Laura Borràs, un debut que marca el seu tarannà partidista

Ni la pandèmia, ni la crisi social i econòmica que viu Catalunya són motius suficients perquè la nova presidenta de Parlament de Catalunya, Laura Borràs, tingui en compte que lluitar contra aquests tres greus problemes hagi de ser la prioritat dels governants de Catalunya. Per a ella els seus tres prioritats són: independència, blindar-ella per burlar la justícia espanyola en el supòsit que sigui condemnada per prevaricació i per tant la inhabilitin. El tercer, seguir plantant cara a l'Estat espanyol. En aquestes tres prioritats s'ha embarcat la intolerant presidenta de la segona institució de Catalunya. Amb ella l'espectacle està garantit aquesta legislatura que es preveu més curta que l'anterior. No es pot seguir amb el mantra de sempre.

La mostra del seu tarannà va arribar en el seu primer discurs quan, saltant-se les més mínimes regles de cortesia parlamentària i educació, no va esmentar al seu antecessor en el càrrec Roger Torrent, tot un gest que la defineix. Això sí, va deixar clar que aquesta és la legislatura clau cap a la independència. Serà la de la república independent de casa? El seu discurs no només no va agradar a l'oposició, sinó que a ERC no li va fer cap gràcia. Borràs és així i ses senyories la patiran molt, però molt. Deia Voltaire que "És difícil alliberar els necis de les cadenes que veneren"

Laura Borràs (EP)

La CUP, que forma part de la Taula a iniciativa d'ERC, no la va votar per la seva situació d'imputada. No obstant això, segueix negociant per no només donar suport al govern presidit per Aragonés, sinó que aspira a entrar al mateix ¿ho aconseguirà ?, tot és possible i res és descartable. Els Comuns s'han sentit enganyats. Malestar també perquè la composició del nou executiu els va deixar fora.

L'ofuscació de Borràs per salvar-se de la justícia la porta a pretendre estar per sobre de la llei a l'afirmar que no permetrà "ingerència de l'executiu, ni de la judicatura. Ella ha vingut a salvar el Parlament, Catalunya i el que faci falta, perquè el seu cas judicial, la qual envolta en una persecució de la justícia espanyola. És una bona mestra a intentar posar-ho tot en el mateix sac per enganyar la gent i de pas fer-se la víctima.

El tarannà democràtic ha quedat evidenciant quan la presidenta es reunia aquest dimarts amb els membres independentistes de la Taula de Parlament, és a dir JxCAT, ERC i la CUP, i els dos diputats de PSC no van ser convocats. Comença bé. Es tracta de marcar el territori en plena negociació per formar un govern en el qual Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont i rival seva, es perfila com a vicepresidenta de la Generalitat. Una situació que posa de manifest que la Plaça de Sant Jaume és el lloc preferit d'Artadi o potser, com va passar de la Generalitat a l'Ajuntament de Barcelona, ara fa el camí invers amb un càrrec més important i disposada a menjar-se Aragonés a la institució

Així que, amb Borràs de presidenta, La CUP a la Mesa i VOX , el quadrilàter va aparèixer un confessionari a la banda de l'hemicicle de Parlament català. Alguns dels seus senyories enyoraran altres legislatures passades, on el sentit comú estava molt present. Ara només queda el sentit sectari.