1r de maig; empobriment general i passivitat sindical

Aquest 1r de maig se celebra a Europa sota l'ombra de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Sumant-se a les que simultàniament s'estan desenvolupant al Iemen, Somàlia, Síria, República Centreafricana, Sàhara Occidental, i sempre Palestina.

A més de la dramàtica pèrdua de vides humanes, les conseqüències d'aquesta guerra afecten ja molt durament les condicions econòmiques del conjunt dels treballadors europeus, que, sense ser consultats pels seus governs respectius, s'han implicat en la defensa d'una de les parts, amb suport econòmic i militar.

1r de maig; empobriment general i passivitat sindical /@Pixabay

L'empitjorament de la situació econòmica i condicions de vida dels treballadors estan empitjorant a tot Occident, sense que els sindicats oficials plantin cara, cosa que fa que cada dia siguin més febles. Aquests sindicats a Espanya representen gairebé les quatre cinquenes parts dels treballadors, són incapaços de mobilitzar més que uns pocs milers , com han mostrat les manifestacions realitzades el 23 de març contra la desmesurada pujada del preu de la llum. La seva fluixera de pols és més que evident.

Després de gairebé quatre anys de govern de Sánchez tots els indicadors socioeconòmics marquen que la pobresa severa ha augmentat i que la participació dels salaris i les pensions en el conjunt de la renda nacional continua baixant .

Pitjor és el que ha passat amb les pensions , on davant la promesa d'augmentar-les segons l'IPC s'ha quedat a la meitat d'aquest, mentre que el cost de la vida s'ha disparat i la inflació ja és al 10%. El mateix que pretenen fer amb els convenis col·lectius, limitant la pujada mitjana al 2,5%, i intentant disfressar aquest frau anomenant-li “Pacte de rendes” ; traduït, pèrdua del poder adquisitiu del 7'5%.

Només la mobilització i la unitat combativa, com es va demostrar a Cadis, ho poden impedir, però ja hem vist com absents estan del pensament dels dirigents sindicals que les haurien d'encapçalar.

Està en mans de tots nosaltres canviar aquest estat de coses, per això cal organitzar-se, denunciar i lluitar . Per això ha nascut AIREs.

No amb la intenció de fer taula rasa del passat, sinó per recollir quant de bo hi ha en aquest passat i incorporar-ho a les lluites del present.

No per vituperar les grans organitzacions sindicals sempre necessàries, sinó per denunciar la connivència dels seus dirigents amb el govern, i tornar-los a impulsar sobre la base de les seves arrels originàries.

No per debilitar el parlamentarisme i les seves institucions, sinó per sanejar-les.

No per debilitar la força organitzada de la classe obrera, trossejant-la en moviments cantonals, sinó impedint-ne la divisió territorial i unint-la a tot Espanya.

I això ho farem aliant-nos amb tots els que lluiten, han lluitat i lluitaran per un món millor, des de la unitat territorial. Per això hem nascut, i a això ens comprometem des d'AIRes. Aquest 1r de maig és un bon moment per iniciar aquest camí.

Signat:

Ernesto Gómez de la Hera .Secretari de Política Económica & Social Aires.

Javier Marín Vázquez. Secretari General Aires.