Casado és mort políticament després de cedir en el cas Ayuso

Isabel Díaz Ayuso amb Pablo Casado @ep

El PP es troba immers en un conflicte marcat per les acusacions mútues de Casado i Ayuso: el president dels populars acusa Isabel Díaz Ayuso , presidenta de la Comunitat de Madrid, d'haver afavorit l'empresa on “treballa” el seu germà amb la compra d'unes màscares. Mentre que l'afectada feia el mateix acusant la direcció del seu partit d'haver-la espiat i el seu germà, un amic i conegut. La tensió va arribar al límit de declarar públicament el secretari general, García Egea d'obrir-li un expedient “disciplinari”. Mentre que Casado en unes declaracions deia -entre altres coses- que “no era gaire exemplar que el germà d'Ayuso cobrés per un contracte adjudicat pel Govern de la seva germana, i que això feia pensar que es podia haver produït un tràfic d'influències . Ho afirmava molt convençut.

Pocs minuts abans d'Egea compareixia Ayuso llegint textualment el que li havia escrit algú - Miguel Angel Rodríguez , el seu cap de gabinet? – per desmentir les acusacions i fer més llenya al foc, que era el que estava esperant després de mesos d'haver reclamat Gènova els papals del seu germà. Aquesta es va fer la longuis i va guanyar un temps preciós per anar preparant l'assalt a Garcia Egea i al mateix Casado, el seu amic de l'ànima que l'havia portada a la presidència madrilenya. En política no hi ha amics, - només interessos?-.

Com que la situació ha provocat un cisma intern als populars, aquests dies s'han fet trucades telefòniques, reunions i més contubernis per intentar posar pau i no donar més ales als seus competidors de Vox. Al final, aquest dissabte es van reunir a Gènova els dos protagonistes per signar la pau i anul·lar l'expedient, perquè sembla que Ayuso havia aportat la documentació. Mentrestant, Garcia Egea va amenaçar de dimitir, una solució que deixa Casado en una delicada situació. Ayuso està recolzada per José María Aznar, la transparent Esperanza Aguirre i l'estrateg i manipulador major de tota aquesta operació, Miguel Angel Rodriguez , un personatge que mai no ha passat desapercebut - ni tan sols quan va ser detingut per quadriplicar la taxa d'alcohol permesa- per la seva capacitat de generar polèmica i enemics alhora. Des que va començar a treballar amb Ayuso l'ha anat adoctrinant per aconseguir el poder al PP. Només cal repassar l'hemeroteca i veure'n la creixent confrontació amb la direcció del seu partit. Deia Churchill que “un apaivagador és algú que alimenta el cocodril, esperant que se'n mengi un altre abans que a ell”.

Casado s'ha equivocat al fer enrere la seva primera decisió, cosa que significa que ha perdut l'autoritat de líder, a més de servir-lo en safata - que ho farà- el cap de Garcia Egea, l'home que li ha fet la feina bruta. Quan un dirigent pren una decisió com la seva de qüestionar públicament l'ètica d'Ayuso, passi el que passi ha de seguir endavant , no retrocedir, perquè és signe de debilitat i manca de lideratge. És molt gràfica l'afirmació de Churchill quan deia que “els estels s'eleven més alts contra el vent, no a favor seu”. Això hauria de fer Casado.

Si Casado volia donar la imatge que la corrupció no formaria part de la nova etapa del Partit Popular que ell presideix, la veritat és que aquest objectiu ha caigut per si mateix. Els contractes del germà d'Ayuso seran legals, que ho dubto, però el que no són és ètics i encara menys exemplaritzants. El mateix que va fer al seu dia ella, no fa tant de temps, el 2020, quan va ser acusada de privilegis per viure a dos aparthotels de luxe de l'empresari Sarasola. Quan va ser descoberta va assegurar, després de declaracions contradictòries entre Sarasola i ella, que pagava per aquests dos apartaments més una plaça de pàrquing, 89 euros al dia, cosa que va despertar més d'una rialla. Després de ser descoberta, al cap de pocs dies se'n va anar. Així que la senyora Ayuso menteix més que parla . Esperem que la justícia, que no el seu partit, arribi fins al final del Cas Tomás Ayudo, germà de la presidenta de la comunitat madrilenya

Sempre ha estat i continuarà sent per a desprestigi de la política el nepotisme, com una cosa normal, quotidiana i que forma part de la cultura dels que exerceixen l'ofici de servidor públic, cosa que haurien de fer reflexionar. Perquè, com deia Ciceró: “Servir-se d'un càrrec públic per a enriquiment personal resulta no ja immoral, sinó criminal i abominable”