L'enemic principal

No me'n sé avenir. Els que deien que la dicotomia dreta-esquerra estava superada, per anacrònica, disparen ara contra l'acord Sánchez-Rivera. Diuen que el de Ciutadans és de dretes i que Pedro Sánchez ha abandonat els postulats de l'esquerra. Ho diuen alguns que, des de les files socialistes, mai abans s'havien significat per les seves anàlisis 'de classe'. Ja se sap, la gestió en l'Administració absorbeix tant, que no hi ha espai per cultivar el pensament. Ho diuen altres des l'aglomerat podemita. Oculten que no fa massa temps, per a ells, el PSOE era una mena de monstre social feixista corrupte al qual calia devorar. A molts d'aquests oportunistes de la ideologia i les essències esquerranes els convindria rellegir els clàssics. Per a Lenin, per exemple, la clau per afrontar una qüestió política era situar l'anàlisi parcial en un context general. El dirigent rus era un mestre de l'anàlisi teòrica que usava com a element motor de l'acció política. L'estudi de la fase concreta i la definició del 'problema principal a resoldre' el van conduir a assenyalar la conveniència de 'aïllar l'enemic principal'. Tesi que Mao-Tse-Tung, entre d'altres, desenvolupament extensament.

A Espanya: ¿algú discuteix qui és l'enemic principal? És o no el PP l'adversari a vèncer?

Per cert --i parlant de renúncies al pensament de esquerres--, ha estat Pablo Iglesias el que ha reinterpretat, a conveniència, el pensament d'Antonio Gramsci per justificar el seu desplaçament cap 'el centre del tauler polític'. Però d'això en parlarem un altre dia.

Siguem seriosos. A tots ens agradaria concretar la utopia i viure feliçment en ella, però sabem que la realitat és tan complexa com contradictòria. Un servidor de vostès desconeix el final d'aquesta pel·lícula i el futur que els espera als seus actors. És molt probable que tornem a les urnes el proper mes de juny. En aquest cas, els electors es veuran en la tessitura d'escollir entre el cercadors del pacte, la transversalitat i el compromís o els dibuixants de línies vermelles amb programes maximalistes. Pel camí també quedaran retratats aquells que, per botí de taifa territorial, anteposar el seu l'interès general. Penós.

Ja saben, ens ho van escriure en rus i en xinès: convé sempre aïllar l'enemic principal.