dimecres, 28 de octubre de 2020

Txiqui Navarro

Manuel Fernando González Iglesias

Era una excel·lent persona. Escrivia com els àngels. Sabia editar. Traduïa al i de l'idioma de Sartre, i sobretot tenia cura de la seva anciana mare, a la qual col·locava per davant de qualsevol de les seves obligacions. Els que treballàvem amb ell ho sabíem i per això a mi personalment em desarmava completament, fins al punt, que qualsevol distracció en un text es transformava en una agradable xerrada sobre la política i els llibres.


Txiquinavarro



Txiqui era un ésser humà excepcional, a què la vida i les dificultats no havien aconseguit transformar en un ésser desmoralitzat o perdedor. S'ho mirava tot amb generositat socialista i marcava els seus bioritmes sense estressar gens ni mica. Va aparèixer un bon dia per la nostra redacció de CatalunyaPress i es va quedar un parell d'anys cobrint horaris impossibles, perquè, com els he explicat ja, la salut de la seva mare era el primer. Li trobaré molt a faltar. Gràcies Txiqui per la teva amistat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH