Diaz, Belarra i Montero, tres dones i un sol destí

Yolanda Díaz amb Irene Montero i Ione Belarra @ep

La lluita interna d' Irene Montero i Ione Belarra contra Yolanda Díaz ja fa uns quants mesos que ha començat. Les dues ministres podemetes més l'escollida per Pablo Iglesias per liderar un partit, plataforma, o grups d'amigues? s'estan tirant els trastos al capdavant, buscant més notorietat mediàtica que les posicioni al candeler. Ni Belarra, actual secretària general d'Unidas Podemos, ni la que al seu dia estava destinada a liderar el partit morat ia ser la candidata a les eleccions generals per decisió del seu marit i “propietari” de Podemos, Irene Montero - recordem que va canviar el nom de Podem per Unides Podemos per identificar el lideratge de la seva dona i la seva amiga Belarra- no volen Yolanda Diaz, a qui acusen en privat de no ser militant d'Unidas Podemos, encara que totes tres tinguin el mateix origen: el Partit Comunista, Tot i que vulguin dissimular, amb aquest populisme bolivarià i amb uns “productes” comparables als principis de Groucho Marx, que va dir: “Aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc d'altres”. Tot per controlar el partit , estar al govern, guanyar diners i formar part de la casta que tant havien criticat abans de pertànyer-hi.

La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va cometre l'error -o potser no- d'acceptar ser la líder d'un “ens polític” que se li havia acudit al seu mentor, Pablo Iglesias , per salvar el seu partit després dels mals resultats obtinguts a les eleccions madrilenyes, motiu pel qual, entre altres coses -cas casoplón- va presentar la seva dimissió i va anunciar que deixava la política. Cosa que no ha estat així perquè segueix manejant els fils del teatre de les marionetes. És més, s'ha ficat a predicador, que no pas periodista, en diversos mitjans de comunicació. Deu ser perquè ell és l'únic que explica la veritat del que passa.

Amb tant avançament en el seu anunci de candidatura, trobades amb les possibles aliades: l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau , i la vicepresident del govern valència, Mónica Oltra –en hores baixes–, entre altres cares conegudes, sense comptar en aquests actes amb Belarra i Montero, la jugada no li està sortint com esperava, encara que Díaz sigui una corredora de fons. Aquesta actitud té emprenyades a les companyes podemites del govern.

Aquest dimecres passat, aprofitant la conferència a Madrid del president català, Pere Aragonés , la vicepresidenta sopava amb ell per, entre altres coses parlar, de la postura d'ERC en el tema de la reforma laboral. El grup dels republicans al Congrés amb el seu portaveu, Gabriel Rufián , ha declarat diverses vegades que no és clar el suport del seu grup a la reforma laboral. Encara que al principi no havia de transcendir la reunió, la veritat és que s'ha conegut aquesta. Motiu pel qual, Montero, que era aquest divendres a Barcelona -ha iniciat ja la seva gira per Espanya- mantenia una reunió amb el president Aragonès abans de la reunió amb la consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Tania Verge . No hi havia mitjans, però el seu equip s'encarregava de fer-li publicitat a través d'una piulada... No ha desaprofitat l'ocasió per ser entrevistada a TV3 on una vegada més ha aprofitat l'ocasió per reclamar que els catalans han de poder votar. Sobre Diaz ha dit que és la millor candidata, i que “el fetitxe de les sigles no és útil política”. Anem que l'hàbit no fa el monjo. Serà perquè les sigles ja estan massa cremades? Podemos, o Unidas Podemos, ha estat el partit transformista de la política espanyola. Té el seu mèrit amb tot allò que està caient. Canviar el nom perquè tot segueixi igual i els de sempre continuïn manejant el poder. Es deixarà Yolanda Díaz? És una guerra que acaba de començar i que pot donar molt de si, malgrat el pare de tot, el mascle alfa, Pablo Iglesias. Cal estar atents, amb les gires promocionals de les tres dones del govern, la part podemita que promet no avorrir el personal. Qui guanyarà? Encara queda un temps per conèixer el desenllaç. Deia Pitàgores que el número tres és perfecte, potser pel triangle. També hi ha una cançó, popular la tornada de la qual diu “tres eren tres les filles d'Elena, tres eren tres i cap era bona”. Canviïn el nom d'Elena pel de Pau i treguin la seva pròpia conclusió.