Sobre el rojipardisme inconscient a l'Espanya d'avui

Javier Marín
Secretari General d'Aires

El candidat del PSOE a la Presidència de la Comunitat de Madrid, Ángel Gabilondo i el president del Govern, Pedro Sánchez durant l'últim acte de campanya del partit a l'auditori del Parq

@EP


Aquests darrers anys, en alguns sectors de l'esquerra, ha sorgit certa polèmica respecte al posicionament de persones provinents de l'esquerra respecte a VOX.


Això em fa pensar que calgués reafirmar quina ha de ser l'estratègia i la tàctica política per a les esquerres a l'Espanya actual.


Difereixo en força coses respecte a l'esquerra institucional governant: Model d'Estat. Integritat territorial. Política lingüística. Polítiques públiques. Fiscalitat. Nacionalitzacions de sectors estratègics. Recentralització de lEducació; Sanitat; i Seguretat públiques, entre d'altres.


Totes elles són qüestions prou importants perquè alguns hàgem decidit constituir una nova força política des de la qual lluitar decididament per la consecució d'aquests èxits.


Som molts els que ja ho veníem fent enquadrats en altres sigles d'esquerres, que vam decidir abandonar per la seva inoperància i inconseqüència política. D'una banda, desesperats per l'exasperant lentitud dels canvis polítics graduals i pel liberalisme rampant de les mesures econòmiques que s'han anat adoptant i que estan afectant els drets socials i econòmics; i de l'altra banda per la injustificable laxitud i la tolerància amb què s'estan tractant els problemes que han anat sorgint sobre la unitat territorial d'Espanya i que obeeix a una perillosíssima deriva confederalista a la qual ens està portant l'actual govern de coalició d'esquerres , arrossegat per les hipoteques polítiques que deu als independentistes.


Els que defensem l'avenç gradualista, progressiu i segur cap al Socialisme Democràtic, seguim apostant avui per 3 grans línies estratègiques: més DRETS CIVILS I POLÍTICS; més DRETS SOCIALS I ECONÒMICS; i més UNITAT TERRITORIAL. 3 línies estratègiques que tenen a veure amb 3 dels valors universals de l'esquerra política mundial: MÉS LLIBERTAT; MÉS IGUALTAT, i MÉS SOLIDARITAT.


La dreta política a tot el món, la que representa els interessos del capital financer, sempre advoca pel conservadorisme, per l'immobilisme, i quan l'esquerra es relaxa, o deixa de ser conseqüent en la seva lluita, intenta retrocedir situacions històriques anteriors, retallant la LLIBERTAT; LA IGUALTAT i la FRATERNITAT.


Nosaltres, les persones d'esquerres, som éssers socials insatisfets, sempre volem més DEMOCRÀCIA POLÍTICA i més DEMOCRÀCIA ECONÒMICA; i les de dretes volen just el contrari, retallar la DEMOCRÀCIA POLÍTICA (llei mordassa; dret a l'avortament, etc.) i retallar la DEMOCRÀCIA ECONÒMICA (Reforma Laboral; retallades Sanitat i en els serveis públics essencials que ja havíem conquerit)


L'antagonista principal per a l'esquerra, l'enemic principal sempre és el que defensa els valors i l'hegemonia política de la dreta. És a dir, el capitalisme internacional, nacional i els partits que defensen els seus interessos de classe i que estan finançats per aquesta mateixa classe.


En el fragor de les batalles puntuals programàtiques o a curt termini, alguns obliden aquesta obvietat. Aquesta la veritat de “Perogrullo”. L'esquerra ha nascut per enfrontar-se amb la dreta. Aquesta és la raó de ser. La seva visió i missió històrica al món.


Avui a Europa i a Espanya, la dreta és a l'ofensiva i l'esquerra a la defensiva. Els valors que l'esquerra ja havia conquerit retrocedeixen, fruit de la seva relaxació i errors; i els valors de la dreta ressorgeixen i avancen.


Fruit d'aquest canvi de paradigma, els partits d'extrema dreta tornen a cobrar força a la UE, fins fa poc a la Itàlia de Berlusconi i Savini, i ara l'Hongria d'Orbán, o la Polònia de Morawiecki.


A Espanya, des del 2013, aquest avenç es tradueix en l'auge de VOX, les característiques principals de les quals per diferenciar-se de la dreta clàssica del PP són: la xenofòbia contra els emigrants pobres, el seu combat contra la igualtat de gènere; la suspensió de les autonomies; la il·legalització dels partits comunistes; de les organitzacions feministes i de l'avortament; la derogació de la Llei contra la Violència de Gènere; la derogació de la Memòria Històrica; la reducció i/o eliminació d'impostos; i la segregació per sexes a l'educació, entre d'altres.


L'única diferència entre l'organització de Blas Piñar del 1978, FORÇA NOVA, i el VOX d'avui, és que aquests no tenen esquadres feixistes per donar pallisses i rebentar manifestacions de l'esquerra, encara… A l'esquerra tradicional espanyola, la que no admet les concessions contínues dels governs conservadors i progressistes cap als secessionistes que volen trossejar Espanya, hi ha veus que dediquen molt més esforç a carregar contra el Govern de coalició PSOE+UP, que a advertir sobre els intents d'involució política que es veuen venir des de fa algun temps, de la mà del PP+VOX.


Deixant-se portar pel vell aforisme que “els enemics dels meus enemics són els meus amics” alguns activistes de l'esquerra nominal, molt enfadats pel llisoneig governamental amb PNB+JXCAT+PDCAT+BILDU+ERC+CUP, estan fent pinya amb la dreta ultramuntana, sense adonar-se del que ens ve a sobre. Si com apunten la majoria de les enquestes des de fa algun temps, PP+VOX, les dretes de la CEDA actual, guanyessin les properes eleccions generals, la involució política a Espanya podria arribar a ser dramàtica per al conjunt de la classe treballadora en general i per a l'esquerra en particular.


El retrocés en drets civils, polítics i socials, i amb ells de les condicions de vida de la majoria de la classe treballadora, pot deixar en mantellines les retallades efectuades pel PP de Rajoy (2011-2018) Els continus errors del Govern PSOE +UP ens estan abonant aquesta tesi a futur, a curt termini. Hi ha una esquerra espanyola alternativa, centralista sense complexos, que hem après dels errors d'aquests darrers 40 anys, que ja ens estem organitzant, formant quadres polítics, advertint, educant i mobilitzant els treballadors contra el social-liberalisme econòmic del PSOE; el segregacionisme territorial d'UP i el perill involucionista d'un proper govern de la dreta PP+VOX.


La nostra estratègia final és vèncer l'enemic de la classe treballadora, a la dreta política, econòmica i financera. La nostra tàctica actual és confrontar contra el Govern per les seves inconseqüències, perquè les corregeixi i en cas contrari, per disputar-los l'espai polític de l'esquerra constitucionalista, oferint als desenganyats per les polítiques un espai d'abric a la seva orfandat política.


Per a aquesta ingent tasca es necessiten totes les mans, i ments clarividents amb consciència de classe i consciència nacional, per aquest ordre de prelació, i molt, molt, sentit comú.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores