El vent ha canviat. El que abans de les primàries d'Andalusia era una esperança per als barons territorials del PSOE, a Castella-la Manxa; Extremadura; Aragó i Madrid; avui, amb la derrota de Susana Díaz, s'ha convertit en una brisa que acompanyarà el passeig victoriós del "líder suprem" davant el proper Congrés d'Octubre.

Al voltant de la possibilitat que Díaz pogués guanyar les primàries per candidata a les eleccions autonòmiques d'Andalusia en contra del candidat oficialista de Ferraz; nombrosos quadres de la vella guàrdia socialista, Felipe; guerra; rodó; Leguina; Múgica; R.Borbolla; Laborda, Ibarra; T. Gómez; estaven organitzant-se per donar la batalla al Congrés, brandant la bandera que cal respectar els acords de l'últim Congrés, que va acordar, a proposta del propi Secretari General, no recolzar-se en el secessionisme per conformar Govern; i menys encara concedir indults als condemnats pel cop d'estat de 2017 a Catalunya.

Amb l'excusa de la pèrdua de les eleccions de Madrid, l'estratègia de campanya i llistes s'havien fet des de Ferraz se'ls fa "menjar el marró" de la derrota i es provoca la dimissió de l'Executiva de la Comunitat de Madrid, substituint-la per una Comissió Gestora d'obediència a Ferraz; al mateix temps que es "executa a l'alba", sense si més no un judici sumaríssim, a Redondo i Leguina, que ja estan expulsats de facto.

Una setmana després, Susana Díaz és derrotada a Andalusia i com sempre, en aquests casos, se li ofereix el retir daurat cap al "cementiri dels elefants" prèvia renúncia a la Secretaria General.

Al juny, poc abans de trencar la paraula donada i el compromís contractual que significa una promesa de programa electoral, s'organitza el cap de setmana de "editorials conjuntes" de la premsa subvencionada, al costat del groller article del mercenari de campanyes electorals, que crida a "tirar-se pel barranc per Sánchez" pel mateix cap que li atorga l'ocupació. Aquest noi serà un geni de l'estratègia, però com a orador és d'una retòrica tan vulgar com vàcua.

Es genera opinió pública pagada amb impostos, per aconseguir modificar l'opinió de la majoria de la ciutadania i dels votants de PSOE, respecte a la concessió dels indults. 3 enquestes pagades i Tezanos acaben d'arrodonir la campanya de premsa. Arriba el Comitè Federal de el 3 de juliol i tèbies veus s'atreveixen a criticar la línia oficial, advertint l'enorme perjudici per al conjunt de el Partit per les decisions de la Moncloa, i del perill de pèrdues de governs autonòmics en properes conteses electorals, com ja apunten nombroses enquestes. "Si algú està disposat a tirar-se per un barranc per Sánchez, que ho faci, però que no obligui a suïcidar a el conjunt del PSOE" li van dir.

A Sánchez se li va haver de encendre la bombeta de l'escolta activa, i va precipitar un sorprenent i ampli canvi de Govern, en clau interna de missatge per a navegants. Aparta el nucli dur que ha estat fent de punta de llança de les seves propostes: Calvo, Ábalos, Iceta i Redondo, que ja estan cremats tant per l'opinió pública com per al propi PSOE. Puja a ministres a quadres rellevants d'Aragó i Castella-la Manxa, per posar-los la proa a Lambán i Page. Vara es queda ajupit i manté la respiració -perfil baix- perquè no es fixin en ell.

I quan ja estava cantat que el timoner de la futura confederalització de l'Espanya de les 8 nacions, que utilitzava com a eina idònia el Ministeri d'Administracions Territorials, anava a ser nomenat Portaveu de Govern; Don Pedro dóna un nou gir de 180 graus per reconciliar-se amb els seus detractors interns al PSOE, i ho humilia donant-li una "maria"; que era com anomenàvem a les assignatures de poc pes en el currículum escolar: Religió; i Gimnàstica. Després del sacrifici a la plaça pública, es fa un silenci sepulcral, i des de fa 10 dies tots callats. La cultura organitzacional des de sempre en el PSOE és la de l'acriticisme.

Conec rellevants càrrecs de l'actual Govern que s'han passat els últims 20 anys aconsellant als nous militants que per triomfar, segons el seu particular concepte de triomf, "cal mantenir sempre un perfil baix". Avui són Secretaris d'Estat i directors generals. Però vaja, no han descobert la sopa d'all. Diuen amb altres paraules el mateix que advertia en públic Guerra, fa 40 anys, quan era el secretari d'Organització de PSOE: "el que es mogui no surt a la foto" El Congrés d'Octubre, que podria haver estat una oportunitat per reconduir la deriva del PSOE, durant els últims 3 anys, serà un passeig militar. O un passeig en 'burriquito' en diumenge de rams, mentre els fidels creients agiten els palmells de cànem i de carn.

A Sánchez, els seus socis de govern li duraran ben poc; el que tarda a gastar-se la xequera amb la qual ara comprarà voluntats territorials. No hi ha més que veure com a Catalunya, amb els fons COVID, el Govern ha utilitzat 10 milions d'€ per a les indemnitzacions judicials dels colpistes, i a l'oposició, el PSC, i a el Govern d'Espanya, els sembla bé. Bé millor dit, una setmana els va semblar malament i ho van criticar, però a la setmana següent ja els va semblar bé.

La coherència mai va ser el seu fort. Pere està generant escola. PODEM no aguantarà l'embat de les generals de 2023. Els seus coquetejos amb els secessionistes; seus febles conviccions polítiques - "no som de dretes ni d'esquerres" - i la seva nefasta gestió de la cosa pública, li faran seguir el mateix camí cap a la irrellevància en què ja està CIUTADANS. Arrencades de cavall i aturades de ruc. Flors d'una sola primavera.

ERC i BILDU li giraran la cara i li vendran quan tinguin ocasió; és la seva especialitat històrica. Reorganitzar l'esquerra espanyola i recuperar la credibilitat perduda, és una tasca urgent, a 2 anys vista, per evitar que l'extrema dreta i "la dreta covard" que avui governen Madrid, s'estenguin a tot Espanya. De el Madrid d'Ayuso i Monestir, a l'Hongria de Orbán, no hi ha gaire diferència. Encara hi som a temps.