Reptes de futur del mercat de treball a Espanya

Pep Garcia
Pep Garcia, economista, empresari, fundador i Director General de Maxchief Europe. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. MBA per l’IESE.

El panorama present i futur de treball a Espanya és molt complex. Com és possible que un Estat on hi havia més de 3,1 milions d’aturats es quedés sense cobrir al 2021 més de 109.000 llocs de treball? I es que a Espanya la xifra de llocs de treball que es queden sense cobrir per falta de personal qualificat per ocupar-los creix cada any, segons dades d’Eurostat. Al 2020, el número de llocs de treball que es van quedar sense cobrir va ser de 76.000 llocs. Per comunitats, Catalunya va ser la que va acabar amb un major nombre de vacants al 2021, amb 24.551, seguida de Madrid amb 22.253.

 

A l’actualitat, alguns sectors que es van veure fortament afectats per la pandèmica, com el del turisme i la restauració estan recuperant el nivell de demanda, però ara s’estan enfrontant a una important falta de personal qualificat disposat a treballar en aquests àmbits, el que representa un greu problema per a moltes empreses. Cal destacar també que en d’altres sectors com els de la construcció i el transport la falta de persones preparades i formades també és significativa. 

 

El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, intervé en una sessió plenària al Parlament. Foto de fitxer.
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, intervé en una sessió plenària al Parlament. Foto de fitxer.

 

A més, és conegut per tot el dèficit estructural de personal qualificat a la indústria. Els motius d’aquest problema són, bàsicament, la falta de places de formació professional, així com el seu prestigi i la seva falta d’adequació a les necessitats empresarials. Segons Adecco, la FP és la formació més demandada a Espanya, ja que del total es demanen el 41,3% de les ofertes de treball i, sobretot, perfils tècnics. La mencionada consultora de recursos humans també manifesta que en alguns llocs, el 60% de les vacants es queda sense cobrir. Perfils com electromecànics, soldadors o torners són molt disputats al sector industrial. 

 

En un altre ordre de coses, diferents estudis diuen que el 85% dels treballs que existiran al 2030 encara no s’han creat. Aquests mateixos estudis indiquen que els treballs més demandats en el futur seran aquells que tinguin formació i experiència en noves tecnologies. 

 

L’informe del World Economic Forum (WEF) “The future of jobs” ens planteja una situació de ràpida digitalització de les empreses espanyoles. Segons aquest informe, els perfils més demandats en el futur seran els experts en internet de les coses (IoT), especialistes en anàlisis de dades, científics de dades, experts en intel·ligència artificial i machine learning. El WEF diu que els professionals més demandats seran aquells que s’apuntin a la carrera d’innovació i les noves tecnologies. 

 

Segons la consultora Randstad, a Espanya més del 50% dels llocs de treball actuals corren el risc d’automatitzar-se, parcial o totalment, a la pròxima dècada. No obstant això, aquesta situació no hauria de portar-nos necessàriament a un augment de l’atur, donat que l’actual quarta revolució industrial també crearà noves oportunitats i llocs de treball. 

 

I es que, en un entorn dominat per la tecnologia i la digitalització, el factor humà i el talent continuaran sent fonamentals per les empreses. Atraure aquest talent i aconseguir mantenir-lo  a les organitzacions serà un element clau per a la competitivitat de les empreses, especialment per les pimes. 

 

Les micro, petites i mitjanes empreses han de competir amb les grans companyies per seduir, atraure i mantenir el talent necessari, tot i que molts cops ho fan en inferioritat de condicions per limitacions retributives i d’atractivitat. Es per això que els problemes per trobar personal qualificat disposat a ocupar els llocs de treball demandats, s’estan convertint en un dels problemes més importants als que s’estan enfrontant i s’enfrontaran les pimes en un futur proper. 

 

Cada cop són més nombroses les veus d’experts que consideren que les ofertes formatives i les demandes de perfils de treballadors de les empreses estan molt descoordinades. Això passa en la FP, però també a les titulacions universitàries. Es a dir, els estudis estan, en molts casos, poc actualitzats i no s’ajusten a les necessitats de les empreses. 

 

La competitivitat de les pimes i dels països en l’actual entorn tecnològic, interconnectat i global vindrà, en gran mesura, determinat pel talent i per la capacitat innovadora per desenvolupar i aprofitar la tecnologia. El talent, és a dir, les persones, seran el factor diferencial crític que aporti la creativitat i la disrupció necessària. A major desenvolupament tecnològic, més important serà el factor humà. 

 

En aquest context es dibuixen rellevants reptes de futur i les Administracions haurien de prendre bona nota per aconseguir-los, ja que ens estem jugant el futur de la competitivitat de la nostra economia. 

 

En primer lloc, s’ha de prestigiar la formació professional, actualitzar-la i adequar-la a les demandes de les empreses. L’èxit de la formació professional dual en d’altres països com Alemanya, on es considera que és responsable, en gran mesura, de l’èxit i de la competitivitat del seu model industrial, ens hauria de guiar per conferir un paper molt més rellevant a les empreses en el procés de formació dels nous treballadors. 

 

També a la formació universitària és imprescindible coordinar les ofertes formatives amb les demandes del món empresarial, tant en perfils com en continguts. Així mateix, és important reconèixer altament les pràctiques dels estudiants a les empreses durant el seu procés formatiu. La formació hauria de ser molt més pràctica i permetre que els alumnes es puguin incorporar aportant valor el més ràpidament possible a un lloc de treball real al finalitzar els seus estudis. 

 

Hem de reclamar un paper molt més actiu de l’empresa en el model acadèmic, fins al punt de preguntar i escoltar molt més a les empreses en el que es refereix als perfils que es demanden i que es demandaran en un futur, així com en el moment de definir els continguts dels diferents estudis. 

 

L’adequació de la formació dels nous professionals a les demandes empresarials, així com garantir la idoneïtat i la qualitat d’aquesta formació, seran factors determinants per assegurar el futur, la competitivitat i l’atractivitat de la nostra economia. 


 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH