut a alterar més la situació de la Catalunya pacífica, culta, democràtica i solidària. Estan venent els resultats com la gran victòria de l'independentisme, que ha aconseguit un 39,36% dels que han anat a votar, és a dir, 1,5 milions de vots. És una xifra important; no obstant això, el nombre de ciutadans de Catalunya que té dret a vot és de 5.588.095. Atribuir-se el milió i mig d'independentistes com si fossin els representants de tota la ciutadania és d'un populisme barat exempt de legitimitat democràtica.

Disturbis a Salt i l'AP7

Potser per aquesta venda de "legitimitat" que s'atorguen, els diferents moviments independentistes -diferents noms, però sempre són els mateixos- s'han encoratjat, amb l'ajuda dels governants i líders polítics del seu mateix color, i per això s'han duplicat els actes vandàlics que es vénen succeint en bon part de Catalunya.

Aquest dimecres, en la seva compareixença al Parlament, el president Torra no solament no condemnava els talls de l'autopista AP-7 i altres vies, com els tres principals accessos a la ciutat de Barcelona, sinó que els justificava atenent el dret de manifestació, sense tenir en compte els drets de la resta dels ciutadans/es. Ho ha dit i s'ha quedat mirant a el cel esperant la confirmació del de dalt sobre el seu paper transcendent en la història de la humanitat.

Aquest dijous, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, fins ara home "moderat", declarava que les manifestacions, talls i altres perles són ponderades en dret. A alguns els haurà entrat el riure nerviós escoltant Aragonès. Ponderació per a qui? Per als seus. Deia el primer president de l'Argentina, Bernardino Rivadavia, que "on la llei s'acaba, comença la tirania"; hauria de recordar-ho el vicepresident republicà.

Els matons dels CDR, protegits pel president Torra, en un acte de valentia mafiosa, emetien un comunicat en el qual afirmaven que volien "independència o barbàrie". Ho fan amb la seguretat que han tingut fins ara que els seus actes no tenen conseqüències, que se salten les lleis -la ètica, la tenen?- i tot el que faci falta. Mentrestant, el Govern espanyol, que ha de garantir els drets de tota la ciutadania, segueix immers en una nebulosa que es pot qualificar d'ineptitud i deixadesa de funcions. La pregunta és: "Fins quan se seguirà permetent que els bàrbars continuïn campat?" Diuen que governar és prendre decisions, cosa que s'ha deixat de fer fa ja massa mesos a Espanya i a Catalunya, ja fa uns quants anys. Després es pregunten per què Vox està pujant com l'escuma. La resposta no cal que se la digui, es dedueix fàcilment, quan cada dia es trepitgen els drets de la majoria de la ciutadania, es toregen les lleis i s'actua amb total impunitat. Això és el que hi ha fins que passi alguna cosa més. "Per ser lliures cal ser esclaus de la llei", deia Ciceró fa més de dos mil anys...