divendres, 24 de gener de 2020

Davant el proper pacte del Govern espanyol, o no...

Javier Marín
Coordinador de Rojos Cataluña i copresident de Rojos España

Abans d'efectuar una anàlisi més detallada sobre els fets, destaparé els meus gustos personals, sempre subjectius, és clar, ja que vénen marcats, com no pot ser d'una altra manera, per la ideologia en la que crec i milito des de fa 50 anys, el socialisme.


Pere sanchez pablo esglésies


Em sembla coherent que es faci una coalició de govern amb UP. Provenen d'una ideologia progressista, amb marcat accent en el social, en el que els clàssics anomenen la democràcia econòmica, els drets reals, els que tenen la missió de garantir la qualitat de vida i el progrés social de la classe majoritària, la més desfavorida , els treballadors.


Com tota organització d'esquerres jove -acaben de acomplir 6 anys- els falta la maduresa, sensatesa i seny que dóna l'experiència de vida i l'experiència de govern. Pateixen el que coneixem i algun hem patit en carn pròpia, com "la malaltia infantil del socialisme" però això només es cura amb els anys, afortunadament.


Mentrestant haurem d'aguantar les seves batzegades sobre l'inexistent "dret a decidir", abans conegut com "el dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya...", radicalment contrari a l'ortodòxia internacionalista de l'esquerra mundial, que planteja just tot el contrari a la divisió; la nostra consigna universal sempre ha estat: "treballadors, pobles i nacions del món, 'Uniu-vos!!" per què en clara lògica de sistema social imperant, que tendeix a la monopolització del capital i de mercat; els socialistes propiciem la unió per ser més forts i combatre els seus excessos. A la fi i al  cap, el mateix PSOE ja va cometre aquest mateix error en les seves declaracions programàtiques de 1978; i el PSC a 2011-2014.


No m'agrada gens el pacte amb ERC. Em sembla d'una incoherència gravíssima, que aquest nou govern  hagi de dependre d'una abstenció negociada amb delinqüents condemnats per sentència ferma, per haver intentat trencar les lleis supremes que regeixen la nostra convivència i de les que ens hem dotat de manera voluntària i democràtica.


Delinqüents que han reconegut el seu delicte en seu judicial amb audiència pública, de què manifesten sentir-se orgullosos, i de què ja ens anuncien, que quan els donem una altra oportunitat ho tornaran a fer (ho tornarem a fer).


El que tocava, en justa aplicació del dret i de les nostres normes de convivència cívica, era acabar-los de derrotar políticament, exemplificar, posant en valor la condemna judicial per evitar que aquest trencament constitucional es torni a produir mai.


Donant-los audiència, notorietat, i fins i tot la clau perquè amb la seva abstenció negociada decideixin si Espanya té o no govern; se'ls està donant oxigen; se'ls està reconeixent com a actors polítics principals en una Espanya que ells tenen com a fi polític i únic trencar. Se'ls està encoratjant perquè ho tornin a intentar. I això senyors dirigents de PSOE el refranyer popular ho resumeix molt bé amb aquesta frase: "És pa per avui i fam per demà". I quan arribi aquest matí i tornin a intentar fracturar-nos, cosa que d'altra banda mai aconseguiran, el PSOE s'ensorrarà a les urnes.


Però anem al que objectivable als 2 documents signats.


En el document signat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es fan una sèrie de declaració de bones intencions, que orienten la política social i que posteriorment hauran de concretar-se en lleis que les desenvolupin. Són 24 punts amb què m'identifico plenament.


L'acord subscrit entre PSOE i ERC és d'una floritura semàntica expressament inconcreta de la qual no podem predir amb certesa, avui, si incompleix o viola el marc legal, fins que no ho desenvolupin.


El text literal diu:


O.../... Per tot això, d'acord amb els principis de lleialtat institucional i bilateralitat que regeixen el marc polític de relació entre el Govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya, vam acordar el següent:


1. El reconeixement del conflicte polític i l'activació de la via política per resoldre-ho.

Partim del reconeixement que hi ha un conflicte de naturalesa política en relació al futur polític de Catalunya. Com qualsevol conflicte d'aquesta naturalesa, només es pot resoldre a través de vies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l'acord, superant la judicialització del mateix.


2. CREACIÓ D'UNA TAULA BILATERAL DE DIÀLEG, NEGOCIACIÓ I ACORD PER A LA RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE POLÍTIC.


Per això, adoptem el compromís de crear una Taula de diàleg, negociació i acord entre governs, que partirà del reconeixement i legitimitat de totes les parts i propostes i que actuarà sense més límits que el respecte als instruments i als principis que regeixen l'ordenament jurídic democràtic. Aquesta Mesa com a instrument polític se sustenta en els següents principis:


a) Composició: el Govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya. S'establiran les delegacions de forma paritària i amb els membres que les dues parts decideixin.

b) Contingut: diàleg obert sobre totes les propostes presentades. Totes les parts aportaran amb llibertat de continguts seves propostes detallades sobre el futur de Catalunya. I es valoraran, debatran i argumentaran les posicions al respecte de cada proposta.

c) Calendari transparent: la Taula iniciarà els seus treballs en el termini de quinze dies des de la formació de Govern d'Espanya i establirà terminis concrets.

d) Seguiment i garanties de compliment: la Taula establirà mecanismes per garantir l'inici i manteniment de la seva activitat i el compliment dels acords.


3. En aquest espai hauran de buscar-acords que comptin amb un suport ampli de la societat catalana. En aquest sentit, ambdues parts es comprometen a impulsar l'efectivitat dels acords que s'adoptin a través dels procediments oportuns.


Les mesures en què es materialitzin els acords seran sotmeses en el seu cas a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d'acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema juridico-polític.


Aquesta Taula es coordinarà amb altres espais de diàleg institucionals i parlamentaris ja existents, que hauran potenciar-se. Entre d'altres, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat recollida en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Taula de Partits existent al Parlament de Catalunya.


1r dubte raonable: Si el Govern Torra acaba de desautoritzar aquest acord, amb qui es reunirà el Govern d'Espanya?


El punt 2 queda en l'aire, mentre no s'aclareixi el dubte de qui és l'interlocutor per part de Govern de la Generalitat.


El punt 3 és el que han suscitat més crítiques per part de sectors constitucionalistes, que han donat per fet una cosa que podria presumir, (un referèndum d'autodeterminació) però que el literal del text no afirma:


"Els acords seran sotmeses en el seu cas a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d'acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema juridicopolític" ,"els mecanismes previstos" són la Constitució i l 'Estatut. No hi ha altres.


Si "l'acord assolit" fos una modificació de l'Estatut de l'any 2006, lògicament comportaria una votació expressa d'aquest nou Estatut, en el qual només votaria el cos electoral de Catalunya; i que com tots ja sabem, en ser una norma de rang inferior a la Constitució Espanyola, no pot contravenir; i si ho fa, per a això està el Tribunal Constitucional.


En resum, em sembla un acord sobre paper mullat, una excusa que efectivament sí que serveix perquè ERC es separi de JXC i probablement perquè trenquin el seu pacte de Govern i Torra convoqui noves eleccions, abans que es les convoquin.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH