Tens dret a saber

La Transparència ha arribat tard al nostre ordenament jurídic -però l'impuls dels ideals- de llibertat de les dones i homes de la nostra societat ho va fer possible. Ja és un fet, hem cobert un quinquenni d'implantació a on el més important és que, tot i moltíssimes dificultats, ja funcionem. Hi ha un problema, la seva baixa intensitat, quan vivim moments d'una situació d'ansietat per exercitar canals per saber i analitzar el que passa, ens topem sempre amb una burocràcia paralitzant.

Amb l'agreujant, que el dret a saber en moments de crisi ha tingut un tractament igual que qualsevol procés del nostre funcionament administratiu: suspesa la seva tramitació. No s'ha tingut la sensibilitat i el seny -de valorar-que el contrast veraç sempre esdevé un factor de major confiança i evita la radicalitat per analitzar els fets, perquè només es pot lluitar contra les mentides o l'opacitat des de la informació veraç i independent.

El professor Guichot -afirmava recentment- que no resulta ni operatiu ni raonable que, durant una pandèmia en què cal concentrar les forces en la gestió sanitària i que ens afecta a tots, el coneixement depengui de l'obtenció singularitzada d'informació per un sol·licitant -al contrari- com estableixen les normes de Transparència i de Salut Pública, la informació rellevant ha de ser posada a disposició de tots per les autoritats motu proprio. I, a més, en formats oberts i reutilitzables, de manera que reforcin les possibilitats de control social davant els poders públics.

Necessitem una normativa que ens condueixi a aquesta Administració Pública eficient i de qualitat perquè la nostra economia es beneficiï d'aquest suport... que falta ens fa!

La Transparència és un dels més eficients indicadors de la qualitat democràtica dels Estats, perquè quan funciona a motu proprio, publicitat passiva, és un punt de referència avaluable molt positivament en qualsevol indicador perquè el dret d'accés a la informació és prioritari i més no per casualitat es troba més desenvolupat en els països amb més fortalesa econòmica i democràtica. Així almenys ens ho han anat posant de relleu les crisis.

La interdependència entre Economia i Transparència té un reflex molt positiu en la forma de sortida de les crisis. A més opacitat, més patiment per als més febles. I està demostrat que la informació genera un potencial en les institucions i una fortalesa en la fiabilitat de les institucions, cosa molt relacionada amb les formes de valorar l'economia de cara al futur. La taxa de risc dels països parla en aquest sentit. La Transparència és rendible i assumir els seus principis ens condueix a l'excel·lència. I el seu principi bàsic consisteix en una relació entre els poders públics i la ciutadania.

La Transparència ha de ser present en totes les manifestacions de qualsevol poder del sector públic o que utilitzi finançament públic, perquè tots han de subjectar-se als seus principis. Distingint que no és el mateix informació que expedient administratiu, ja que pot existir informació sense expedient i viceversa. El que no s'hagi configurat com un dret fonamental, correspon més a una estratègia política que a una interpretació jurídica. La vinculació del Dret a Saber dels art 20.1 i 23.1 de la nostra CE és una via d'obertura del 105b, i el legislador va partir del concret "l'accés dels ciutadans als arxius i registres administratius" com si no existís aquesta clau del dret fonamental que ens obre les portes de les Administracions Públiques sense més restriccions que la defensa i seguretat i la intimitat de les persones. No és la primera vegada que es construeix iniciant el primer "la teulada de l'entramat".

Un govern transparent és aquell que exercita una rendició de comptes de tots els seus actes, de les seves decisions, relacions i quants passos realitzi en el procés de la seva gestió. Això és essencial, perquè es tracta de dos conceptes íntimament relacionats i per voler ampliar més l'escenari de la gestió de la cosa pública, hem afegit conceptes com el "Govern Obert", "Ètica Pública", "Lluita Contra la Corrupció", "incompatibilitats"," Estatuts d'Integritat dels funcionaris públics", etc. I s'han confós en aquests casos el que són preocupacions pròpies d'un bon govern, amb el que, en definitiva, són principis i desenvolupaments d'un Dret com el del Saber. Un dret propi de les normes jurídiques i que ha de ser estudiat en la Facultats de Dret, quan el Bon Govern i els altres conceptes corresponen més aviat a matèries pròpies de la sociologia i els politòlegs. Són perspectives que caminen unides, però sense confondre les adreces que cadascuna té des dels seus fonts d'energia pròpies, una és el DRET, l'altra és la POLÍTICA.

