La sanitat catalana no hauria de ser com les llenties, que si vols...

Que el covid ha fet veritables estralls en la sanitat pública és cert. Però no és menys cert que la sanitat pública ha patit massa retallades, i d'aquests vénen els problemes actuals. No s'estan prenent mesures i les morts per no covid també estan sent significatives. Falten recursos de tota mena. A això cal afegir que també compten amb alguns professionals que deixen molt a desitjar en l'exercici de les seves funcions.

Hospital Clínic @ep

Els efectes del covid són diversos i diversos. Les persones estan aguantant aquests efectes i la manca de sensibilitat del sistema sanitari. Molts són els casos i pocs els tractats per a desesperació dels afectats.

Una persona que, entre altres seqüeles té problemes respiratoris i diversos còlics nefrítics, el metge de capçalera li envia a l'especialista corresponent. Aquest sospita que té pedres i li fan una radiografia on no s'aprecia res i li indica que li faran una analítica amb l'orina que hi haurà recollit durant un dia. Quan li fan la programació, la data que li donen és per d'aquí a dos mesos i mig.

Aquesta persona ha vist com es repeteix el còlic dues vegades quan es trobava en el seu lloc de treball: la primera es va a casa i amb paracetamol i altres cures li "desapareixen" els dolors. Una setmana després es torna a repetir i es va a urgències d'un hospital de referencia: li fan esperar tres hores fins a ser visitada pel metge de guàrdia -mentre ningú li administra cap calmant- i li diuen que li faran una analítica. Un cop conegut el resultat, li notifiquen que possiblement té una pedra ja que en l'orina apareix sang. Li informen que li posaran un calmant, que no li faran cap prova perquè està en mans de l'especialista i que quan arribi a casa si li segueix fent mal, que es prengui un altre calmant. Si el mateix contínua, que torni a urgències.

Al doctor de guàrdia se li podia haver ocorregut fer-li una ecografia, perquè igual el que té aquesta persona no és una pedra -s'han donat molts casos- sinó alguna cosa més preocupant. La sanitat catalana porta massa temps amb manca de recursos, que repercuteixen en els serveis i els majors afectats són els pacients que se senten impotents davant el que està passant i veuen amb indignació com la sanitat catalana s'ha convertit en un plat de llenties i es aplica aquella frase de la llengua castellana que diu: 'lentejas, si quieres las comes y sino, las dejas', clar que les persones no són llenties, que la sanitat no és qüestió d'acudits i que la primera preocupació hauria de ser la salut de la ciutadania. Amb aquest tema, pocs acudits. També un toc d'atenció a aquells professionals que no compleixen amb el seu treball, encara que afirmin que estan esgotats, superats o indignats. No tots són així, per sort, n'hi ha de bons.