Junts li guanya el pols a Aragonés en el pacte de govern

A la fin, com era d'esperar- el negoci és el negoci, i el poder aporta el vil metall, traduït en bitllets d'euros- hi ha acord entre ERC i Junts per formar l'executiu català. Unes negociacions que han resultat les més llargues des de la volta a la democràcia, tot un rècord d'incompetència interessada. Fa tan sols uns pocs dies, Pere Aragonès anunciava que es presentaria en solitari a la investidura i alguns s'ho van arribar a creure. Sens dubte va ser un fanal que es va marcar el líder d'ERC per delegació que és aragonès- seu cap i qui mana és Junqueras, s'ha demostrat- el que el converteix, com Torra, en un altre titella. ¿Estem en mans de titelles ?, Una cosa així sembla. A la fin, "mentir i mentir ... alguna cosa sempre queda", deia el macabre manipulador Goebbels.

Pere Aragonès amb Jordi Sànchez @ep

L'arribada d'ERC a la presidència de la Generalitat li ha costat car. Els de Junts s'han quedat amb tres conselleries molt importants i amb més de el 60% del pressupost de la Generalitat: Economia - així podran controlar les finances que tant necessiten-. Sanitat, que recollirà la part "bona" del covid. Exteriors, per seguir amb el mantra de dur a Europa la repressió de l'Estat Espanyol i traslladar-la a la justícia europea. No entrarem en la resta, però aquestes tres són importantíssimes.

A la fin, després de crear una conselleria més per quadrar el repartiment es queden el 50% cada partit. A més de la vicepresidència que ocuparà Artadi i la presidència de Parlament que també és de Junts. Als de Sánchez -abans era Puigdemont - els ha sortit bé la jugada que es va perpetrar en diversos vis a vis a la presó de Lledoners i en dues masies properes a Barcelona. Una cosa mai vista fins ara en política. És que, a Catalunya, els polítics són excepcionals, únics i per desgràcia repetibles.

En la compareixença de les dues cares visibles, Jordi Sánchez - amb permís penitenciari i Pere Aragonès, sense ruboritzar-se, han volgut escenificar que la seva aposta per la independència no ho han deixat de costat, que seguiran endavant. ¿Cal donar vidilla als seus votants? Això sembla. I ho han escenificat solemnement. Una posada en escena digna d'una telenovel·la.

Deia el criminal. Goebbels "Que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat". Això és el que pretenen els dirigents independentistes per justificar per què volen la independència de Catalunya. Afirma que el 51% dels catalans volen la independència perquè és el que han aconseguit els partits indepes en les eleccions del 14-F. El que s'obliden d'explicar que és el 51% dels que han anat a votar, no de tots els catalans. La participació de votants va ser del 53,33%, el que vol dir que el 46,67% - són més d'un milió i mig de votants- es van quedar a casa seva. La participació va baixar en 25 punts.

Si als més d'un milió i mig de ciutadans que no van anar a votar, se li suma el 49% dels vots que van anar a altres formacions polítiques no independentistes, la majoria que diuen que existeix a Catalunya és una basta mentida. No es pot mentir. Cal explicar clarament que és el 51% dels que van anar a votar, no del total del cens.

No per repetir milers de vegades una mentida, aquesta es converteix en veritat, ho digui qui ho digui. Deixin de mentir que està molt lleig i per a aquells que van a missa cada diumenge -que són uns quants dels que governen-, tot i que es confessin i els perdonin els seus pecats, mentir no és molt cristià que diguem.