Amb intel·ligència i ètica

La duresa i discriminació que viu el món rural és insuportable, com posa de manifest la reacció de protestes en cadena que s'ha generat. La situació d'explotació en les formes de produir i distribuir amb un resultat ruïnós és desoladora, ja que ha dut a rendiments per sota dels costos dels processos jo diria amb tota rotunditat que són clarament injustes. Els mercats imposen formes opressives que són resultat que hi ha una gran concentració de poder de comercialització en mans d'uns pocs. Un poder amb un poder de compra molt poc transparent, que només compra el que té col·locat a bons preus. Paga a un preu que imposa i permet que el marge abusiu quedi en mans de les grans cadenes de la distribució.

El concepte de lliure canvi s'ha desvirtuat en el cas agrari en convertir-se en lliure-dictadura. Entre la distribució, els aranzels i el lliure comerç, el sistema de producció per al petit agricultor està enfonsat. Un model trencat perquè en aquesta piràmide econòmica han forçat la base productiva fins convertir un benefici normal de supervivència en un sistema encadenat que ni tan sols permet la subsistència, mentre el superbenefici es desplaça de l'origen a la fi de la cadena. Ningú entén que un tomàquet, un enciam o una coliflor es vengui en origen a preus sorprenentment ridículs i s'acabi pagant el consumidor final cinc o deu vegades el seu valor. Alguna cosa està fallant! Està fallant el sistema d'intermediació, que és d'un altre segle i que produeix un desequilibri cada vegada més gran a la part més feble.

La solució l'ofereixen els nous subsistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) que poden governar de forma eficient producció i destinació dels productes, sense intermediaris. Però cal que aquest sistema sigui acceptat per la part de l'oferta i de l'estructura de la demanda.

Mirar a Brussel·les amb la vista posada només en el pressupost crec que és una mica miop. S'ha de mirar a Brussel·les per a la posada en marxa d'un sistema d'Intel·ligència Artificial (IA) amb un desenvolupament de l'ètica en els seus algoritmes, perquè facin de pont entre la demanda i l'oferta, des de l'origen a les destinacions. Un sistema que molt aviat estarà coordinat amb el transport, també governat per la IA, en el qual els camions portaran els productes sense la conducció física d'un conductor, sinó per la IA. Això desenvoluparà vies de transport adequades a aquestes noves tecnologies.

Quan analitzo a quin món ens dirigim, observo amb tristesa que les administracions públiques en general van molt endarrerides. Per exemple, seguint amb la visió de les vies de distribució, em sorgeix el dubte de si serà millor seguir reivindicant el Corredor Mediterrani, o l'ampliació de les autopistes per a la circulació amb la Intel·ligència Artificial. Perquè el món de la tecnologia s'està movent més ràpid que la planificació de les inversions.

La UE ja ha donat reconeixement jurídic i responsabilitat a aquests robots: responsabilitat personalitzada en els seus riscos i responsabilitat civil en les seves actuacions. Ja no és una fantasia: estem davant éssers artificials, controlats, però que van a aportar nous beneficis, pels que pagaran fins els seus impostos i contribuir a la caixa de les pensions. Aquest canvi que s'està produint, és a millor? Si no canviem les regles de joc i deixem que s'apropiï el contrari d'aquest nou avanç tecnològic, ens guanyessin per golejada. És per això, moment de veure les noves regles de joc amb què la IA sigui l'eina d'un nou apoderament dels més febles, i que l'ètica presideixi els algoritmes de la seva projecció. És aquí on les administracions públiques tenen una missió que complir. Perquè en l'algoritme cal excloure tot benefici no ètic: cal eliminar qualsevol temptació d'adjudicar tot el benefici a una de les parts de la cadena.

Carles Ramió, a "Intel·ligència artificial i Administració Pública" (Catarata) confia que la IA ens portarà a la simplificació en els processos, seguretat i una millor comprensió. Pensem en estats com Estònia -ens diu aquest autor- en què s'estan aplicant sistemes d'IA i han aconseguit que la gestió administrativa d'obrir un negoci es realitzi en 18 minuts. I un permís de reunificació familiar amb el cònjuge entre migrants -que es demora a la Unió Europea durant un o dos anys- es pugui realitzar en menys d'un mes.

La simplificació arribarà, així que serà millor aplicar-la com més aviat millor. Innerarity afirma que la simplificació dels conceptes polítics ha d'arribar també, per solucionar les disfuncions en la política. Perquè s'adaptin als conceptes que estem manifestant, en una dinàmica social molt complexa i que no expliquem prou a la ciutadania, que no entén la gran quantitat de transformacions que s'estan produint.

Sembla que no ens adonem que aquests corrents estan fent que molts naveguin com perduts en una massa d'estructures inestables, d'institucions decadents que van arrossegades pel corrent. I per això molts ciutadans s'agafen a qualsevol sortint per no ser arrossegats, cridant al constitucionalisme com a pedra de salvació. Sense adonar-se que abans d'enfonsar-, si perdut camí, destrueixen la feble democràcia.

Traiem-los el més aviat possible a la riba, i fem dels nàufrags un nou suport per organitzar l'economia i els seus processos. Assegurem la distribució de la riquesa per superar les regles de repartiment d'altres segles i que tanta pobresa han generat. Ja no serà ric el que més tingui, sinó el que millor intel·ligència posseeixi. I els països més rics no seran els que més enciams exportin, ni els que més turistes portin a les seves costes; els països rics, estables i feliços, seran els que més Intel·ligència desenvolupin. Corea de Sud, al capdavant de patents del món, va en aquest camí; Estònia el va veure quan va assumir la seva independència de Rússia; i molts altres estats segueixen per idèntics projectes.

Conflictes actuals com aigua, producció agrícola, medi ambient, educació, ètnia, migració, gènere i tants altres poden tenir millor solució si els enfoquem amb una nova visió d'intel·ligència i d'encaix social. No és utopia: és recuperar el control directe. I aquest nou compromís d'assumir el que cada un aporta en el procés, pot fer que produccions agràries i cooperació recuperin el control d'un espai perdut i que arruïna el sector. És el que ens aconsella Ramió quan defineix els Robots Meta-governadors, que amb algoritmes i amb una supervisió de l'ètica en els processos, són els que dirigeixen, controlen i avaluen les organitzacions. Controlen i avaluen les decisions i els resultats. Controlen i avaluen a altres robots privats i públics i fan les funcions de meta-governadors.

Aquests robots, molt nous conceptualment, permeten controlar i prendre mesures perquè els costos de funcionament i de transició dels processos en els sistemes complexos públic-privats de la nova governança es suavitzin. Aquests meta-processos es vigilen perquè el seu algoritme dissenyat no generi discriminacions. Asseguren la competència i per conseqüència eliminen els oligopolis en l'economia i eviten fraus i evasió d'impostos. Aquests robots són nous intervencionistes en l'aparell estatal ja que vigilen i preserven la confidencialitat; i aconsegueixen que les organitzacions i les formes de prestar serveis es beneficiïn. Amb ells, els productors, en el procés rebrien la justa compensació pel aportat, i eliminaríem allò que sobra en aquesta trama del complex món de la intermediació. És com el cooperativisme portat a les fórmules de la Intel·ligència Artificial.

És imprescindible començar a debatre els avantatges de la Intel·ligència i de l'Ètica en els propers processos d'innovació. Ja hem vist la situació de caos que viu el sector agrari, i ara no crec que la mirada calgui posar-la només en els governs i en la política agrària de la UE -que també- sinó que cal buscar noves solucions, cal pensar i transformar. Hi ha nous dissenys organitzatius, noves visions per a una gestió intel·ligent, i la innovació tecnològica com la que estem impulsant des de la Càtedra Oberta Interuniversitària per a la Innovació i la Participació, pretén precisament aconseguir una societat amb més solidesa i amb institucions públiques que no visquin desfasades de gairebé tot.

No estem davant la reforma administrativa funcional, ni de la Constitució. Estem davant d'una reforma educativa del pensament innovador, que sàpiga governar amb subsistemes molt intel·ligents basats en la transparència i l'Ètica. Davant les tensions d'avui no perdem el tiempobuscando culpables, perquè sempre vencerà el més fort. Bolquem tots els nostres esforços en veure qui aporta la millor solució d'un problema complex, no la victòria d'uns sobre els altres.

Davant els problemes d'aquesta societat complexa observem la tendència a respondre restringint drets; però, si obrim els processos, fomentem la participació, actuem amb transparència i apliquem la innovació amb intel·ligència, trobarem la manera de respondre amb seny a les qüestions. Donant a cadascun el seu protagonisme, amb noves organitzacions de l'economia productiva i un equilibri amb el poder.

En un moment de debilitat democràtica cal buscar un nou equilibri, en el qual la societat civil tindrà un paper determinant i enfortidor. La Intel·ligència Artificial, la Transparència i l'Ètica, tots junts i aportant cada un els seus efectes, reforcessin els drets i són una alternativa d'innovació, possible!