Què podem esperar de l’economia durant el 2023?

Pep Garcia
Pep Garcia, economista, empresari, fundador i Director General de Maxchief Europe. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. MBA per l’IESE.

Catalunyapress opipepgarciaeco2023
Foto: Europa Press

 

El passat mes de novembre, la Unió Europea rebaixava les expectatives de creixement de l'economia espanyola a l'1% en 2023. Això suposava una retallada a la meitat a les expectatives de creixement del 2,1% que la ministra d'economia, Nadia Calviño, havia defensat davant la mateixa UE l'octubre de 2022. En 2022 el PIB espanyol ha crescut al voltant del 4,5%. De cara a 2023, la mateixa UE apuntava la possibilitat d'una recessió en el mercat comunitari. En aquestes previsions, Alemanya és el país que sali pitjor parat quant a expectatives que se situen en -0,6% del PIB. 

 

Un dels principals causants de la desacceleració esperada de l'economia espanyola és la pèrdua de poder adquisitiu que han sofert les llars en 2022 a causa de la inflació, la major des de 1985. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu acabarà tenint clars efectes negatius en el consum de les famílies. Així mateix, la decidida pujada dels tipus d'interès, impulsada pel BCE per a combatre la inflació, està encarint de manera important les hipoteques formalitzades a tipus d'interès variable. Després de pagar la incrementada quota de la hipoteca, les famílies disposen de menor renda per al consum, cosa que també tindrà un efecte descelerador de l'economia. Un altre dels perills que apunta la UE sobre l'economia espanyola és el possible alentiment del turisme a partir de la segona meitat de l'any 2023.

 

La inflació s'ha convertit en l'enemic número u de les economies europees. Una inflació que s'ha situat a final de l'any 2022 a Espanya en el 5,7%, uns 5 punts per sota de la xifra més alta de l'any. Aquesta moderació en els mesos finals de l'any s'ha degut, principalment, a la disminució dels preus de l'electricitat i els carburants. No obstant això, la inflació subjacent (la que no té en compte l'energia ni els aliments frescos) s'ha situat en el 7%, cosa que ens fa pensar que encara tenim inflació per a estona. Com a conseqüència, és d'esperar que els tipus d'interès continuïn pujant, encara que de forma més continguda. Brussel·les preveu que la inflació se situï en el 4,5% a la fi de 2023 a Espanya.

 

Si no es dona una ràpida resolució del conflicte bèl·lic a Ucraïna, cosa que sembla poc probable, continuarà havent-hi tensions en el mercat energètic i els preus de l'energia seguiran molt elevats, factor que continuarà perjudicant les famílies i posant en risc d'insolvència a moltes empreses. A més, l'increment desorbitat del preu dels aliments i begudes, que ha aconseguit la xifra anual del 15,7% a Espanya, també està afectant negativament el poder adquisitiu de les famílies.

 

Pel que fa a l'atur, en 2022 s'ha incrementat el número d'ocupats en 471.360 persones a Espanya i s'espera que la taxa d'atur s'acabi situant en el 12,7%. La Unió Europea preveu que a la fi de 2023 la xifra d'atur a Espanya es mantingui en nivells similars als de 2022. En aquest punt cal comentar que la xifra d'aturats pot estar adulterada per l'eclosió dels contractes fixos discontinus. En aquests contractes, el número dels quals ha passat d’1,96 milions en 2021 a 2,17 milions en 2022, els treballadors no computen com a aturats en els períodes que no treballen, per la qual cosa la xifra d'atur real podria ser superior a la que mostren les dades oficials. En aquest sentit, un aspecte preocupant és que en l'últim trimestre de 2022 s'ha anat observant una sensible desacceleració del mercat de treball.

 

Un altre dels problemes que afronta l'economia espanyola té a veure amb el dèficit públic i l'elevat volum del deute públic. Europa preveu que el dèficit es mantingui a Espanya per sobre del 3% en 2023, podent arribar el deute públic a xifres rècord pròximes al 120% del PIB. Aquest aspecte adquireix major gravetat si es té en compte que la recaptació s'ha incrementat en 2022 més d'un 20% per causa de la inflació. L'economia espanyola té un problema endèmic pel que fa al volum de deute públic. En l'actual context, en el qual es necessitaran fortes despeses socials per a minorar les conseqüències negatives de la desigualtat causada per la inflació, aquest aspecte pot empitjorar. Els successius governs d'Espanya no han sabut rebaixar històricament el dèficit i el volum de deute quan tocava, és a dir, en moments de bonança i creixement econòmic.

 

L'increment de la desigualtat, factor al qual hem fet referència en l'apartat anterior, és un altre dels problemes greus que ha d'afrontar l'economia espanyola. Segons dades publicades per l'INE el juny de 2022, el 27,8% dels espanyols estaven en risc de pobresa o exclusió social. Aquestes xifres empitjoren quan parlem de col·lectius específics com les persones majors, les dones o els joves.

 

Fins aquí hem dibuixat un escenari econòmic complicat per a les famílies i per a les empreses en el nou any que acaba de començar. Vegem ara els riscos principals que hauran d'afrontar les empreses en 2023. 

 

Un estudi elaborat per Acció, l'agència catalana per a la competitivitat de l'empresa del Departament d’Empresa i Treball, ressalta 7 riscos que han de veure amb disrupcions globals que poden impactar de manera directa en la competitivitat de les empreses catalanes, en un context molt condicionat pels efectes de la guerra d'Ucraïna i l'emergència climàtica.

 

El primer risc que identifica l'informe té a veure amb les tensions geopolítiques i el nou ordre internacional més polaritzat que han provocat les complexes relacions entre els Estats Units i la Xina. Les tensions comercials i tecnològiques sembla que aniran en augment. Tenint en compte que el centre de gravetat geopolític mundial s'ha desplaçat a l’Indus-Pacífica, on Taiwan i la Xina s'han convertit en els primers productors mundials de semiconductors.

 

Les ruptures de la cadena de valor global que es van donar durant la pandèmia i que es van accentuar amb la guerra d'Ucraïna és un altre dels riscos que hem de tenir en compte. Això pot provocar problemes de subministraments a les empreses, sobretot de matèries primeres i components la fabricació de les quals estigui molt concentrada en pocs països. Les empreses faran bé de començar a explorar vies de diversificació i a dissenyar polítiques per a escurçar les cadenes de valor. 

 

L'emergència climàtica és un altre dels aspectes crítics que cita l'informe d’Acció. A tall d'exemple, a Catalunya l'efecte negatiu causat per la falta d'aigua està afectant negativament la producció d'energies renovables, així com a la disminució de la producció d'alguns cultius.

 

La indústria també haurà de continuar fent front al xoc energètic provocat per l'augment de la demanda global i les restriccions imposades a Rússia. Com és ben sabut, els preus de l'energia han arribat a màxims històrics durant 2022, especialment el gas. L'increment dels costos energètics ha tingut un fort impacte negatiu en la indústria i ho continuarà tenint en els pròxims mesos. En aquest context, el canvi a solucions alternatives energètiques netes no serà imminent pel que continuarà existint gran volatilitat en el mercat.

 

Un altre dels problemes principals que ha causat la guerra d'Ucraïna és l'increment de preus dels aliments que, agreujat per problemes climàtics, pot suposar greus problemes en algunes zones del món.

 

Un punt crític que cita l'esmentat estudi és el del canvi de la batalla geopolítica al camp de la geotecnologia. El joc se situa ara en el camp dels semiconductors més avançats, essencials per a les tecnologies basades en la IA, el 5G o la computació quàntica. El dèficit tecnològic de la UE pot representar una greu amenaça de futur. La falta de semiconductors avançats impacta també en la indústria armamentista i pot jugar un paper rellevant en la guerra d'Ucraïna.

