Un “intrús” que va arribar a mestre

Pablo-Ignacio de Dalmases
Periodista i escriptor

Quan jo era un jove alumne de l'Escola Oficial de Periodisme vaig coincidir en la desfermada redacció del vespertí “La Premsa” amb un company una mica més gran que jo, nouvingut del “Mediterráneo” de Castelló de la Plana, diaris tots dos pertanyents a la cadena de Premsa del Moviment (algun dia algú haurà d'estudiar aquesta xarxa de diaris que era propietat del partit únic, però en què van debutar, i/o van treballar periodistes que van tenir després itineraris polítics summament heterogenis). Era gallec, firmava com Jesús Mariñas, però es deia en realitat Jesús Manuel Pérez Mariñas i acaba d'abandonar-nos després d'una carrera professional en què va demostrar la seva capacitat per penetrar en les intimitats dels personatges famosos i fins i tot per crear un estil periodístic inèdit i original.


Captura

Jesus Mariñas @ep


No ho va tenir fàcil. Jesús no havia cursat la carrera de periodisme, com tampoc una altra companya d'aquella casa, llavors secretària de direcció, Maruja Torres, convertida després en també periodista i escriptora famosa, i li van ploure crítiques i fins i tot crec recordar que plets judicials, perquè se li tractava, en una absurda ofensiva corporativista, d'intrús (i, en efecte, figurava en plantilla no com a redactor, sinó com a auxiliar de redacció i no el van admetre a l'Associació de la Premsa).


La seva fèrria voluntat, la seva desimboltura, la seva habilitat per moure's entre bastidors i, sobretot, la inapreciable ajuda que li va prestar el llibreter Isidro Pi Caparrós, una persona encantadora, dotada d'un do de gent extraordinari i ben introduït en els ambients socials de la ciutat, que es va convertir en la seva parella estable i en el seu assessor, li van permetre accedir a salons i saraus i a conèixer des de la comtessa de Lacambra i la llavors omnipresent Maria Marta de Moragas a Montserrat Caballé, Nuria Espert i d'altres famosos de l'època a una ciutat que vibrava amb intensa activitat, on es movien Tàpìes, Miró i Bofill i en les nits de les quals podies ensopegar amb Salvador Dalí -probablement acompanyat de l'enigmàtica Amada Lear-, Anthony Quinn i la cohort de personatges que van donar vida a Bocaccio amb l'inoblidable Pitito al capdavant (en tots els viatges del qual va participar Jesús).


La desaparició de la Premsa del Moviment va intentar convertir-lo en gris funcionari del Govern Civil, una cosa molt allunyada dels seus projectes, circumstància que va coincidir amb l'apagament progressiu d'aquella Barcelona divertida i escassa del postfranquisme i a la qual es va sumar la mort de la seva mare. Lacambra i Moragas havien mort també i Caballé i Espert volaven per pagaments molt llunyans, Oriol Regás va tancar Bocaccio (Up & Down va intentar donar-li continuïtat, però va durar poc temps) i la ciutat, després d'un curtíssim període d'animació a la primera transició, que no va durar més enllà de mitjans dels vuitanta, es va sumir en un sopor que va amagar amb brevetat l'esplendor olímpica.


Tot això va fer que a Jesús se li escurcés sensiblement l'àmbit de la seva tasca periodística i va començar a pensar en la necessitat d'abandonar el seu confortable pis del passeig Marítim de la Barceloneta i fins i tot el seu apartament a la Llevantina de Sitges i a admetre que el seu futur era a Madrid, cosa que els seus amics no dubtem a insistir-lo. Al final ens va fer cas, va emigrar a la capital, com tants altres personatges catalans de la cultura han fet (caldrà recordar alguns noms?) i des d'allà es va convertir en una figura mediàtica de primera magnitud. Per descomptat, ningú el va tornar a qualificar d'“intrus”, se'l va respectar -i se'l va témer- i va aconseguir que se'l reconegués com a mestre d'un tipus de periodisme que va saber exercir amb dignitat i sense eludir els riscos. Jesús, et trobarem a faltar. Descansa en pau i allà on estiguis no tornis a barallar-te amb Camilo José Cela.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH