Els polítics catalans només han de parlar en català?

Sempre s'ha dit que la llengua serveix per a comunicar-se, mai com a barrera entre les persones. La llengua és llibertat i enteniment, mai imposició. El que s'imposa produeix rebuig. Escrivia Fernando Savater que "les llengües tenen dos grans enemics, els quals les imposen i els quals les prohibeixen". Sobre aquest tema s'ha escrit i se seguirà escrivint encara, és més, crec que tota la vida.

Salvador Illa, cap de llista de PSC en les eleccions autonòmiques i actual líder dels socialistes catalans, ha estat objecte de crítiques per haver fet servir el castellà-molt poquet, per cert- en les seves intervencions en les dues sessions d'investidura d'Aragonés, per cert, fallides. Els independentistes se li han tirat a la jugular per aquest fet tan "greu". No ho han cremat a la foguera perquè, encara que sembli mentida estem al segle XXI. Li han dit de tot menys guapo. Està penat per aquests defensors de la veritat absoluta parlar en castellà a Catalunya, com si això fos un sacrilegi, i no el més normal de món com és la realitat quotidiana on conviuen tranquil·lament els dos idiomes sense cap problema fins fa uns pocs anys. Obligar és rebutjar, no ens enganyem.

A aquestes crítiques per les frases en castellà de Illa s'ha sumat el periodista i autodenominat filòsof, Josep Ramoneda, que durant anys ha estat socialista "reconvertit", i intel·lectual de capçalera d'alguns popes socialistes. Ara el seu nou gir ideològic el porta a postulats distants dels seus protectors sociates. Els viratges ideològics de Ramoneda han anat des de Bandera Roja, PSUC, socialista i ara en l'ona independentista amb votació cupera en una ocasió segons confessava l'interessat en una entrevista. Ramoneda és una d'aquestes moltes penells que gira segons vingui el vent que li reporti millors beneficis econòmics. La seva ideologia són els diners i el bon viure, envoltat d'un halo de intel·lectualisme surrealista. Ramoneda és Ramoneda i si sobra alguna cosa més segueix sent Ramoneda. És defensor de si mateix i només quan pot treure profit personal ho fa pels altres.

Josep Ramoneda @ep

"M'ha sorprès que el nou líder de PSC, Salvador Illa, en el doble debat de la fallida investidura de Pere Aragonès, hagi trufat les seves intervencions amb algunes parrafades en castellà, similar al model amb el qual Ciutadans va fer la seva raó de ser. Ni Reventós, ni Maragall, ni Montilla, ni Iceta, els seus antecessors, ho havien fet ", Aquesta és una de les seves frases escrites en un article d'opinió en un diari nacional, per cert, en obert ¿Per l'articulista, la realitat de Catalunya només s'escriu i s'explica en català ?, doncs serà que no. Els que parlen en castellà també formen part d'una Catalunya incloent, per molt que alguns diguin el contrari. Així ho va entendre l'expresident de Catalunya , Josep Tarradellas,quan a la seva tornada va dir "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí". Aquesta frase és molt significativa, perquè ell sí que va viure i va patir l'exili i va saber valorar el que era la recuperació de la democràcia ... Els polítics han de parlar per a tots els ciutadans, en la llengua que ells utilitzen, no fer-ho és excloure'ls . Per una vegada, els socialistes catalans tenen en compte als que parlen en altres llengües. Un gest que els honra, encara que això els costi les crítiques dels intolerants i més d'un aprofitat.

Ramoneda, l'il·luminat, ara resulta que és més papista que el papa., Com diu molt sovint una amiga meva: "qui t'ha vist i qui et veu!". I afegirem, "i el que ens queda per veure encara", perquè com deia George Burns "Si pots fer veure sinceritat pots fer veure el que sigui".