El primer dia de "classe" del Govern de Pedro Sánchez

Tots esperaven amb expectació el primer Consell de Ministres de Govern Sánchez, amb el debut al mateix del partit morat. La curiositat sana per veure les fotos de rigor dels vells i nous ministres entrant a l'edifici noble de Moncloa també ha despertat el morbo corresponent en bona part de la ciutadania. Allà hi havia fotògrafs i periodistes per plasmar les instantànies.

Els ministres que repetien se'ls notava l'experiència de posat davant les càmeres: l'entrada ho feien amb fermesa, cartera a la mà esquerra, pujada segura als pocs graons i posat amb la seva cartera que portava el nom de ministeri corresponent. Només dos ministres: Margarita Robles i Carmen Calvo, s'havien deixat la cartera i el donuts a casa...

Els novells més esperats, els ministres d'Units Podem. Pablo Iglesias, vicepresident, feia la seva entrada triomfal com un vaquer, no només per la seva vestimenta, sinó pel posat, amb cames obertes i cartera ben posada i desafiant. Per portar la contrària, el maletí ho portava a la mà dreta. Enrere havia deixat el vestit del dia anterior, tornava al seu estat pur de vestimenta de feina. Cal conservar l'estètica per no decebre als seus votants. Mentrestant, el seu col·lega, Alberto Garzón, Ministre de Consum, arribava enfundat en un elegant vestit gris, amb corbata a joc en la mateixa tonalitat i sense el pin que havia lluït el dia anterior... És curiós el màrqueting emprat per Garzón en el seu jurament davant el Rei, on va aparèixer sense corbata i amb el ja comentat pin. És coherent la seva actitud? És senzillament un posat, que li ha de proveir algun benefici electoral.

Mentrestant, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, apareixia amb una vestimenta correcta, això sí, una mica despentinada i estava encantada de conèixer-se.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, continuava utilitzant el color blanc, -com el dia anterior- en el seu conjunt pantalons i brusa. Li faltava una jaqueta o un abric, a tenor de les baixes temperatures. Potser l'alegria pel càrrec era superior al fred.

El divendres ha deixat de ser el dia de la reunió de Govern; el president Sánchez ha decidit que es passi a dimarts, les seves raons tindrà.

El més destacat de les decisions de la primera reunió de l'Executiu, la pujada de les pensions que s'esperava com a punt de partida de la política social de Govern. A més de nous nomenament que aniran deixant anar a comptagotes per tenir entretingut al personal.

Temps nous, política informativa vella? Així es podria qualificar les rodes de premsa del president. Ahir compareixia davant els mitjans, aquest cop admetia preguntes dels periodistes, però amb limitació de les mateixes: sol deu podien preguntar, però no repreguntar. Una situació que preocupa la professió. Limitar a la mínima expressió que els periodistes puguin exercir lliurement tots la seva feina, hauria de ser una cosa normal que enforteix la democràcia i la transparència. En aquests temps, la llibertat està sent limitada i al missatger se li està tallant les ales. Una situació molt preocupant i perillosa, que no s'hauria de permetre. Mal comencem d'any.

Deia l'escriptor i poeta danès, Hans Christian Andersen, que "La premsa és l'artilleria de la llibertat"... I el gran estimat i enyorat Perich afirmava que "Gràcies a la llibertat d'expressió avui ja és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc "... Doncs aquestes frases no les hauria d'oblidar ningú i molt menys els que ostenten el poder i la capacitat de legislar.