Qui ha de dimitir a RTVE

Quan els mitjans informatius en comptes de fer de missatgers de les notícies es converteixen ells mateixos en subjectes del missatge és perquè hi ha alguna cosa que no funciona. Ens referim a la notícia de la dimissió presentada pels responsables d'informació internacional de RTVE Juan Tato, Guillaume Bontoux i Sylvia Fernández de Bobadilla com a protesta contra el veto imposat a un equip de RTVE perquè acceptés la invitació formulada pel Front Polisario a diversos mitjans informatius internacionals amb la finalitat que es desplacessin als campaments de refugiats sahrauís.

José Manuel Pérez Tornero - @EP

Les raons adduïdes - "el moment és delicat", és una invitació "de part", "escassetat de recursos humans" - són senzillament esperpèntiques. Certament del ridícul en què s'ha incorregut no és culpable qui ha estat obligat a assumir-lo, el cap d'informatius, Esteve Crespo, que s'ha limitat a exercir de 'correveidile' de qui va prendre la decisió. Innecessari és dir que tot això ha produït general estupefacció, el rebuig dels comitès d'informatius i associacions professionals i ens imaginem que la riallada dels representants dels altres mitjans internacionals que sí que han acceptat la invitació "de part" -gairebé totes ho són - per la senzilla raó que l'ocasió la mereixia. O és que potser RTVE no s'ha assabentat que ara mateix hi ha una guerra calenta al Sàhara Occidental com a conseqüència d'un problema generat per Espanya fa 46 anys?

El més lamentable és que aquesta decisió ve després d'haver-se renovat el consell d'administració, procés que, pel que es veu, va servir per ben poc, perquè es va trigar més de dos anys en fer-ho i a la fi es va imposar no el criteri amb què van ser classificats per un comitè d'experts el centenar de candidats que s'havien presentat, sinó la decisió dels partits que es van repartir el pastís. D'aquí va sortir el nou president, el professor Pérez Tornero. Doncs bé, ni del consell d'administració, suposadament independent, ni de director general, hem tingut cap notícia sobre aquest vergonyós succés, excepte la del seu ominós silenci.

Sembla evident que després d'aquesta decisió s'amaga la tradicional covardia política de govern espanyol, que té més por del govern marroquí i dels menyspreus del seu rei-comanador dels creients que de l'atur, la pandèmia i tots els volcans que puguin escopir lava. Per volcà, el del Marroc, capaç d'organitzar noves marxes verdes, encara que siguin de nens que fugen nadant de la pobresa, i incapaç d'assumir el que tothom sap: que el Sàhara Occidental continua sent, mal que li pesi, un territori no autònom que ocupa il·legalment i està pendent de descolonització. Ah! I la potència administradora "de iure" -o sigui, al menys teòricament- 'segueix sent Espanya!

Permeteu-nos expressar la nostra admiració per la coratjosa i digna actitud dels nostres companys dimitits. I la contundent conclusió que no eren ells qui havien d'haver-ho fet, sinó el director general, el senyor José Manuel Pérez Tornero. Quina magnífica ocasió ha perdut el professor de demostrar la independència amb què presumíem que havia d'exercir el seu càrrec!