Turismofòbia a Catalunya

En sorprenent actitud suïcida (o no tan sorprenent, vist el vist a Catalunya) el sector econòmic que representa ni més ni menys que el 12% del PIB català, fa anys rebent atacs per terra mar i aire, especialment per part de la esquerra i el nacionalisme.

L'esquerra radical de Colau difonent la turismofòbia del "Tourists Go Home" han estat els més insistents en aquests últims anys, deteriorant la Marca Barcelona, una de les més potents de món.

Per la seva banda, el Govern separatista de la Generalitat, a més de fregir a impostos al sector, porta 8 anys dedicant improperis al nostre principal mercat, el de la resta d'Espanya. Cert és que han començat a reaccionar, però molt ens temem que el mal ja estigui fet i no sigui ja massa tard.

I per si tot això no fos suficient, els últims a sumar-se a la festa turismofóbica han estat els ministres del Govern d'Espanya, amb constants menyspreus al sector (Ábalos parlant de sacrificar-) i amb el Ministre Garzón al capdavant, que acusa el sector d'aportar poc valor afegit i ocupació de mala qualitat.

Permetin-me que m'aturi en aquestes acusacions, que són les més greus pel sibil·lí i pervers del seu plantejament.

Sosté Garzón que hem d'avançar cap a un nou model productiv amb més indústria, ciència i innovació. En primer lloc, és fals que el turisme no aporti innovació. La nostra gastronomia, essencial en el paquet turístic nacional, ha demostrat com liderar la innovació en el món, així com alguns dels nostres hotels i infraestructures turístiques en general. Però en fi, suposem que acceptem la premissa de Garzón de la necessitat d'impulsar un "nou model productiu". Per a això necessitem un gran acord nacional en les Corts, que comenci per una reforma educativa molt profunda que incideixi en la qualitat i la cultura de l'esforç, en comptes de la proposta esquerrana de regalar l'aprovat. A continuació, tocaria impulsar les reformes econòmiques pertinents. Total, com a mínim 15-20 anys per començar a notar el "nou model productiu" ... i mentrestant què?

Aquest "I MENTRESTANT QUÈ?" és sempre la gran manca de l'esquerra i el nacionalisme. Plantegen una utopia que suposadament ens conduirà a una arcàdia feliç (diguem-ne independència o socialisme utòpic) però la utopia mai arriba, i mentrestant, tothom a l'atur. De què va a treballar el personal d'hotels, restaurants, bars o centres d'oci mentre aquests llumeneres munten el "nou model productiu"? Per ventura pretenen tenir-los 10 anys cobrant la renda mínima en lloc de treballar en el seu?

Precisament per això, el Partit Popular renúncia a qualsevol utopia i es preocupa pel matí, per descomptat, però mai oblida el "avui". Com ajudar AVUI a el sector a mantenir l'ocupació flexibilitzant els ERTE's, transformant les cancel·lacions en bons viatge, baixant impostos a empreses i particulars, etc. etc.

Avançar cap a un nou model productiu no pot mai significar enviar a la misèria a milions de treballadors. Tot el contrari, aquest nou model ha d'ajudar a millorar de mica en mica les seves condicions laborals. Així han avançat sempre les societats lliures. Des de la reforma, mai des de la revolució. I n'hi ha que mai aprenen la lliçó.