diumenge, 27 de setembre de 2020

La salut sense projecte

José Molina Molina
Doctor en Economia i Sociòleg. Membre d'Economistes Enfront de la Crisi i de Transparència Internacional i expresident del Consell de la Transparència de la Regió de Múrcia.

Els ajuts han d'anar acompanyades de projectes sòlids, innovadors, estabilitzadors d'ocupació en els territoris, i ser nodes per desenvolupar estructures que garanteixin humana i tecnològicament el futur. Un desenvolupament per al futur no té sentit sense un projecte, i ara els Objectiu 2030 de Nacions Unides poden ser una guia. Dir que les ajudes han de repartir com si estiguéssim a la cua d'una ONG és no tenir ni idea dels reptes de la reconstrucció.


Així, si parlem de la reconstrucció del Sistema de Salut Pública, haurem d'establir el seu finançament, com ha de ser el model d'atenció i com organitzar la seva governança perquè respongui amb eficàcia als objectius proposats. Perquè des de fa més d'una dècada el Sistema de Salut Pública a Espanya ha patit descapitalització, desgovern i una deficient tecnologia. El Covid-19 ha estat la prova manifesta de les dolentíssimes idees que el van minar.


3326105


Ara ens hem conscienciat que la salut és un bé molt preuat i un element fonamental per a la seguretat. Protegir la salut és defensar el bé comú; és el millor estabilitzador de l'economia i un generador d'ocupació. Amb la salut, com sempre hem dit, no es juga. Però hi ha qui ha jugat perillosament, s'ha enriquit especulant i retallant, i ens ha arruïnat a tots. Per això no fan falta ajudes: es necessiten projectes de la Salut del futur. Perquè com més es garanteixi la salut de les persones, sense distincions, millor economia tindrem.


Quan es parla de projectes el que demanem és claredat, saber els recursos que es van a emprar i per què. Amb un component d'intel·ligència artificial per transformar la gestió burocràtica en transparent, el que obre una via per a la participació de la ciutadania usuària del sistema, que ha d'estar present. I una governança professional que no estigui segrestada pels grups dominants de certes professions o especialitats. Una governança oberta a tots els partícips del procés, incloent les Administracions Locals que tot i no tenir competències són les que tenen la pressió dels que pateixen els problemes. Aquesta visió de futur és la que fa falta per a un projecte de Sanitat. I aquest projecte ha de tenir tot el finançament, perquè ens juguem la vida, l'economia i la sostenibilitat del futur de la humanitat, tant local com globalment.


El Consell Econòmic i Social de la Regió de Múrcia, en la seva última memòria, assenyala que el Covid-19 s'ha situat a la Salut en una posició central en la vida, que les emergències s'han sumat en una sola, i que ens enfrontem a una emergència global. A la Sanitat murciana li han esclatat dues crisis en poc més d'una dècada: la crisi financera de l'any 2008 i la del Covid-19. Si la de l'any 2008 ens va enfonsar, aquesta segona ens ha portat a la vora de l'abisme. La despesa sanitària comença a reduir-se en la Regió de Múrcia i en altres com Madrid o Catalunya han seguit igual o pitjor, amb variacions negatives fins a aquests esdeveniments pandèmics. Aquest descens ha afectat a la població que s'ha vist que no s'atenien les seves necessitats davant de barreres econòmiques i de llistes d'espera inacceptables. En 2018 el 0,3% de la població murciana declara no haver rebut assistència mèdica en estat de necessitat, per sobre de la mitjana nacional que està en el 0,2% segons l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV).


El cost directe -el que es coneix com a "despeses de butxaca" de la ciutadania sobre el total de despesa sanitari- representa a la Regió de Múrcia un 18,4%, amb un repunt molt intens en els últims vuit anys. És la comunitat autònoma en què ha augmentat més aquesta despesa: un 36% enfront de la mitjana a Espanya del 6,1%. I la despesa farmacèutica porta una clara tendència alcista juntament amb la despesa bucodental. És significatiu que un 5% de persones a la Regió de Múrcia hagin deixat de consumir medicaments prescrits per no poder pagar la seva part de copagament.


Un greu problema és el caos de les llistes d'espera: l'últim quinquenni l'augment relatiu de la demora mitjana per al conjunt del període és d'un 42,3%. La taxa de mortalitat per totes les causes és més gran en el territori murcià, ja que en 2017 arribem als 470,5 morts per cada cent mil habitants. Així, la taxa ajustada de mortalitat per causes de mort relacionades amb la qualitat de sistema sanitari -com poden ser apendicitis, hèrnies i obstrucció intestinal i efectes adversos de medicaments i altres agents terapèutics- s'inicia una senda ascendent a partir de 2014 i es manté per sobre de la mitjana nacional. La Memòria del Consell Econòmic i Social de la Regió de Múrcia que estem glossant revela per tant que la mortalitat evitable si hi hagués una correcta actuació de sistema sanitari ha empitjorat en els últims anys. Si a això li sumem que la Regió de Múrcia és la quarta amb major percentatge de població en risc de pobresa i / o exclusió social segons l'indicador de AROPE, estem connectant aquesta falta de projecte global que patim amb les seves conseqüències, perquè la suma de aquests problemes té un fort component en la precarietat del mercat de treball regional, amb la seva forta taxa de temporalitat. Tenim un problema, però que molt greu!


Per fer un projecte sòlid cal una mica del que ens manca: una informació que sigui fiable i que estigui homologada, dues coses que hauríem de tenir resoltes. Aquests problemes fan suggerir la idea que cal una Agència de Salut Pública que coordini i que permeti prendre millors decisions.


Algunes improvisacions que s'han escoltat els portaveus de certes autonomies sobre la distribució de les ajudes europees, per tant, han estat més polítiques que professionals, i la Sanitat és un espai públic que com tothom sap no ha de caure en mans del joc polític. Amb la salut no s'hi juga.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH