El desafiament de Puigdemont a ERC

Ja fa uns quants anys, quan la democràcia brillava per la seva absència a l'Espanya de Franco, molts, quan sentien la paraula Perpinyà immediatament la relacionava amb aquestes pel·lícules prohibides pel règim. Molts espanyols, especialment catalans, per això de la proximitat, acudien a aquesta ciutat per poder veure els films que la censura relegava a les escombraries.

Els censors es van acarnissar amb una pel·lícula del director italià Bertolucci que s'havia estrenat al desembre de 1972 a Paris, i que poc després arribaria a Perpinyà: "L'últim tango a Paris", una pel·lícula morbosa que s'havia produït llargues cues als cinemes on es projectava. Perpinyà no va ser l'excepció i milers de catalans feien cues per poder veure la pel·lícula. La ciutat francesa era coneguda per la projecció d'aquesta pel·lícula que va marcar una fita per a una bona part d'aquesta generació.

La Perpinyà de cinema porno que molts recorden s'ha convertit aquest passat dissabte a la ciutat que ha marcat l'estratègia del fugit Puigdemont per fer-li un pols a ERC i al mateix Junqueras.

El míting de Puigdemont a la ciutat francesa, amb la permissivitat de les autoritats gales, inclòs el president Macron, és un torpedo en tota regla a la línia de flotació dels republicans, que van mantenir una presència discreta dels seus líders en el gran acte d'afirmació del salvador de Catalunya. Tant és així que quan es va projectar el missatge gravat de Junqueras, es va poder escoltar alguns xiulets en contra del líder republicà que es troba, de moment, a la presó. Mentre Puigdemont fa mítings.

El torpedo de l'expresident va quedar patent quan no només va obviar la taula de diàleg en el seu discurs, i de la qual formen part persones de la seva confiança, sinó que va fer una crida a preparar "la lluita definitiva" per aconseguir la independència. Tota una demostració de deixar en mal lloc els republicans. La pregunta és per què participa llavors en aquesta taula de diàleg? La resposta és molt fàcil: per tocar els nassos tot el que faci falta.

Puigdemont no li interessa la taula, només la confrontació, més ara que ell mateix ha donat el tret de sortida a la campanya electoral. El seu objectiu és dinamitar a un partit que té 89 anys d'història, que vol negociar i arribar a un acord amb el govern de coalició de Pedro Sánchez.

La moderació de l'antiga CDC que sempre ha tret més rèdits negociant, en ser necessaris els seus vots a la constitució dels diferents governs tant de PSOE com del PP ha donat pas a un partit, el PDeCAT, que ha estat anul·lat per JXC, el partit que controla amb mà fèrria, Carles Puigdemont. Una deriva que en res li benèfica, per això ha de seguir donant cops d'efecte per esgarrapar vots als altres partits independentistes, inclosa la CUP, ¡qui ho diria! Per a aquesta operació compta amb l'ajuda inestimable de la seva peó a la Generalitat, Quim Torra que està a les seves ordres.

Per les imatges que arriben de Perpinyà es pot apreciar que a Puigdemont li ha crescut la panxa, no sabem si per l'afartament de xurros que els van subministrar els seus admiradors, o per la bona vida que porta a Brussel·les, ara com a parlamentari, amb un bon sou, de moment, assegurat.

Puigdemont i Torra tenen una estratègia que és la de dinamitar tots els ponts amb el govern de coalició de Sánchez. El mateix va fer amb ERC fins al dia de les votacions. És molt el que es juga, encara que per això hagi de seguir mentint als seus seguidors, fidels acòlits, que ara no fan cua per veure el cinema a Perpinyà, sinó per comprar xurros que els faci més suportable la seva estada a la ciutat francesa.

Perpinyà, ha passat a ser la ciutat del Tango a París, a la dels xurros de Puigdemont, són coses de la modernitat, la democràcia i la demagògia enganyosa.