Contra la impunitat del KKK

Una de les desfilades del Klan el 1922 a l'estat de Virgínia - Wikipedia

D'infausta memòria, el Ku Klux Klan va ser fundat el 1865, en acabar la guerra de Secessió i ser derrotada la rebel·lió dels Confederats. Al principi, el KKK va passar per ser una associació humorística, que es declarava pacífica, però humiliava els negres, els assetjaven, escarnien i acovardien. Els incomodaven com a mals fantasmes, usant llençols blancs i caputxes. Després d'ensenyar-se de llocs públics i privats, dels escraches van passar a accions més violentes, sempre invisibles i en massa. El seu espectacle sàdic terrorista va acabar per consistir a cremar (habitatges i persones) i assassinar (especialment, linxant i penjant); també castraven. L'organització terrorista i supremacista, malalta d'odi, no va trigar a ser dissolta pel president republicà Ulysses Grant.

Es va refundar mig segle després, començada la Primera Guerra Mundial. I es van presentar amb la ficció de titular-se protectors dels febles, desafortunats i innocents, així com defensors de la Constitució nord-americana. Van arribar a tenir quatre milions d'afiliats.

Anem al juny del 1964, ja mort el president Kennedy, i quatre anys abans que fos assassinat també Martin Luther King. A un poble de l'estat de Mississippi van desaparèixer tres activistes pels drets civils (dos jueus i un negre). El FBI s'hi va personar per investigar el cas. Van poder demostrar que aquests crims van ser comesos pel Klan, amb la complicitat de la policia local.

L'esplèndida pel·lícula 'Arde Mississippi', dirigida per Alan Parker el 1988, descriu aquella investigació. Els agents federals van ser rebuts amb absoluta hostilitat: 'Hijos de Hoover' (director de l'FBI); “Han vingut a solucionar el nostre problema amb els negrets?”; “és un problema local, no ens cal la seva ajuda”; “Vostè no és aquí. Torneu al Nord amb els seus”; “estan violant els nostres drets civils”. Els acusaven de tenir idees equivocades sobre 'nosaltres': “Ens prenen per pordioseros, rústics i analfabets”, “quan en realitat, aquí tenim dues cultures: la cultura blanca i la cultura de color”; “vermells de pacotilla, els ciutadans de Mississippi no som culpables del que facin alguns”. La gent del carrer donava per fet que es tractava d'un muntatge inventat per 'Martin Luther Cony' (tal com), “els desapareguts van venir buscant problemes i els han trobat”; els negres “no són com nosaltres, no es renten, fan pudor, no tenim res a veure amb ells”; “diuen que hem de menjar plegats blancs i negres, però això és molt dur per a la gent d'aquí”.

Com dirà en privat una dona, avergonyida i acovardida per la seva situació familiar: “ningú neix odiant. T'ensenya. A l'escola deien que la segregació era a la Bíblia: Gènesi 9: 27. Als set anys si et diuen alguna cosa tantes vegades, acabes per creure-t'ho”.

Per la seva banda, un capitost del Ku Klux Klan proclamarà en un dels seus actes que ells volen salvar la nació de l'envestida integradora que promou la barreja de sang i la raça mulata. I un altre, podrit per una miserable idiotesa, escopirà amb total impunitat en parlar de NAACP (Negres, vespes, aranyes, cocodrils i polls).

El jove agent Alan Ward (Willem Dafoe, que després va fer de personatge pervers a 'Spider-Man') dirigeix la investigació amb notòria ingenuïtat, s'estremeix per l'odi que respira al seu voltant i, amb pèssim coneixement de la realitat que viu, no encerta a la línia a seguir. En canvi, l'agent Rupert Anderson (Gene Hackman), el seu subordinat, sap molt bé què no s'ha de fer (com demanar més agents o parlar en públic amb negres: “no parlaran amb vostè. Han de continuar vivint aquí quan nosaltres ens hàgim marxat”). És un home experimentat que sap ser delicat o implacable, segons sigui qui tingui al davant. Dur amb els durs, tou amb els tous.

En una vista anterior, un jutge local havia mostrat hipòcrita connivència amb els acusats. Desaprovava els seus actes, deia, però els disculpava, “almenys, en part”, per la provocació de forasters sense escrúpols, de moralitat escassa, que havien envaït el comtat (els agents del FBI). Després de condemnar-los a cinc anys de presó, va dictar immediatament la llibertat condicional. En produir-se el brutal assassinat d'un altre ciutadà negre, la ràbia arriba fins al cor del fred i purità Alan Ward, que, amb moltes vacil·lacions i incoherències, acaba rendint-se a l'evidència que el representa Rupert Anderson (“aquesta gent ha sortit de la claveguera, potser hauríem d'estar entre les escombraries”). Aquest sí que sap què fer i amb quins homes, i organitza una sèrie de breus i incruents actes de guerra bruta contra l'alcalde i la trama del Klan, aconseguint així les proves que els incriminen. D'aquesta manera, se'ls va poder emportar davant un tribunal federal per delictes contra els drets civils, que els va condemnar. Un pas més contra la impunitat de la barbàrie.