dilluns, 10 de agost de 2020

Drets de l'infant o del territori?

Miquel Escudero

El dret com a sinònim de justícia i com a antònim d'arbitrarietat dels poderosos és font de confiança, esperança i seguretat entre els integrants d'una societat democràtica; aquesta no existeix sense Dret, sense el compliment de les lleis. El Dret, per tant, és perfectible però és imprescindible per al progrés social. Però no tot es redueix a ell, és clar. Massa sovint hi ha nens no desitjats, no estimats, no protegits. Qui se'n recorda d'ells?


Nacions Unides va fixar el 20 de novembre com a dia universal de l'infant, i la seva celebració sempre és amb sordina; fa ja 30 anys de la Convenció sobre els Drets de l'Infant. No s'organitza soroll al seu voltant: no hi ha manifestacions de cap tipus, potser perquè no dóna vots o no resulta rendible als col·lectius que acaparen els mitjans de comunicació. Es necessita afecte desinteressat, sensibilitat, equilibri, bondat. Encara sense assassinats, són innombrables els esquinçaments de per vida que no donen titulars de premsa tot i ser demolidors. El psicòleg alemany Franz Ruppert reitera que tots els grans problemes de la humanitat es redueixen a problemes de la infància.


Tres nens d'esquena


Sembla que gairebé ningú vol reflexionar de debò, el que suposa apreciar l'hàbit de dubtar i estar disposats a modificar actituds prèvies. S'accepta l'adoctrinament sempre que s'avingui a l'obsessió ideològica a la qual ens lliurem per controlar i dominar. Amb aquesta finalitat es retorça a consciència i sense escrúpols el sentit de les paraules. En el seu llibre '¿Quién soy yo en una sociedad traumatizada?' (Herder), el professor Ruppert compte que els nazis postulaven en els seus programes educatius que els nens havien de ser "resistents com el cuir, durs com l'acer i ràpids com els llebrers". Comparacions impersonals sobre qualitats adequades per a les forces de xoc i atac, però que oculten altres capitals per al desenvolupament equilibrat de qualsevol ésser humà.


On l'ús de la raó, on la paciència, la compassió o la simplicitat? On per tal de l'assetjament i el dret a tenir una identitat diferent a la decretada pels bruixots de la tribu, on la llibertat de no sostenir els dogmes impostos i incorporar elements vitals que no siguin 'genuïns' de la nació a la qual 'pertanyem'? Aquesta és l'assumpte: llibertat de la ciutadania o submissió per la territorialitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH