El linxament del PP a Casado

Pablo Casado @ep

Que el Partit Popular porta unes quantes “temporades” sent objecte de la justícia, pels casos de possible corrupció d'alguns –uns quants– dels seus dirigents no és nou, i encara queden uns quants judicis per comprovar si les acusacions que se'ls imputen són reals, o, millor dit, si hi ha proves –no sempre es tenen–. No obstant, no vol dir que les coses no hagin passat. Senzillament que no es poden demostrar.

Amb aquest panorama judicial, l'encara president popular, Pablo Casado, va arribar al seu dia a liderar el partit després de deixar pel camí -no sense jugarretes- Soraya Sáenz de Santamaría, la destinada a succeir Mariano Rajoy en la formació i conseqüentment aspirant a ocupar la Moncloa. No va passar res amb el canvi, almenys aparentment.

Casado, tot just ser elegit president, entre altres coses va manifestar que "el PP ha de recuperar l'honestedat i l'eficàcia en la gestió com a senyal d'identitat per a tots els administrats". Un clar missatge per no caure en els errors del passat –ingenu era llavors–. Ja deia Plató que “l'honestedat és majoritàriament menys rendible que la deshonestedat”.

Resulta realment curiós que tot el cisma que s'ha muntat al PP es degui a unes declaracions en un mitjà de comunicació del president Casado denunciant un possible cas de corrupció que s'ha produït a la Comunitat de Madrid, tenint com a protagonistes la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, i el seu germà, que en plena pandèmia feia els seus negocis sanitaris –hi ha més que sortiran– amb el Govern que presideix la seva germana. Una situació que ja és a les mans de la fiscalia. Es pot demanar el cap d'algú que vetlla per l'honestedat del seu partit, tenint en compte tot allò que s'ha viscut i que encara no ha acabat? Realment és de bojos que tots es tirin a sobre de Casado i García Egea i que no demanin explicacions a Ayuso. Però on s'ha arribat! Al final no importen les operacions del germà d'Ayuso i la seva permissivitat, sinó que s'hagi dit públicament. Cal matar el missatger, no el possible corrupte. No sé qui va dir que “l'honradesa no només cal aparentar-la, sinó també practicar-la”, cosa que no passa.

En aquesta trista història de linxament fins a límits insospitats a Casado, per dir la veritat, ens trobem amb molts personatges que haurien de callar, entre ells Esperanza Aguirre . Les hemeroteques són la memòria per a tots i sobretot per a aquells que ara menteixen. El que va passar amb el possible espionatge que denuncia Ayuso és similar a un altre del 2008, quan es va produir un espionatge a polítics del PP: l'exvicepresident segon de la Comunitat de Madrid, Alfredo Prada, ja el vicealcalde de Madrid, Manuel. Un espionatge que s'hauria pagat amb fons del Govern de la comunitat que presidia Esperanza Aguirre. El cas va acabar a l'Audiència Provincial. Aquest espionatge es va produir per les tensions que existien entre la llavors presidenta Aguirre i el llavors alcalde, Alberto Ruiz Gallardón. Després de més d'un cas de corrupció, Esperanza Aguirre va dimitir com a presidenta del PP madrileny. En el seu temps, el polifacètic i geni a diversos camps, Michel de Montaigne, deia que “el que no està segur de la seva memòria, no ha d'emprendre l'ofici de mentir”.

El linxament de què està sent objecte Pablo Casado sembla obra del no-res Santa Inquisició, impropi de l'època en què vivim, i menys d'un partit que es diu democràtic.

El que sí que és clar és que a Casado ho han deixat tirat i sol, i que a García Egea no ho cremen a la foguera perquè això ja no es porta. Ara tots estan encantats amb l'operació d'assetjament i enderrocament, però compte amb Ayuso que pot sortir molt tocada si les denúncies que han arribat a la justícia la sentin a la banqueta. Tot és qüestió de temps… i el PP s'ha fet un tret a la cama. Feijóo serà el salvador? Tot sembla que serà així.