Ni a l'últim mes de l'any hi ha tranquil·litat!

La immensa majoria de la gent sempre espera amb il·lusió les festes nadalenques per celebrar amb la família, "cercles pròxims" i amics aquests dies tan assenyalats en què es posa fi a un any -en aquest cas nefast-  i s'espera el nou amb la esperança que sigui una mica millor que l'anterior. Altres pensen que el canvi de dígit significa sumar un any i alguns pensen que a partir dels 49 sembla que els anys passen més ràpidament. No siguem pessimistes, complir anys significa també que la vida t'ha regalat un més.

Doncs a la recta final d'aquests 360 dies i a pocs dies de les celebracions - qui s'ho pugui permetre- les mogudes polítiques, a més de les sanitàries i econòmiques, no donen treva. Estarem en tensió fins a l'últim minut. Tanta intensitat emocional i mental no és bona per a la salut, afirmen els especialistes.

Que, si el Rei emèrit ha regularitzat una part dels seus "ingressos", uns el critiquen, d'altres callen i els tercers no saben o no contesten. Que, si s'acaba d'anul·lar per part del Marroc la reunió que havia de seure en una taula de diàleg al president Sánchez i alguns dels seus ministres amb els seus homònims marroquins i la reunió de el president espanyol amb el Rei del Marroc. Per què? Diuen que, per la postura de el vicepresident, Pablo Iglesias sobre el suport al referèndum al Sàhara i les últimes declaracions de la ministra d'Afers Exteriors en què manifestava que "Espanya sempre s'ha recolzat en les resolucions de l'ONU sobre el Sàhara a l'hora d'abordar el conflicte territorial d'aquesta zona ". Un tema que s'agreuja després que el president Trump en un dels seus penúltims actes -alguna cosa més farà abans de marxar- hagi reconegut la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental. Però això és només un canvi de monedes, on s'ha aconseguit que el Marroc estableixi relacions diplomàtiques amb Israel. Un cop més Trump es passa les resolucions de l'ONU per sota d'aquest tupe ros de pot tan característic. L'embolic està servit i no és petit que diguem.

Mentrestant, el diputat Asens, en una entrevista a TV3, es mostra molt crític amb el govern d'Espanya i manifesta que ha perdut la paciència pel tema de l'indult als polítics catalans presos, demanant amb urgència la reforma del delicte de sedició El pastelina Asens haurà perdut la memòria? Perquè s'oblida que el seu partit forma part de govern. És la tàctica de ser govern i oposició, com fer trampes jugant al solitari. Deia el mestre Mario Benedetti que "el que fa trampes és perquè no té coratge per ser honest".

Què dir de la que hi ha liada per la renovació dels membres del Poder Judicial. Cada dia surt una nova i això de la independència només és una teoria política que els seus senyories volen desterrar. Per si faltés poc, a Catalunya la precampanya electoral cada dia puja d'intensitat i del que es tracta, pel que sembla, és de qui la diu més grossa per atreure més vots, sense importar-li a ningú que després del 14F la vida política segueix i que els pactes seran necessaris. Cap problema, el que han dit durant tots aquests mesos, el canvien i no passa res. La política per desgràcia és així.

Per si fos poc, la part de el govern socialista segueix empassant quina amb les sortides de test el bolivarià Pablo Iglesias que vol seguir marcant l'agenda de tot el govern. Alguns socialistes expliquen en privat que ja queda menys i que any nou, vida nova per a Sánchez, que per això està aguantant fins a finals d'aquest mes que és quan s'hauran aprovat els pressupostos.

Iglesias, que no és ximple i si maquiavèl·lic, està marcant perfil propi i té un as a la màniga: ataca el Rei emèrit per carregar-se la monarquia i el règim constitucional. És la seva arma per acontentar part dels seus votants, perquè el que és gestió com a ministre, poca se'l coneix. Desestabilitzar amb temes populistes és el seu. Així que, paciència que ja queda menys per acabar l'any. Encara que sol succeir que any nou, polítiques velles.