Un 2020 per enviar-lo a Mart!

S'acaba l'any. El 2020 ens deixa no si abans rebre la puntada a la rereguarda de tota la ciutadania. Han estat els 365 dies més durs de la humanitat en unes quantes dècades. Això sí, el 2021 entra amb el covid com a inquilí, però amb el desig que la vacuna sigui la gran esperança de enviar-lo a Mart. Aquest és el desig col·lectiu, tots estem d'acord, no hi ha discrepàncies.

Amb la vista posada en el Covid, les seves conseqüències i les armes per combatre-ho, sembla que no s'hagi fet una altra cosa. Sembla que tot ha girat al seu voltant, especialment la vida i la por a perdre-la. No ha estat l'única preocupació, encara que sí la primera. La pèrdua d'ocupació, els ERTES, els acomiadaments, el tancament d'empreses, les separacions de familiars i els canvis d'hàbits, entre altres coses, estan sent la gran llosa que suporta la ciutadania amb estoïcisme.

Mentrestant, l'anomenada classe política- nom que els molesta - ha tingut una actitud més que criticable. En temps de crisi, la lògica demana unitat, esforç, aparcar les diferències i remar tots en el mateix sentit. Ningú entén el contrari. Una cosa és el que s'espera i una altra ben diferent el que es fa. El govern central i els autonòmics- uns més que d'altres- no han sabut estar a l'altura de la situació. Ha faltat unitat i han sobrat regnes de taifes. No s'han tingut en compte criteris d'eficàcia i eficiència, sinó de rèdit polític. Aquesta actitud és atribuïble a tots els partits polítics, i governants independentment del seu color ideològic. S'ha trobat a faltar un lideratge capaç d'aglutinar a tots. "El lideratge tracta de prendre responsabilitat, no de posar-se excuses", afirmava el polític i empresari nord-americà, Mitt Romney. Aquí s'han vist massa excuses per no fer el que toca. Deia Henry Ford cosa tan assenyat com "reunir-és un començament, romandre junts és un progrés, treballar junts és l'èxit".

La gran majoria de les persones tenen la sensació que aquest 2020 ha estat un any perdut, per totes les limitacions i perquè el centre polític ha estat el covid, que, encara sent prioritari, no hauria de deixar a la resta fora de joc, aparcat fins nova ordre. Ho hem vist en tots els aspectes sense excepcions. Mentrestant, els governants han estat venent motos de diferents cilindrades sense adonar-se que les mentides les han viscut les persones en pròpia pell. Tot ha estat i continua sent màrqueting i publicitat. És clar que s'obliden dels protagonistes que quan anunciaven les mesures i les solucions, aquestes no arribaven en mesos per a desesperació de les que els esperaven, amb pagaments de realitzar, menjar que comprar i factures de pagar. ¿Què ha passat ?, que la desconfiança i la credibilitat ha anat en augment i la ciutadania no es creu res.

Aquest dimarts compareixia el president Sánchez per fer balanç del seu any de govern en coalició. Segons explicava tot ha estat bo, gens d'autocrítica, no hi ha discrepàncies amb el seu soci de govern, quan són públiques les discrepàncies que té el govern bicèfal, que no són poques i importants, sinó que l'hi pregunti a alguns dels seus ministres socialistes. ¿Però algú s'empassa aquesta afirmació el president de govern? Sánchez no és Alícia al país de les meravelles. És l'Espanya immersa en una greu crisi a la qual cal treure de el pou. És clar que amb el soci que comparteix govern no va enlloc. Els ministres d'Unides Podem i el propi Pablo Iglesias són els pitjors valorats. Algú es creu que no passa res?

Quan veia el president de govern espanyol explicant les bondats del seu govern "del BOI" es notava que estava mentint, fins ell mateix parlava sense convicció. La mostra més clara és que no hi hauria canvi de govern i a l'endemà salta la notícia -feia uns mesos que s'estava treballant, que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, seria el candidat de PSC a les eleccions del 14-F. Ocasió que aprofitarà per fer més canvis al govern, entre ells donar-li un ministeri a Miquel Iceta que està boig per tornar a Madrid-

Vist la qual cosa, està demostrat que quan Sánchez negui que succeirà una cosa, tingui la seguretat que serà la contrària. Algú va dir que cal cuidar-se de les persones les accions no coincideixen amb les seves paraules.

Bona entrada d'any a tots / es