@EP
John Kenedy i Nikita Kruschev van ser els que van idear aquest telèfon vermell. Un telèfon que passava per cable per diversos països i que comunicava directament la Casa Blanca amb el Kremlin. Un telèfon que estava pensant perquè fossin més fluides les comunicacions i preservar la fràgil pau.
El telèfon era una línia directa entre Washington i Moscou. Aquesta línia garantia rapidesa i efectivitat, ja que podia tenir als dos líders mundials cara a cara. La línia tenia un recorregut curiós perquè anava des de Washington a Londres, d'aquí a Copenhaguen, passava per Estocolm, Hèlsinki i arribava a Moscou.
La creació d'aquest telèfon es va donar gràcies al fet que Kenedy i Khruschev volien tenir llaços personals i evitar els seus respectius cancellers. El segon motiu d'aquesta creació va ser per evitar una guerra nuclear en cas que hi hagués algun error humà en traducció o interpretació d'algun missatge.
No obstant això, gairebé esclata una guerra nuclear per un evitable error humà. Els 'falcons' americans van plantejar la possibilitat d'esborrar Cuba de la Terra, així que el descobriment d'armes nuclears apuntava directament als Estats Units.
EL TELÈFON ROJO
Els missatges que s'enviaven en aquella època arribaven ambun idioma i calia traduir o desxifrar en cas que arribessin xifrats. L'instant decisiu del conflicte de Cuba, va arribar quan el Kruschev, primer soviètic, va enviar un missatge urgent i va donar instruccions que el text en anglès fóra transmès immediatament per ràdio.
Les ambaixades tenien prohibit instal·lar aquelles enormes antenes de radiocomunicació perquè ningú pogués escoltar els seus missatges.
El primer missatge del telèfon vermell va ser de comprovació, però els russos van trigar a comprendre-ho. Després de tot l'embolic per poder muntar-lo, Kenedy i Khruschev mai van arribar a usar-lo. Posteriorment, el telèfon vermell va passar a tenir dos canals de comunicació.
Escriu el teu comentari