Inés Arrimadas torna al centre a Ciutadans

Diu un refrany popular que "rectificar és de savis" i caldria afegir també que de gent responsable. La rectificació en la seva línia d'actuació que ha realitzat Ciutadans des que es va fer càrrec de la direcció de la mateixa, Inés Arrimadas, li està servint per tornar de nou a centre, del que mai es va haver marxar. Cal un partit de centre que serveixi de frontissa a dreta i esquerra, i que pot arribar a governar si els ciutadans els voten.

Inés Arrimadas, està donant un gir a Ciutadans després de la marxa d'Albert Rivera després del fracàs en les passades eleccions generals que li va fer perdre un bon nombre de diputats. La seva prepotència manifesta i la seva inclinació a la dreta, deixant orfe el centre que tan bons resultats li havia proporcionat en el passat, se suma a més que el triomf ràpid se li havia pujat de tal manera, al candidat nu, que l'embriaguesa de l'èxit i el poder li va fer perdre la realitat diària del carrer.

Va estar vivint en un pis de 300 metres al centre de Madrid, amb un sou de diputat qui pagava l'habitatge ?, a més de l'ús d'un cotxe de gamma alta blindat, elements que van anar en contra del líder taronja. L'honora que va tenir la decència de marxar després de la derrota. Això sí que va deixar a Agnès, la seva gran amiga i líder a Catalunya perquè es fes càrrec del partit, pensant que la seva alumna avantatjada seguiria la seva línia d'actuació a més de consultar totes les coses. Es va equivocar, sol passar. La nova líder taronja, va fer un canvi cap a la moderació, va tornar a centrar al partit. Això el va portar a votar favorablement l'estat d'alarma presentat pel govern, dues vegades. Postura que va incomodar uns quants, els afins a Rivera: Girauta, Mejías i De Quinto que es van donar de baixa del partit per no estar d'acord amb la decisió d'Arrimadas de donar suport al govern.

La marxa d'aquests tres polítics ens recorda, però a l'inrevés, el que va passar l'any passat, quan també van decidir deixar el partit Francesc de Carreras, un dels fundadors, Javier Nart, Francisco de la Torre i Toni Roldan, pel gir a la dreta que havia donat el partit. El viratge ideològic d'Albert Rivera que havia passat del socialisme democràtic al liberalisme progressista i mesos després va derivar a pactes dissimulats amb VOX i el canvi en les primàries que es van veure molt limitades, va ser la metxa que va encendre el foc intern a Ciutadans que van veure marxar també a més militants de tot Espanya. El cabdillisme de Rivera va encendre la flama d'uns militants que havien posat, tota la seva il·lusió i esperança, en el jove i prometedor líder de centre-esquerra i havien vist com aquest els havia decebut en un temps rècord. La foto de Colom va explotar dins del partit de Rivera.

Arrimadas ben assessorada, encara que amb dificultats internes, ha interposat els interessos generals per la pandèmia, als particulars com a formació. Ho ha fet malgrat el cost intern que suposa la marxa d'aquests tres polítics de confiança de Rivera. O potser això li ha vingut bé per treure de sobre a Girauta i De Quinto, dos gallets vinguts a menys. Això de Mejías és un tema més de protagonisme. Deia Ciceró que "tota arrogància és odiosa, però l'arrogància del talent i de l'eloqüència són de les més odioses".

Ciutadans ha tornat als seus orígens de la mà d'una dona a la qual molts creien influenciable i poc creïble, la realitat està sent molt diferent, a l'actuar amb criteris propis i actuant amb responsabilitat, la qual li havia faltat al prometedor Rivera.