La visita del president de Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, a Barcelona per entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i de pas mantenir altres trobades amb empresaris, sindicats, l'alcaldessa de Barcelona i la presidenta de la Diputació, va despertar tota mena de comentaris a favor i en contra. Els motius diversos i per a tots els gustos ja les coneixen els lectors. El motiu real de la trobada entre presidents va ser la petició d'ERC a l'inquilí de la Moncloa que se celebrés per calmar els seus socis de govern després que Torra s'hagi sentit exclòs de tots els acords i reunions.

La trobada de Sánchez i Torra a la residència oficial, al Palau de la Generalitat, va ser una posada en escena completa, amb llibres de regal al convidat inclosos. Després compareixença per separat dels dos protagonistes. El president espanyol, havia complert amb la seva promesa de reunió, tot i que no sortia gaire entusiasmat per molt que vengués que tot havia anat bé. S'intuïa el que venia després ... La compareixença del president català, en la línia del que s'esperava, però sense explicar massa algunes de les coses que posteriorment s'han conegut. És la política, les servituds de qui necessita vots per governar i tirar endavant els primers pressupostos del govern de coalició d'esquerres.

Només havien passat pocs dies de la trobada "de presidents" quan Quim Torra tornava a sortir amb la necessitat de comptar amb un relator en la "taula", perquè així ho havia votat al Parlament de Catalunya, amb els vots d'ERC, JXC i la CUP. Com si aquests partits s'atorguessin la representació de tota la ciutadania de Catalunya, com és en tots aquests anys.

El que està clar és que Torra, el president i portaveu delegat de Puigdemont, està disposat a tocar els nassos tot aquest temps fins a arribar als comicis, de la data només el fugit i ell coneixen. Del que es tracta és de desgastar els republicans tot el que pugui, amb els mètodes que més mal els causi. La campanya electoral està en marxa i Puigdemont, que no admet la seva situació, està disposat a posar en marxa el ventilador i més seguir fent-se el màrtir...

Si Pedro Sánchez pensava que a Torra, -que sembla més un capellà que un president- l'havia convençut, és que no el coneix bé. La Mesa, les reunions, els 44 punts i la salutació reverencial de Redondo li han donat més aire per seguir amb el seu full de ruta, perquè sap que aquest és el seu temps, que les coses passen més ràpides del que es creu i no està disposat a passar a la història sense pena ni glòria; vol deixar la seva empremta com el president que no accepta ordres de Madrid, de l'Espanya, que és del que pot presumir, perquè president té més ombres que llums.

Com les eleccions se celebraran quan ho decideixi Puigdemont, encara que el decret el signi Torra, tots aquests mesos que queden fins a arribar a aquestes, un dia sí i un altre també, Torra seguirà donant la vara, no ho dubta ningú, perquè la seva missió ara és fer tot el possible per desacreditar ERC, més encara coneixent com coneix les enquestes internes de què disposa la Generalitat i en què els resultats no beneficien molt al partit de Puigdemont.

Ho deia Marcel Ayme, escriptor francès: "Algunes persones són tan falses que ja no són conscients que pensen justament el contrari del que diuen".