El millor gol de Josh Cavallo

Entre els més importants avenços aconseguits per la societat humana a l'últim segle figuren en lloc d'honor sengles reconeixements: la plena igualtat política, jurídica, econòmica i social de la dona, amb la consegüent incorporació a totes les tasques i funcions, i el reconeixement i respecte a la condició homosexual. És ben cert que aquestes dues conquestes no s'han produït gratuïtament, ni de la mateixa manera, a tots els països del món. Han costat sang, suor i llàgrimes i tot i així encara queden societats ancorades en els prejudicis del passat en què les dones estan obligades a romandre tancades a casa amb un paper subordinat a l'home i els gais són perseguits, si no empresonats o assassinats.

Josh Cavallo @EP

El cas és que fins i tot a la mateixa Espanya, que ha estat honorablement a l'avantguarda d'aquest procés igualitari, encara queden sectors impermeables al reconeixement d'aquesta nova realitat. Permetin-me recordar dos en concret, els universos dels quals estan, però, estretament units a la iconografia o a alguns usos socials propis de la condició gai. El primer és la tauromàquia. Coneixen vostès algun torero que s'hagi declarat obertament gai? Sí, sí, ja sé que hi ha hagut vehements sospites sobre si Fulanito o Menganito ho eren, però mai ningú no s'ha reconegut com a tal. I això que el món dels bous és ple d'elements indissociablement units a l'estètica gai perquè els destres més “mascles” no tenen empatx a sortir a l'arena lluint vestits de llums recoberts d'or i plata, amb talegueta ajustada i brodada en seda, armilla amb lluentons, pantalons a mitja cama enganxats al cos que exhibeixen amb rotunda evidència el volum dels òrgans sexuals, mitges de seda rosa, manoletines pròpies de noia de vint anys i airosa montera que llancen a l'estesa com faria una tímida senyoreta amb el seu mocador, esperant que ho recollís el galant dels seus somnis.

El mateix cal dir d'un altre sector aparentment exclusiu dels homes més varonils: el futbol, sector en què s'exerciten amb absoluta impunitat les mostres pitjors d'intolerància i descortesia i entre les quals ocupa lloc preeminent dedicar al contrari, amb ulls desbordants d'odi, el rotund epítet de “maricón!”. I no obstant, han vist vostès aquests “masclets” en pantalons curts i fornides cuixes a l'aire celebrar els gols davant de l'equip contrari donant-se abraçades, petons o muntant-se els uns sobre els altres en desinhibida complicitat sense que ningú s'espanti per això? Ah! però això sí, entre els centenars de milers de jugadors professionals no n'hi ha cap que sigui gai o, per dir millor, que ho hagi reconegut. Ho va fer Robby Rogers, de Los Angeles Galaxy, però va esperar prudentment la seva retirada, no fos que, declarant-ho abans d'hora, li haguessin fet la vida impossible.

Ha trigat molt de temps, però al final s'ha produït l'inevitable: l' aparició del primer jugador professional que declara públicament i sense embuts aquesta condició. Es diu Josh Cavallo, és australià, llueix la samarreta de l'Adelaida United i ha tingut el valor de “sortir de l'armari” perquè s'ha negat a seguir ocultant una faceta de la seva personalitat que hauria de ser irrellevant i suposava una cosa important per a ell mateix. Un pas endavant que podem qualificar d'heroic i que us permet entrar des d'ara mateix en la història de lluita pel reconeixement d'un dels drets humans: el dret a la lliure elecció de la pròpia sexualitat.

Mai m'ha agradat el futbol i encara menys aquest caïnisme al qual som propis els espanyols i que ens obliga a declarar si som partidaris del futbol o dels toros, el dolç o el salat, vermells o blaus, marrajos o californis (a Cartagena), del Prado o del Retiro (a Sitges), o, en fi, del Barça o de l'Espanyol o, pitjor encara! del Barça o del Madrid. Quan jo era adolescent i per no entrar en polèmiques absurdes declarava, davant l'estupefacció dels meus companys, que era seguidor de la Unió Esportiva Las Palmas, club llunyà i aliè de tota polèmica. Doncs bé, ara podré declarar molt convençut que sóc admirador de l'Adelaida United gràcies a l'esplèndid gol que ha fet Josh Cavallo a la porteria del sectarisme, la intolerància i l'estultícia. Upa Adelaida!

PS: Posat el punt final a l'article precedent llegeixo que el jugador espanyol de waterpolo Víctor Gutiérrez, que després d'haver sortit valentament “de l'armari” va ser adjectivat de “maricón” a la piscina, ha estat nomenat secretari LGTBI de l'executiva del PSOE. Com es pot veure, el futbol no és l'únic esport en què persisteix l'homofòbia. I no només és en aquest esport on hi ha herois que confessen la seva condició amb naturalitat. Up Víctor!