ERTO i subsidi d'atur: eficàcia i drets humans

Carles McCragh. Degà de Col·legi d'Advocats de Girona i President de la Comissió de Drets Humans de l'CICAC i Jesús Ma Sánchez. Secretari de la Junta de Govern de Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

Aquest canvi extraordinari de circumstàncies exigeix no només el seu reconeixement, com s'ha fet, sinó que les mesures per combatre-les siguin realment eficaces i efectives, el que ens obliga (a tots) a ressaltar la rellevància de l'aplicació material de les mateixes, per sobre dels seus mers procediments formalistes.

Les persones i les seves necessitats no poden esperar. El dret davant d'aquesta situació és, sobretot, una adaptació del canvi en temps real. La flexibilitat ha d'aconseguir, sobretot, a la modificació dels aspectes formals d'aplicació d'aquestes mesures.

La prestació d'atur derivat de la presentació d'un ERTO com a conseqüència de la declaració de l'Estat d'Alarma, exigeix flexibilitat i rapidesa en l'aplicació d'aquesta mesura i els ajuts han d'arribar en temps real. Si cal canviar o flexibilitzar el procediment es fa i no passa res.

Sí, sí. Tots sabem que ens trobem davant d'una situació excepcional, inesperada i caòtica, tot i que reaccionem massa tard. I també sabem que hem de tenir paciència. Però el que ara es demana als governants és que tinguin sensibilitat per posar-se en la pell dels seus conciutadans i conciutadanes i valentia per prendre les decisions que d'ells i d'elles esperem. El coratge necessari més enllà del què nosaltres tindríem.

Per això, volem avui posar públicament de manifest un sentiment generalitzat que esdevé un retret imperdonable i és la necessitat que el Govern adopti mesures eficaces, davant la greu situació que pateixen les empreses, els autònoms i molts, molts, treballadors i treballadores.

Almenys un de cada quatre treballadors i treballadores, a Catalunya, estan sense feina, i és clar, sense ingressar diners.

Molts d'ells, joves, no han tingut la capacitat ni l'oportunitat de generar estalvis, i ara es troben en una situació molt i molt delicada, per no dir desesperada.

Aquesta gent que està a l'atur, no cobraran, anant bé, fins al proper mes de maig. I aquest és jurídicament i administrativament el "timing" habitual (i també lògic) en una situació normal. Però ja hem dit que no ens trobem davant d'una situació normal, ni vol parlar-se en aquest article des d'un punt de vista estrictament jurídic.

I és ara, en moments d'extrema necessitat quan li toca a el govern demostrar el sentit d'Estat i la bona governança que els demanem a les urnes i buscar solucions si s'escau, buscant consens i generar pactes d'Estat, perquè aquesta gent tingui les atencions bàsiques cobertes, és a dir, literalment, perquè molts no passin gana.

Hi ha Drets Humans, Drets Fonamentals (i aquests els posem en majúscules), que s'han de vigilar, preveure el seu compliment sigui quan sigui, defensar-los i, si es vulneren, exigir-los.

A la Declaració Universal dels Drets Humans , per no anar a la Carta Social Europea, a la Constitució ia altres normatives humanitàries i internacionals, es diu que s'han de garantir els drets a una vida digna, i una vida digna només es pot aconseguir si en situacions normals, però encara més en moments excepcionals com la que es pateix ara, la ciutadania té dret a un nivell adequat que se'ls asseguri la salut i el benestar, però també coses més bàsiques com l'alimentació i la protecció contra l'atur (arts. 22, 23, 25, fins i tot 3, de la Declaració). I el Govern en aquest aspecte (tot i la promesa del President de Govern que assegurava en aquest aspecte, mesures excepcionals), no ho ha complert. La gent que està a l'atur, trigarà massa a cobrar-; amb sort, al mes de maig. Massa temps, massa injustícia.

No és, doncs, una qüestió només de justícia, que també; és una qüestió de Drets Humans, aquests Drets que no es poden negar mai a ningú ni a cap època, lloc ni moment. La inacció, la improvisació, porta a una total ineficàcia, i en aquest punt la ineficàcia, i sobretot, persistir en ella, és inhumà, és gairebé dolós. I, per tant, una equivocació inexcusable.

Exigim, ja que els Drets Humans i Fonamentals no es demanen sinó que s'exigeixen, que l'Estat adopti les mesures ràpides i necessàries per a un immediat avançament de el pagament de la prestació d'atur. Que siguin valents, humans i eficaços ara i en endavant.

I això és el que exigim amb la veu més alta que podem.