 

Finalment, l'estudi adverteix, en l’àmbit macroeconòmic, del perill de l'estagflació i de la crisi del deute mundial. Una combinació d'inflació sostinguda i estancament econòmic pot ser letal per a l'economia. Una situació de dòlar fort, combinada amb les polítiques restrictives dels bancs centrals per a controlar la inflació pot comportar un encariment del deute (l'endeutament se situa en el 350% del PIB global), cosa que pot provocar un augment del risc creditici i una desestabilització del sistema financer.

 

Encara que la guerra d'Ucraïna ha causat estralls en una economia que ja venia afeblida per la pandèmia, en 2022 s'ha demostrat l'extraordinària resiliència de l'economia espanyola i del seu sector empresarial, cosa que ens dona alguns arguments per a ser optimistes.

 

Totes les dades que hem exposat fins al moment, no dibuixen un panorama massa positiu per a l'economia en 2023, però no voldria acabar l'article amb una visió pessimista. Molts endevins vaticinaven l'enfonsament de l'economia a la volta de vacances d'estiu, cosa que no va succeir. Després, aquests mateixos alarmistes ens van ficar la por en el cos anunciant reiteradament que l'economia naufragaria a inicis de 2023.

 

És imprescindible ser conscients de la complexitat de la situació, per la qual cosa és absolutament necessari comptar un bon diagnòstic d'aquesta. Molts fenòmens estan impactant alhora en l'economia, i la majoria d'ells des d'un punt de vista negatiu, causant grans distorsions. En aquest context complex, haurem de concentrar grans esforços a solucionar els problemes del curt termini perquè la realitat així ho exigirà, però amb la mirada posada en el mitjà termini. El que estem vivint, més que una crisi, és un canvi de paradigma geopolític, econòmic i tecnològic. Per això, haurem de ser molt creatius, buscar la disrupció i trobar solucions noves a reptes nous. No ens serviran les velles receptes per a superar els reptes de la nova era.

 

L'any passat vam sofrir un increment estratosfèric dels nolis de transport marítim, un increment notable dels preus de les matèries primeres i dels costos de l'energia. Així mateix, un enfortiment ràpid i inesperat del dòlar. Sobre el paper, per a moltes empreses globals, com la que jo dirigeixo, la suma de tots aquests factors podria haver-nos portat a una desfeta. Però prenent les decisions valentes i correctes, enfrontant i resolent els problemes un a un i tenint sempre en compte els factors estratègics, moltes empreses vam poder superar el 2022 amb bona nota.

 

Com a empresari fa temps que vaig aprendre a no preocupar-me obsessivament pel futur, almenys, a no preocupar-me fins al punt que la por a la incertesa m'immobilitzés. Més aviat hem de concentrar la nostra energia a resoldre els reptes a mesura que es vagin plantejant. El futur dependrà de les decisions que prenguem avui, per això no cal deixar de pensar mai en termes estratègics. Hem d'estar contínuament atents a l'entorn, anticipant-nos amb proactivitat als canvis que se succeeixen cada vegada a major velocitat. Si sabem interpretar bé aquest canvi de paradigma, també sabrem veure grans oportunitats en l'horitzó.

 

L'entorn és complicat. Els empresaris, els autònoms i els treballadors continuarem treballant durament per a tirar endavant les nostres economies, com ho hem anat demostrant en els tres llargs i durs anys des de l'inici de la pandèmia en 2020. Només queda demanar a les administracions i als polítics que siguin conscients de l'enorme dificultat de la situació, que treballin per a disminuir les desigualtats, que prenguin decisions a favor de la competitivitat de la nostra economia i que legislin amb sensibilitat fomentant les pimes i un entorn business friendly. 

 

Espero que el 2023 sigui un any positiu, d'aprenentatge i de creixement per a tots nosaltres. Feliç 2023!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH