Els professionals ”independents” entren al CAC

Comencem bé la setmana! Com diria un bon amic meu, que no decaigui la festa. La Comissió d'Afers Institucionals del Parlament ha servit, aquest dilluns, d'escenari per als candidats que aspiren -no dubtin que en sortiran, simplement és un formulisme preceptiu- a formar i manejar el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). I hi han hagut d'anar per defensar les seves candidatures els “elegits” per la gràcia de tres partits: JXCat, ERC i el PSC.

El periodista Xevi Xirgo /@EP

JXCat ha proposat el nou president Xevi Xirgo, fins ara director del Punt Avui, i entrevistador permanent de Puigdemont. L'acompanya a l'ardu treball de mantenir “la independència” Laura Pinyol, consultora de comunicació i una mica més; Miquel Miralles, president de l'Associació Catalana de Ràdio i Director de Comunicació Grup Teletaxi des del 1992 fins ara; Rosa María Molló, periodista que ha treballat uns quants anys a TVE després de deixar el gabinet de premsa del PSC i l'últim, Enric Casas, “publicista” i responsable de la comunicació del PSC, persona viscosa que ha sabut sortir airosa de situacions complicades. Com a exemple, la consulta de la famosa reforma de la Diagonal, que li va costar el càrrec al regidor i primer secretari del PSC de Barcelona, Carles Martí, i les eleccions a Jordi Hereu, mentre Casas va sortir amb les mans netes, com si el tema no anés amb ell. És més, va agafar protagonisme en ser l'enllaç amb el carrer Nicaragua. Això sí, va marxar uns pocs mesos abans de l'Ajuntament quan coneixia les enquestes, que no eren bones, i va recalar a l'Ajuntament de Viladecans, on governa el seu amic Carles Ruiz. Quina formació té Casas? Diu que publicista. De la publicitat i la seva distribució en sap molt.

En les seves intervencions, els elegits pels seus mèrits -alguns en tenen, altres tinc seriosos dubtes- han dit el següent: el nou president, l'“independent” Xirgo, ha reconegut els peatges a què ha de fer front, però afirma –no ho crec- que podrà anar més enllà dels tres partits que ho han proposat. Rosa Maria Molló, per part seva, ha manifestat la seva voluntat d'aconseguir en aquest mandat l'obertura del CAC cap a la societat. Miquel Miralles ha defensat la creació d'un cos de professorat que estigui especialitzat als mitjans: "O inserim la pràctica mediàtica a l'escola o ens farem mal". S'ho creu ell? La teòrica Laura Pinyol ha convidat els membres de la comissió a marcar l'agenda i els criteris a seguir al consell, perquè segons ella, no estan per complir només els desitjos i les expectatives d'un espai polític. Igual es creu Alícia al País de les Meravelles? I, finalment, el candidat Enric Casas ha declarat que el CAC necessita un nou “tarannà” i ha advocat per treballar perquè les decisions es prenguin per “unanimitat”? Haurà de ser el tarannà que durant anys ha practicat ell?  Apanyats van els que s'ho creguin.

El Sindicat de Periodistes no està gaire content que diguem amb aquests nomenaments dels que ha dit, entre altres coses: “La gran majoria de persones proposades responen sobretot a criteris d'afinitat política que fa molt difícil que es pugui complir el mandat previst a la Llei i que els seus membres actuïn amb plena independència i neutralitat”. Continua afirmant el sindicat que “alguns noms són especialment inadequats, com el designat per presidir el CAC”.

Les protestes no serviran de res, perquè alguns dels elegits amb les espatlles tan amples que tenen i l'experiència que els avala, obriran el paraigua esperant que escampi, que la tempesta passi, i aquí pau i demà glòria. La 'dedocràcia' és l'única norma que no canviarà en cap partit i els elegits, com està manat, faran el que els ordena els partits que els han col·locat. Això sí, uns dissimularan més que altres.