El que no s'hagi configurat la transparència com un dret fonamental, correspon més a una estratègia política que a una interpretació jurídica.

El professor Martín, ens recorda que la transparència posseeix aplicacions de caràcter horitzontal en altres sectors de l'ordenament jurídic administratiu, com ara la contractació pública o el medi ambient i també es relaciona amb els nous conceptes com l'administració electrònica, però mai hem d'oblidar que la llei regula els procediments per a la resolució de les sol·licituds d'accés a la informació pública, no sense molts i, de vegades, complexos tràmits. Per això, ens diu, es precisa d'un sistema de control de legalitat forta, àgil i eficaç. Sense aquestes exigències a l'exercici del dret es ressent.

És pel que, en les conclusions d'aquest quinquenni d'experiències viscudes, trobem molt diferents camins entrecreuats entre les dues disciplines. Des de la meva experiència, he de dir ben clar que aquesta barreja de conceptes no ha beneficiat ni a les institucions que l'han hagut de desenvolupar ni, menys encara, a la ciutadania que l'ha suportat. Moltes vegades s'ha sol·licitat intervenció als consells o Comissionats de Transparència per a assumptes en què no tenien competències i la ciutadania ho ha rebut com si se'ls estigués defraudant. El Consell de la Transparència i Bon Govern estatal (CTBG) no té competències pel que fa a Bon Govern. I si no les té, per a què penjar el cartell? ¿Per despistar? La transparència és examen que fa la ciutadania a les seves institucions públiques per valorar si hi ha "un bon govern".

El Dret europeu i l'internacional així ho ha entès. Les organitzacions internacionals implicades en la Transparència ho tenen molt clar i els governs que l'han desenvolupat amb serietat així ho han vingut potenciant. Quan es parla de Transparència, cal emfatitzar que ho fem d'un dret fonamental el Dret a Saber. En canvi, quan al·ludim a Governs Oberts, Bon Govern, i tot allò que representa una Nova Governança Pública, estem utilitzant conceptes d'una altra naturalesa, que desenvolupen els governs i les seves polítiques i que pugen i baixen el temps que dura un govern determinat, com ha estat el cas de Barack Obama amb l'administració Trump. I és que el Dret continua la seva projecció independent, les polítiques de govern van lligades als programes de cada governant. I no ho hem de confondre. Les polítiques són alternatives a les necessitats de les persones. Si d'aquestes es destil·len drets que perduren, aquests passen a formar part del patrimoni de "la condició de ciutadania".

En conclusió, i l Dret a Saber respon a l'exigència d'un ordenament jurídic amb una relació directa entre la ciutadania i les administracions públiques, i no oblidem que estem parlant de tres nivells molt ben diferenciats, l'estatal, l'autonòmic i el local. Cadascun d'ells té les seves institucions pròpies sotmeses a un Dret Administratiu vigent per a tothom, sense perjudici d'altres normes que incideixen en la seva actuació, com pot ser per exemple la normativa que garanteix la Protecció de Dades.

Una reforma de la llei existent, centrada en l'exercici exclusiu el Dret a Saber i un model regulatori del seu exercici que asseguri la seva efectiva satisfacció. Es necessita... JA! Sense oblidar un règim sancionador efectiu, proporcional i amb un sentit més educatiu que recaptatori. Necessitem una normativa que ens condueixi a aquesta Administració Pública eficient i de qualitat perquè la nostra economia es beneficiï d'aquest suport... que falta ens fa!