L'astracanada de Borràs

La vida política catalana ha aconseguit, en la darrera setmana, cotes insospitades de degradació i desprestigi amb el sainet del “cas Juvillà” interpretat al Parlament per la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, i el conjunt de les forces separatistes, amb el PSC i els Comuns com a artistes convidats.

Laura Borràs @ep

Al principi, semblava que Borràs barruntava desobeir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -i la subsegüent resolució de la Junta Electoral (JEC)- que condemna Juvillà a una pena d'inhabilitació per a càrrec públic i la consegüent pèrdua de la condició de diputat. L'opció de precipitar la seva inhabilitació per desobediència semblava interessar a Borràs, acuitada per la seva imputació per prevaricació, malversació i frau en un sòrdid cas de fraccionament de contractes públics. No obstant, Borràs va acabar declinant la sortida de la desobediència -aparentment més èpica que l'alternativa del fraccionament de contractes-, perquè va preferir preservar la poltrona i el salari del pèrfid Estat espanyol abans que engrossir el fantasmagòric martirologi del separatisme.

El cas és que amb Juvillà Borràs ha acabat obeint el TSJC i la JEC fins i tot abans que Torrent amb Torra, i això que al seu dia Borràs va posar a brou Torrent per no desobeir el Tribunal Suprem pel mateix que ella ha acabat obeint al TSJC. L'astracanada de Borràs constata, en definitiva, el fariseisme del separatisme, que segueix prenent els cabells als seus votants prometent-los Ítaca abans de les eleccions i portant-los una vegada i una altra contra el principi de realitat i l'Estat de Dret que protegeix els nostres drets i llibertats davant de la tirania dels nostres governants. Sembla mentida que, després de tots els embussos que hem vist aquests anys, encara hi hagi qui es deixi embolicar per polítics populistes que els enganyen una vegada i una altra i els animen a participar de la seva esperpèntica política ficció, sovint incorrent fins i tot en actes potencialment delictius com l'assalt dels CDR al Parlament aclamat per Torra amb el seu funest “Apreteu, apreteu!”

Queda clar que el separatisme pateix un esgotament galopant de materials i que la seva decadència ja és inexorable. El problema és que al pas que el separatisme recrueix les seves lluites intestines degrada cada cop més la nostra institucionalitat deliberativa i la nostra democràcia. Catalunya necessita deixar enrere aquesta etapa ominosa de la seva història per tornar a ser motor econòmic i cultural d'Espanya i des de Ciutadans seguirem, com fins ara, treballant-hi.