Adéu, Mobile, adéu

Cal ser un cretí polític per anar-se'n de vacances als Estats Units en plena vaga del Metro de Barcelona quan ets el líder del teu grup municipal i Barcelona està a punt de perdre el Congrés més important que té lloc a Espanya. I per més conya, penjar "la tocata i fuga" al teu perfil de Instagram. Jaume Collboni no té remei i el PSC és un jardí en el que s'atreveix a trepitjar qualsevol amb menys de dos dits de front. Del personatge ja ens hem ocupat en aquest diari en diverses ocasions i és una veritable desgràcia per als militants socialistes catalans, pels que no sent el menor respecte, ell està per sobre del bé i del mal, que continuï sent el que lideri el projecte municipal del PSC.

Amb semblant preàmbul, poc queda a dir en positiu del que ha estat aquesta edició del Mobile Congress, llevat que la vaga de Transports de la capital de Catalunya ha donat la volta al món, i que, ara mateix, la direcció executiva de l'esdeveniment que es juga la seva credibilitat i per tant els seus càrrecs i els seus sous, es llegeix atentament el contracte que van signar amb Ada Colau per veure, de quina manera, poden anar-se'n de Barcelona deixant anar escuma per la boca i com més aviat, a una altra capital, en la qual els polítics compleixin els acords que signen i els sindicats garanteixin la tranquil·litat dels que han vingut a gastar-se una porrada de milions d'euros per mostrar al món el millor de les noves tecnologies que són, ara mateix, el motor fonamental del que està sent ja, la nova revolució industrial i econòmica.

En aquesta jornada de comiat del MOBILE, el diari Periodista digital "il·lustrava" als seus lectors madrilenys amb "la perla" dels apartats que poden fer possible la sortida d'aquest Congrés de Barcelona en direcció a Madrid com desitja la presidenta Cifuentes, que no la plana executiva de l'esdeveniment que mira amb millor cara a París, però que en tot cas mereixen la pena llegir-se amb tot deteniment:

"En el punt 11 de l'apèndix 1 s'estableix que la Línia 9 i les seves infraestructures relacionades havien d'estar plenament operatives en el moment de celebrar-se el congrés de 2016. A més s'indica que entre les 7:30 i les 10:30, així com entre les 16:00 i les 19:30, els combois d'aquesta línia han de passar cada tres minuts amb una capacitat mínima de 1.000 passatgers per tren". S'afegeix: "Durant les altres hores, al Metro L9 ha de funcionar segons l'horari i les limitacions de capacitat habituals (que han de ser raonables), incrementant la freqüència i la capacitat si és necessari en atenció a les circumstàncies".

En aquest mateix punt del contracte es diu textualment: "Les parts de la ciutat d'acollida reconeixen que aquesta capacitat de transport és fonamental per a l'èxit i el creixement del Congrés, i que el temps és un element fonamental". En haver-se celebrat la vaga, que ha tingut una incidència molt notable en el transport amb destinació a la fira, no s'han complert les condicions marcades per contracte.

I mentre a Madrid somien amb l'impossible, a Barcelona, els sindicats pronuncien un sol nom: Marc Grau, director del Metro. Un "Terminator" fitxat l'Acereria Celsa, al qual la negociació li ha vingut massa ampla, i en la qual les maneres que ha emprat, han estat clarament contraproduents. Uns sindicats que, per cert, trigaran temps a fer-se perdonar per la ciutadania l'error estratègic de jugar amb el pa de tots en uns dies en què no tocava.

Per a l'alcaldessa Colau nostra última reflexió: "Una cosa és fer pa, i una altra ... regalar blat".