“A Espanya molta gent s'ha enriquit per art de màfia”

Que alguna cosa està canviant des de la pandèmia i ara amb la matança a Ucraïna és evident, i ningú ho posa en dubte. Són episodis desagradables que haurien de fer pensar la gent. Res no serà igual, però hi ha coses que no canvien. Se sol dir amb força facilitat que de les coses dolentes sempre se'n treu alguna cosa bona, pot ser, però el que sí que tinc clar és que en les guerres, les malalties i altres desastres, sempre hi ha més d'un pocavergonya que en treu partit : diners, molts diners, sense importar-li com ho ha aconseguit. I sí que té clar en què ho invertirà. Escrivia Enrique Jardiel Poncela que “per ser moral n'hi ha prou amb proposar-s'ho; per ser immoral cal tenir condicions especials”.

Que la pandèmia de covid ha agafat de sobte tots els governs del món ningú ho posa en dubte. Que cadascú s'ha hagut de buscar la vida fins i tot organitzar-se millor, també. Això ha aconseguit que els preus dels productes bàsics: màscares, guants, gels i altres materials sanitaris s'hagin encarit de valent, és més, alguns han tingut preus estratosfèrics. Perquè al final hi ha empresaris que no fan de la virtut el seu escut, sinó que de la necessitat en fan negoci.

La justícia s'ha posat fil a l'agulla en aquestes operacions presumptament especulatives i està fent desfilar per les seves dependències uns quants -seran més- entre ells, els caps i el seu “treballador”, el germà de la presidenta de la comunitat de Madrid, per fer negocis amb aquest producte i cobrar comissions. Hi ha més que passaran davant de sa senyoria.

Luis Medina Abascal de vacances a Mallorca @ep

Quan ja s'estava investigant el germà de Díaz Ayuso, saltava una altra bomba en què Luís Medina Abascal , fill del ja mort duc de Fira i el seu soci Alberto Luceño , pegaven un pelotazo milionari venent a l'ajuntament de Madrid mascaretes, guants i bates, inflant el preu d'aquests materials: en molts casos en més del 200% . Aquests individus feien intermediaris. Com havien aconseguit aconseguir aquesta important comanda? Segons l'alcalde Almeida, pels canals “habituals”, afirmació que ningú no es creu i pel que sembla es deu a la relació d'aquests dos “ocells” amb un cosí de l'alcalde que li va facilitar el contacte. Tot molt “legal” i molt ètic, com es pot apreciar. I és que el duo de comissionistes, en plena pandèmia, amb gent morint-se, es van emportar la menuda de 6,1 milions d'euros de comissió. Estaven tan necessitats econòmicament que només cobrar la mossegada, l'aristòcrata a qui sembla que el seu soci “va enganyar” ja que només va rebre un milió d'euros, es va comprar un veler, mentre que Javier Luceña, que havia percebut 5,1 milions, va fer fora la casa per la finestra: compra d´habitatge a Pozuelo de Alarcón (Madrid), tres rellotges Rolex, més 12 cotxes de gamma alta, Per què 12? Per fer ostentació que li sobraven els diners. Deia el gran Perich que “un aristòcrata no és més que un senyor del qual es coneixen els seus antecedents i malgrat això és respectat”.

Que aquests dos tunants sense escrúpols diguin que l'operació és legal i que es passegin pel carrer com si no haguessin fet res, és per soliviantar el més tranquil del país. Amb tantes persones que han mort i amb les necessitats que han passat milers i milers per no disposar de diners - només cal recordar les cues per recollir menjars- i que aquests dos impresentables utilitzin els diners per comprar producte de luxes, com si els importés un pebrot el que està passant al seu país, és indignant. Encara sort que la justícia, esperem, els col·locarà al seu lloc, perquè tot no val, ni en aquest cas la fi justifica els mitjans. Enriquir-se a costa de les desgràcies i les necessitats dels altres és una cosa que no ha de quedar impune. Com deia Perich: “ A Espanya molta gent s'ha enriquit per art de màfia ”.