Nadal de 2022: posem que parlo de Madrid

Javier Marín
Coordinador de Rojos Cataluña i copresident de Rojos España

Que lluny ens queda ja la primavera de 2021, quan el Govern secessionista desgobernaba Catalunya i Pedro Sánchez i Pablo Iglesias capitanejaven el Govern d'Espanya en coalició.

La pressió externa des de Brussel·les, i la interna des dels sectors del PSOE perquè trenqués amb PODEM + ERC + BILDU, van donar els seus fruits.


Iglesias es va inventar una excusa, gens creïble, per abandonar la Vice-Presidència de Govern. "Me'n vaig a comandar meus hosts per donar la batalla de Madrid contra el feixisme" sembla que va dir. "No passaran" però novament van passar.


Era obvi que no tenia cap possibilitat de vèncer, per això serveixen les enquestes, com molt intentaria salvar els mobles dels seus representats a l'Assemblea de Madrid. No va poder ser. Ayuso va arrasar. Veurem el que passa a la reedició de maig 2023.


Ell podria haver-se justificat dient que va millorar els resultats de 2019, però tampoc hauria estat argument suficient. Sobretot després que Errejón li guanyés el pols al "podemisme" doblant la seva representació i sobrepassant al PSOE -guanyador de les eleccions de 2019- i arrabassant-li la corona de líder de l'oposició.


Arxiu - L'exsecretari general de Podem, Pablo Iglesias.

Pablo Iglesias @ep


Esglésies va acabar fent el que Brussel·les exigia a Sánchez, abans de començar a fer-li les transferències a compte per als 140 mil milions d '€uros promesos. "Fes les reformes econòmiques i fiscals exigides, i lliura't de Pablo" com van assegurar les tertúlies. Des de llavors el ja famós cinèfil segueix buscant la pel·lícula no filmada "Els diners tenia un preu"


Avui, 20 mesos després, a les portes del Nadal de l'any 2022 i davant la convocatòria d'avançament electoral per a Febrer de 2023, el panorama polític ha canviat novament.


Sánchez no ha aconseguit l'aprovació dels PGE de 2023. La pròrroga dels aprovats en 2021 ja no donen més de si, i Brussel·les exigeix els canvis fiscals als quals es va comprometre el Govern Espanyol en 2021.


Com era previsible, PODEM va abandonar el vaixell de Govern fa 3 mesos, per poder justificar ara la seva campanya electoral com a oposició al PSOE. És de l'únic electorat de què pot créixer disputándoles el lideratge de l'esquerra. De manual. Tot molt previsible.


Sense l'empara d'Esglésies, ERC i BILDU, van veure allunyar-se la il·lusòria promesa d'una Espanya confederal amb 8 nacions (Iceta dixit), i també van abandonar el vaixell.


Sánchez, en altre temps "el resilient" ara ens demostra que es recolzava en fonaments falsos. Tenia els peus de fang. És el que té la "ideologia líquida" de Bauman.


Després de "ajusticiar" als dirigents de la FSM, (Federació Socialista Madrilenya) fent-los menjar el marró d'una campanya electoral, que havia muntat ell i Redondo des de la Moncloa.

Després d'haver intentat desembarcar a tots els crítics dirigents històrics del PSOE, provocant una revolta interna, encapçalada per Tomás Gómez i Antonio M. Carmona.


Després d'haver fracturat la FSA (Federació Socialista Andalusa), al provocar unes primàries amb tinta de calamar per tapar el soroll de la seva derrota davant Ayuso.


Finalment ha aconseguit que la militància se n'adoni, i el PSOE no li renovi el contracte com a líder de l'Organització.


Està per veure quina dels 2 paladins que s'han atrevit a fer un pas al front per confrontar en primàries, sortirà elegit secretari general en el proper Congrés extraordinari: O l'aragonès Ignacio Urquizu; o el basc-madrileny Eduardo Madina.


Tots dos han pogut reunir els avals necessaris gràcies al suport de les federacions d'Aragó; Castella-la Manxa; Extremadura; Madrid i Andalusia.


El PSC s'ha quedat fora de joc, sota l'Espasa de Dàmocles que penja sobre el cap dels seus dirigents si no rectifiquen. Qualsevol dels 2 candidats pot estar temptat a fer cas als Presidents Territorials que els han donat el seu suport: Cal restablir la Federació Catalana del PSOE, perquè quedi clar que en el "Nou PSOE" no van a admetre més blanquejos de l' nacionalisme, ni avinences amb els que volen trossejar Espanya. Ens van posar en perill el 2017 i com han assegurat que ho tornaran a intentar, malgrat les condemnes judicials, no hi ha perquè prendre-s'ho a broma.


El "Procès" segueix aparcat; Puigdemont oblidat i la Republiqueta Catalana un element recurrent per als acudits entre els provincians. Saps aquell que diu ...


Només han passat 20 mesos, però semblés que han passat 20 anys, oi?


Aquest Any 2023, es complirà el desig de "Vida Nova"; almenys per als militants del PSOE.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH