Guatemala: 25 anys de la signatura dels Acords de Pau, 25 anys de neoliberalisme

A l'atmosfera nadalenca, i l'endemà de la festa dels “sants innocents”, els grups alçats en armes aglutinats a la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) i l'Estat crioll de Guatemala, després de 36 anys de “guerra interna”, van signar els Acords de Pau ferm i durador. Aleshores, era 29 de desembre de 1996.

Els continguts del compromís polític van ser dotze. D'aquests potser el desè, el referit al reconeixement de la URNG com a subjecte polític, sigui el de més compliment. Tota la resta, inclòs l'aprofitament de l'Exèrcit, accés a terra per a camperols, lluita contra el racisme, més impostos per a l'Estat, etc., actualment es troben en pitjor situació, tant en l'àmbit estadístic, com quotidià, que del que passava a la dècada dels 90 del segle passat.

Camperol a Guatemala, arxiu /@EP

Només per esmentar algunes dades dures: Al moment de la Signatura dels Acords Pau, més del 50% de la població del país es trobava en situació de pobresa. Per al 2018, segons el Ministeri de Desenvolupament Social, més del 61% de guatemalencs es trobaven en situació de pobresa multidimensional. En l'actualitat, Guatemala és campiona continental amb nens en situació de desnutrició.

És veritat que gràcies als Acords de Pau l'Exèrcit ja no “desfila públicament” als carrers. Però, amb els Acords de Pau la indústria de la seguretat privada va tenir un creixement històric a la voràgine de la violència del país. I aquesta indústria de la seguretat privada la monopolitzen militars retirats. La seguretat es va convertir en un negoci privatitzat lucratiu.

Gairebé la totalitat de les ciutats principals del país consumeixen blat de moro provinent de Mèxic, amb serioses sospites de sobredosi del cancerigen glifosat. Actualment, totes les terres cultivables del país són acaparades per a monocultius. Fins i tot les terres lliurades per Fons de Terres, sota les regles del lliure mercat, són llogades per a monocultius de palma africana. Als 90, almenys les ciutats consumien truites de blat de moro amb innocuïtat alimentària perquè els i les pageses accedien a terra per llogar i cultivar.

Pel que fa a la promesa de l'ampliació de la recaptació d'impostos, les històries més blanques i nefastes de corrupció per evasió i sostracció dels pocs impostos es van escriure a la darrera dècada. El país subsisteix gràcies a les remeses econòmiques que envien prop de 3 milions de guatemalencs expulsats després de la signatura dels Acords de Pau. Abans de la pandèmia, les remeses representaven prop del 17% del producte intern brut del país. El 2021, les remeses van créixer en més del 34% en relació amb el 2020.

La violència estatal empresarial persisteix actualment. La diferència és que ja no hi ha grups polític/militars armats per repel·lir aquesta violència. Cap govern a l'era post Acords de Pau va governar sense recórrer a l'ús del mecanisme d'Estat de Lloc o Estat d'Excepció! La persecució, criminalització i assassinat selectiu de defensors/es de drets humans i de la Mare Terra va ser i és una constant a la bicentenària República que va signar i va prometre pau i pa per a la seva empobrida població.

La reeixida implementació del sistema econòmic polític neoliberal és un correlat de la signatura dels Acords de Pau. Els qui van impulsar i signar aquests Acords sabien que signaven els estatuts per a la implementació de la messiànica proposta neoliberal.

Potser per això, els continguts dels 12 acords no fan referència, ni de lluny, a les idees de canvis estructurals profunds i urgents del país com són: la plurinacionalitat, la democràcia participativa, el Bon Viure, la redistribució de la terra/democratització econòmica, drets sociopolítics dels pobles i drets de la Mare Terra, entre d'altres.

Però, com no passa res fora de la Bondat, el neoliberalisme, com a correlat de la implementació dels Acords de Pau, activa i va activar processos de resistències comunitàries fecundes i transformadores, fins i tot fora i més enllà del marc teòric/ideològic dels Acords de Pau .

A 25 anys de la signatura dels Acords de Pau, comunitats camperoles, pobles originaris, col·lectius urbans i sectors socials exclosos, dins i des de les seves dinàmiques de processos de resistències col·lectives, plantegen i impulsen la necessitat urgent d'un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per realitzar canvis estructurals al país, crear l'Estat Plurinacional, i avançar cap al Bon Viure, més enllà del marc de la modernitat fins i tot.

Aquests actors col·lectius, amb les seves propostes, emergeixen fora de les constel·lacions dels subjectes polítics institucionals que van sorgir amb els Acords de Pau (com són URNG, WINAQ). No perquè se sentissin “traïts” pels signants dels Acords de Pau, sinó perquè simplement les seves històriques demandes postergades no van formar part dels continguts dels Acords de Pau.

La promesa política del “degoteig” o “chorreo” del banquet neoliberal cap als sectors empobrits mai no va passar, ni passarà a Guatemala, ni enlloc del món. En conseqüència, són urgents els canvis estructurals plurinacionals impulsats i dinamitzats pels pobles i les comunitats que suporten el pes de l'exclusió i el saqueig neoliberal.