Lodz, capital de turisme sostenible, seu dels Jocs universitaris europeus i de la cimera climàtica polonesa

El món contemporani ha enriquit el llenguatge amb termes que expressen conceptes nous. Un és el de “sostenibilitat”, que defineix un desenvolupament capaç d'assegurar les necessitats del present sense comprometre les necessitats de futures generacions. Aquest criteri es pot aplicar en qualsevol camp de l'activitat humana, però n'hi ha un en què ha adquirit una significació particular i és en el del turisme. En efecte, l'increment elefantiàsic dels desplaçaments turístics ha creat uns punts –principalment ciutats– amb forta capacitat d'atracció de visitants, fet que certament resulta beneficiós perquè genera riquesa i llocs de treball però, alhora, condiciona la vida dels residents . Una hipòtesi que no ens resulta aliena, ja que hem pogut constatar que s'ha plantejat com una urgència a la ciutat de Barcelona.

No és, per tant, estrany, que ciutats i destins turístics intentin evitar la seva conversió, “velis nolis”, a gairebé parcs temàtics i busquin aconseguir un desenvolupament sostenible del turisme. Hi ha alguns punts que s'estan distingint de manera excel·lent i el que més, la ciutat polonesa de Lodz, que ha aconseguit ser nominada capital de turisme sostenible i a principis d'aquest mateix mes i sota la presidència de Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, responsable del Pacte Verd Europeu, seu de la cimera climàtica polonesa.

Vet aquí una ciutat amb una història tan assenyada com la del país el que forma part. És ben sabut que Polònia ha estat independent en diverses etapes de la seva història, però en d'altres ha caigut a les mans d'alguns dels seus veïns, com fou el cas de Prússia, Rússia i més recentment Alemanya de l'III Reich. Per això ha experimentat canvis notables en la seva demografia i fet i fet, també en la seva activitat econòmica. Durant el temps en què estiu vinculada a l'imperi russa va adquirir la condició d'urbs industrial amb una acusada especialització al sector tèxtil, situació que el va condicionar des de diversos punts de vista. En primer lloc, de l'urbanisme, ja que aquest creixement industrial va donar lloc a l'erecció tant de grans i elegants mansions dels propietaris de fàbriques, com de barris modestos amb arquitectura senzilla de maó, que ha perdurat fins als nostres dies perquè Lodz miraculosament i, a diferència de Varsòvia, no va patir gaires destrosses durant l'última contesa. I, per altra banda, també des d'un punt de vista ideològic, ja que les dures condicions de treball van ser el ferment adequat perquè sorgís aquí un fort moviment de caràcter socialista.

Ha estat una ciutat amb forta inquietud cultural. N'hi haurà prou de saber que disposa, a més d'un Museu Tèxtil on s'explica la importància que va tenir aquesta activitat econòmica i del complex Manufaktura, situat en un antic recinte fabril, disposa d'altres museus: Arqueològic i Etnogràfic, Diocesà, Geològic, de Farmàcia , del Transport públic, del Llibre, de la Ciutat, d'Història Natural, de Tradicions, d'Art i de Cinema. I fem aquí un alt per afegir que el 1948 es va crear a la ciutat una Escola Nacional de Cinema, Televisió i Teatre que s'ha convertit en un centre emblemàtic i en un dels més importants d'Europa en les arts audiovisuals per les aules del qual van passar Roman Polanski, Jerzy Skolimowski o Krzysztof Kieslowski.

La zona més turística es troba al voltant del carrer Piotrkowska, que té molts edificis del segle XIX, a l'estil arquitectònic de la Secessió vienesa, que estan sent restaurats. Davant del número 78 hi ha un piano de bronze en honor del pianista Arthur Rubinstein, i davant del número 104, el banc de Tuwim, en record del poeta Julian Tuwim, mentre que al número 135 s'exhibeix una estàtua de Władysław Reymont, Premi Nobel de Literatura, assegut sobre un gran bagul. Per cert, que aquesta via, que discorre de nord a sud al llarg una mica més de quatre quilòmetres, és el segon carrer comercial més llarg del món, després del carrer madrileny d'Alcalá.

Una dada més sobre Lodz, que també és ciutat universitària: aquest any 2022 serà la seu dels Jocs Universitaris Europeus.